Thomas Macaulay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11:
Després d'estudiar al [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College de Cambridge]],<ref>[http://venn.lib.cam.ac.uk/cgi-bin/search-2016.pl?sur=&suro=w&fir=&firo=c&cit=&cito=c&c=all&z=all&tex=FML817TB&sye=&eye=&col=all&maxcount=50Macaulay, Thomas]. Base de dades d'alumnes de Cambridge. [[Universitat de Cambridge]].</ref> va esdevenir advocat en [[1826]], però aviat va deixar la pràctica jurídica per començar la seva carrera política, i eñ [[1830]] va entrar al [[Parlament del Regne Unit|Parlament]]. Va destacar per una sèrie de discursos a favor de la reforma parlamentària, on atacava normes inadequades com l'exclusió dels jueus.<Ref> [https://web.archive.org/web/20061210204448/http://www.libertystory.net /LSDOCMACAULAYJEWS.htm Discurs de Macaulay sobre l'exclusió dels jueus del Parlament]</ref>
El [[1832]] va contribuir al projecte de llei per a la reforma electoral i l'any següent va defensar el projecte de llei per l'abolició de l'[[esclavitud]]. Entre els anys [[1834]] i [[1838]] va ser membre del Consell Suprem de l'[[Índia]].<ref name="Stephen Evans 2002 pp. 260">{{ref-publicació|cognom= Evans |nom= Stephen |any = 2002 |títol = Macaulay's minute revisited: Colonial language policy in nineteenth-century India |publicació=Journal of Multilingual and Multicultural Development| volum = 23 | número = 4| pàgines = 260–81 | doi = 10.1080/01434630208666469|llengua=anglès }}</ref> Va estar a [[Calcuta]] fins al [[1837]] i es va ocupar de la redacció del codi penal indi.
Al seu retorn al Regne Unit en 1838, va ser diputat per Edimburg. En [[1839]] va ser secretari del Ministeri de la Guerra al govern de [[William Lamb|Lord Melbourne]], i va jurar com a [[Consell Privat del Regne Unit|conseller privat]] el mateix any.<ref>{{London Gazette|issue=19774|date=1 d'octubre de 1839|startpage=1841 }}</ref>Després de la caiguda del govern de Lord Melbourne, Macaulay va dedicar més temps a la seva obra literària.
Línia 17:
En 1841 Macaulay va tractar el tema de la legislació dels [[drets d'autor]]. La posició de Macaulay, lleugerament modificada, ha estat la base del sistema legal dels drets d'autor en el món anglosaxó durant dècades. Macaulay considerava que el dret d'autor és un [[monopoli]] i com a tal, sol tenir efectes negatius en la societat. <Ref> [https://web.archive.org/web/20120921220444/http://www. baen.com/library/palaver4.htm Discursos de Macaulay sobre la legislació dels drets d'autor]</ref>
En 1857 va ser nomenat [[Títols nobiliaris al Regne Unit|par]] com a '''Baró Macaulay''' de Rothley al [[Leicestershire|comtat de Leicester]],,<ref>{{London Gazette|issue=22039 |date=11 de setembre de 1857 |startpage=3075 }}</ref> però va anar poc a la [[Cambra dels Lords]].<ref name="Lord Macaulay">{{ref-publicació|títol=Lord Macaulay|url=https://news.google.com/newspapers?nid=1301&dat=18600315&id=WFUVAAAAIBAJ&sjid=TeQDAAAAIBAJ&pg=6336,5147988|publicació=The Sydney Morning Herald|consulta=1 de novembre de 2013|publicaió=The Sydney Morning Herald|data=15 de març de 1860|llengua=anglès}}</ref>La seva salut li va dificultar treballar, i va ser incapaç de completar la seva obra mestra, ''Història d'Anglaterra'', abans de morir en 1859. Va ser enterrat a l'[[Abadia de Westminster]], prop de l'estàtua d'[[Joseph Addison|Addison]].<ref name=ODNB>William Thomas, [http://www.oxforddnb.com/view/article/17349 "Macaulay, Thomas Babington, Baron Macaulay (1800–1859), historian, essayist, and poet"], a ''Oxford Dictionary of National Biography'', Oxford University Press, Setembre de 2004; edició en línia, gener de 2008, consultat el 31 de març de 2012.</ref>Atès que va morir sense descendència, el seu llinatge es va extingir amb ell.
El seu nebot-nét [[G. M. Trevelyan]] fou també historiador
| |||