Josep Lluís Sert i López: diferència entre les revisions

L'any [[1929]] pren part en la constitució del [[Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània]], conegut per les seves sigles [[GATCPAC]], amb l'objectiu de promoure les bases de l'[[arquitectura moderna]] al país. Durant aquest període va publicar la revista [[AC. Documentos de Actividad Contemporánea]] i va assistir a les primeres reunions del [[CIAM]] (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre [[1947]] i [[1956]]. Durant aquests anys va dur a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la ''casa de vacances al Garraf'' (1935), el ''dispensari central de Barcelona'' (1935) i el ''Pla Director de la Ciutat de Barcelona'' o ''Pla Macià'' (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i [[Le Corbusier]] però no realitzat).

 

Després de l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]],el [[1937]], i fins al seu final l'any [[1939]] es va traslladar a [[París]], on va construir el ''[[Pavelló de la República|Pavelló de la República Espanyola]]'' per l'[[Exposició Universal]] de [[París]] de [[1937]]. El pavelló espanyol es va situar al costat del pavelló de l'[[Alemanya Nazi]], mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'[[Luftwaffe|aviació alemana]] acabava de [[Bombardeig_de_Guernica|bombardejar Guernica]]. Sert va confiar als seus amics artistes [[Picasso]], [[Joan Miró i Ferrà|Miró]] i [[Alexander Calder|Calder]] el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el [[Guernica (quadre)|Guernica]], que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.

 

En finalitzar la Guerra Civil va ser represaliat pel [[franquisme|govern franquista]] i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any [[1939]] es va [[exili|exiliar]] a [[Nova York]] on va treballar amb ''Town Planning Associates'', amb qui va desenvolupar diversos plans urbanístics, especialment en ciutats de [[Sud-amèrica]].