Actor: diferència entre les revisions

Un '''actor''' o una '''actriu''' és una persona que [[acció física|actua]] en una producció d'[[art escènica|arts escèniques]] o [[arts visuals|visuals]]. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa en una [[pel·lícula]], [[televisió]], [[teatre]], o la [[ràdio]], i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o ballar.

Sembla que el primer actor que registre la història, el [[Dècada del 530 aC|534 aC]] (probablement el 23 de novembre, a causa dels canvis en el calendari, durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament), quan el [[Antiga Grècia|grec]] [[Tespis]] va representar al ''Teatre de [[Dionís]]'', i va ser el primer que va dir paraules com a una representació. Abans de la representació de Tespis les històries es cantaven i [[dansa]]ven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a Tespis. El mite teatral mantén fins avui que Tespis existeix com un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dóna la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasma. En la [[Antiga Grècia|Grècia clàssica]], només els homes podien ser actors. Es tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'[[Imperi Romà|Imperi romà]].

A l'[[Edat mitjana|Edat Mitjana]], el teatre decaigué. Els [[els Joglars|joglars]] són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels [[trobadorstrobador]]s.

El teatre modern va començar amb els [[Autoacte sacramental|autos sacramentals]]; com a mostra d'aquestes obres es pot citar el [[Misteri d'Elx]], que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.

En el passat, el mot "actor" es referia només als homes. Les dones no [[acció corporalfísica|van actuar]] fins al [[segle XVII]]. En el [[teatre]] [[Teatre de l'Antiga Grècia|antic]] i [[teatre medieval|medieval]] es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a [[escena]]. Això va seguir fins al [[segle XVII]], quan a [[Venècia]] es va trencar aquest costum. En el temps de [[William Shakespeare]], els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.

Un actor o actriu usualment crea i desenvolupa amb una poètica pròpia un [[personatge]] de [[ficció]], que pot ser basat en algú viu que hagi existit, fins i tot en la pròpia persona que actua, i les seves relacions amb ella mateixa, els altres personatges i l'entorn, basant-se en les circumstàncies en què es troba. Antonin Artaud defineix l'actor o actriu com "l'atleta del cor", en el sentit de "l'atleta de les emocions".<ref>Diversos autors, ''La representació teatral'', Editorial [[Universitat Oberta de Catalunya|UOC]], [[2011]]. {{ISBN|9788497883115}} {{ca}}</ref>

Alguns actors s'especialitzen en alguns gèneres, per exemple, teatre musical, com l'[[Àngels Gonyalons]], o en [[cinema pornogràfic|cinema porno]], com el [[estrella del porno|pornostar]] [[Nacho Vidal]]. Els [[actor de doblatgeveu|actors de doblatge]] o dobladors posen veus a dibuixos animats, personatges a la ràdio, veus en ''off'' i a formats [[Arts audiovisuals|audiovisuals]] gravats originàriament en una llengua estrangera.

D'entre els actors catalans cal esmentar [[Joan Capri]], [[Mary Santpere]], [[Núria Espert i Romero|Núria Espert]], [[Montserrat Carulla i Ventura|Montserrat Carulla]], [[Mercè Bruquetas i Lloveras|Mercè Bruquetas]], [[Pau Garsaball i Torrents|Pau Garsaball]]. Entre les noves generacions destaquen [[Lluís Homar i Toboso|Lluís Homar]], [[Ramon Madaula i Canadell|Ramon Madaula]], [[Emma Vilarasau Tomàs|Emma Vilarasau]], [[Pep Anton Muñoz]], [[Vicky Peña]], [[Sergi López i Ayats|Sergi López]], etc.

Alguns famosos actors de teatre espanyols són [[Fernando Fernán Gómez|Fernando Fernán-Gómez]] i [[Lola Herrera]], entre altres.

A causa de les regles de l'[[economia]] actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors de cinema i televisió més coneguts internacionalment solen ser [[estats Units d'Amèrica|estatunidencs]], com [[Charles Chaplin|Charlot]] o [[Marilyn Monroe]].

[[Blanca Portillo]] ha interpretat el personatge de [[Hamlet]] al Teatro Español de Madrid i dirigida per Tomaz Pandur. Aquest personatge, i en aquesta [[obraespectacle teatraldramàtic|obra]], al [[teatre]], ja l'havia interpretat per exemple l'actriu [[Sarah Bernhardt]] al segle XIX. A [[Barcelona]], a les representacions d'obres de Shakespeare que es fan al [[Teatre Lliure]] és habitual que actrius facin alguns papers masculins, és el cas, per exemple, d'''[[Otel·lo]]'' (any 2006-2007), dirigit per [[Carlota Subirós]], al qual l'actriu [[Àngela Jové]] fa de duc de Venècia i també hi ha una actriu que fa de soldat home; o de ''[[Juli Cèsar]]'' (2002), dirigit per [[Àlex Rigola]], al qual [[Mireia Aixalà i Rosselló|Mireia Aixalà]] fa de Lèpid.

Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], [[Mary Pickford]] representà el paper del jove lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. [[Linda Hunt]] guanyà un [[Oscar a la millor actriu secundària]] per la seva actuació a ''[[L'any que vam viure perillosament|The Year of Living Dangerously]]'', pel·lícula en la qual representava un home.

Antigament i fins a la [[commedia dell'arte|comèdia de l'art]], eren únicament els homes els que [[Accióacció corporalfísica|actuaven]], fent per tant tots els papers masculins i els femenins. En l'actualitat, els actors rarament interpreten papers femenins, sinó que sovint es limiten a vestir-se de dona, gairebé sempre amb l'objectiu de [[caricatura]] [[paròdia|burleta]]. Al cinema, actors com [[José Luis López Vázquez]] (''[[Mi querida señorita]]''), [[Jack Lemmon]] (''[[Ningú no és perfecte]]'') i [[Dustin Hoffmann]] (''[[Tootsie]]'') apareixen en comèdies com a homes vestits de dona. En teatre podem citar, per exemple, [[Joan Pera]], a ''[[La jaula de las locas]]'', representada al [[Teatre Condal]] de [[Barcelona]].

Trobem homes [[interpretació|interpretant]] dones per [[artsart escèniquesescènica|artistes]] d'altres modalitats, un exemple són els ballarins dels [[Ballets Trockadero de Montecarlo]].<ref>[http://www.trockadero.org/ Ballets Trockadero de Montecarlo]</ref>

Un cas particular és el del [[transvestisme]]. A l'època actual podem destacar, per la seva [[qualitat]] [[intèrpret|interpretativa]] i [[Sensibilitat (psicologia)|sensibilitat]], l'actor [[Ángel Pavlovsky|Àngel Pavlovsky]], per exemple.

* [[Premis Globus d'Or|Premi Globus d'Or]] (films)