Thomas Macaulay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 3:
'''Thomas Babington Macaulay, 1er Baró Macaulay''', [[Royal Society|FRS]] [[FRSE]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]]
(25 d'octubre de 1800 - 28 de desembre de 1859)<ref>[https://www.britannica.com/biography/Thomas-Babington-Macaulay-Baron-Macaulay Biografia] a [[Encyclopaedia Britannica]]</ref> fou un estadista britànic, historiador, poeta i novel·lista de l'[[època victoriana]]. Durant l'última dècada de la seva vida, va treballar en ''The History of England'' de 5 volums, una obra capital, que va posar els fonaments de la interpretació [[Partit Whig anglès|Whig]] de la història nacional.
== Vida ==
Fill de Zachary Macaulay, governador colonial [[abolicionista]]. Va ser un nen superdotat. A causa del seu singular caràcter, no va donar mostres de saber parlar en els seus primers anys i va romandre callat; però, un dia una convidada li va bolcar a sobre una tassa de te molt calent i davant les seves disculpes el nen va respondre en perfecte anglès "Gràcies, senyora, l'atroç dolor s'ha calmat una mica", mostrant així que no era mut en absolut. Aquesta anècdota és usada per [[Noam Chomsky]] en la seva teoria de la [[Gramàtica Universal]] com a exemple de la capacitat innata dels nens per aprendre el llenguatge. És fama també que cert dia, davant la vista d'unes fàbriques, va preguntar a la mare: "El fum que surt d'aquestes xemeneies ¿procedeix dels focs de l'infern?".
Després d'estudiar al Trinity College de [[Cambridge]], va esdevenir advocat en [[1826]]. Abandonat el fòrum, Thomas Babington va començar la seva carrera política i en [[1830]] va entrar al [[Parlament del Regne Unit | Parlament]]. Va destacar per una sèrie de discursos a favor de la reforma parlamentària, atacant normes inadequades com l'exclusió dels jueus. <Ref> [https://web.archive.org/web/20061210204448/http://www.libertystory.net /LSDOCMACAULAYJEWS.htm Discurs de Macaulay sobre l'exclusió dels jueus del Parlament] </ ref>
En [[1832]] va contribuir al projecte de llei per a la reforma electoral i l'any següent va defensar el projecte de llei per l'abolició de la [[esclavitud]]. Entre els anys [[1834]] i [[1838]] va ser membre del Consell Suprem de la [[Índia]]. Va estar en [[Calcuta]] fins a [[1837]] i es va ocupar de la redacció del [[Codi Penal]] indi.
Al seu retorn al Regne Unit en 1838, va ser diputat per Edimburg. En [[1839]] va ser secretari del Ministeri de la Guerra. Després de la caiguda del govern de Lord Melbourne Macaulay va dedicar més temps a la seva obra literària.
En 1841 Macaulay va tractar el tema de la llei dels [[drets d'autor]]. La posició de Macaulay, lleugerament modificada, ha estat la base del sistema legal dels drets d'autor en el món anglosaxó durant dècades. Macaulay considerava que el dret d'autor és un [[monopoli]] i com a tal, sol tenir efectes negatius en la societat. <Ref> [https://web.archive.org/web/20120921220444/http://www. baen.com/library/palaver4.htm Discursos de Macaulay sobre la legislació dels drets d'autor] </ref>
En 1857 va ser nomenat [[parell]] com '' 'Baró Macaulay' '', de Rothley al [[Leicestershire|Comtat de Leicester]], però va anar poc a la [[Cambra dels Lords]]. La seva salut li va dificultar treballar, i va ser incapaç de completar la seva obra mestra, '' Història d'Anglaterra '', abans de morir en 1859. Va ser enterrat a la [[Abadia de Westminster]].
El seu nebot-nét [[G. M. Trevelyan]] fou també historiador
==Obres==
| |||