Diferència entre revisions de la pàgina «Anglaterra»

1.032 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Robot: arreglant redireccions
m (→‎Bibliografia: Noms de publicacions en cursiva)
m (Robot: arreglant redireccions)
|coordenades_capital =
|tipus_govern = [[Monarquia constitucional]]
|etiqueta_lider1 = [[CoronaLlista britànicade monarques britànics|Reina]]
|nom_lider1 = [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]]
|etiqueta_lider2 = [[Primer Ministreministre del Regne Unit|Primer Ministre]]
|nom_lider2 = [[Theresa May]]
|major_ciutat = [[Londres]]
|notes_al_peu=
}}<!--- Final de la taula --->
'''Anglaterra''' (''England'' en [[anglès]], ''Pow Sows'' en [[còrnic]], ''Lloegr'' en [[gal·lès]]) és una de les nacions que formen el [[Regne Unit|Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord]], la més gran en extensió i població. La seva bandera és la [[Bandera d'Anglaterra|Creu de Sant Jordi]].
 
En acabar el mandat [[Imperiimperi romàRomà|romà]] sobre [[Britània]] (La Gran Bretanya), l'illa va ser envaïda tant per pobles [[celtes]] procedents d'[[Escòcia]] i [[República d'Irlanda|Irlanda]] com per tribus germàniques vingudes dels actuals [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], principalment [[angles]], [[saxons]] i [[juts]]. Aquestes tribus van acabar fusionant-se entre si i, en certa forma, amb la població local, fundant una sèrie de regnes al sud-est de Britània. A aquesta zona li van donar els [[francs]] el nom de "terra d'angles", en llatí Anglae terra, que més tard va passar a utilitzar-se en la major part d'[[Europa]]. Els mateixos anglesos van traduir aquest nom posteriorment com ''England.''
 
És curiós que el nom d'aquest territori varia depenent d'on provingui la denominació: per als europeus continentals, el nom de "Terra dels Angles" va ser el que va perdurar, encara que els angles eren més al nord que els regnes saxons a l'illa. Sens dubte, va influir el fet que els regnes angles de [[Northúmbria]], [[Mèrcia]] i [[Ànglia de l'Est|Ànglia Oriental]] incloïen el 80% del territori de l'[[Heptarquia anglosaxona|Heptarquia]] i hi va correspondre la supremacia política durant els segles VI i VII, especialment durant els regnats d'[[Edwin de Northúmbria|Edwin de Northumberland]] i de [[Penda]] i [[Offa de Mèrcia]]. A aquesta supremacia política dels angles es va unir una primacia cultural, atès que els monestirs de Northúmbria, especialment el de [[Lindisfarne]], es van convertir en centres culturals de primer ordre, d'on van sorgir grans figures com [[Alcuí de York]] i [[Beda|Beda el Venerable]], que van tenir una gran influència en el desenvolupament de la cultura de l'Europa [[merovingidinastia Merovíngia|merovíngia]] i [[Dinastia Carolíngia|carolíngia]]. A més, es presentava un fet que jugava en contra d'una hipotètica ''Saxonland'': i és que al continent, a la frontera oriental del regne dels francs, s'assentava el poble dels [[saxons]] continentals, que després de ser sotmès per [[Carlemany]], es va integrar en l'[[imperi Carolingi]] i posteriorment en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]]. L'ús dels termes Anglia i ''angli'' esquivava molestes homonímies i evitava la possibilitat de confondre els anglosaxons amb els saxons del Continent.
 
En el marc dels mateixos anglosaxons, la [[Historia ecclesiastica gentis Anglorum|Història Ecclesiastica Gentis Anglorum]] de Beda el Venerable marca una tendència. En aquesta obra, les paraules ''angli, angelfolc ''i'' gentis anglorum'' s'utilitzen en un doble sentit: En un sentit ampli, designen a tots aquells pobles de llengua germànica que van envair la Gran Bretanya a finals del [[segle V]] i principis del [[segle VI]], ja fossin angles, juts o saxons. En un sentit estricte, tals termes es referien exclusivament a la tribu dels angles, excloent als juts i els saxons. Aquesta terminologia va ser acceptada fins i tot pels saxons de [[Wessex]], que a partir d'[[Alfred el Gran]], es titulaven a si mateixos com ''[[Llista de monarques anglesos|Rex Saxonum]] et Anglorum'' (reis dels angles). Sense cap dubte, va influir el fet que a partir del [[tractat de Wedmore]] (878) i la conquesta de [[Londres]], àmplies zones habitades per angles caiguessin en poder del rei Alfred. Precisament va ser aquest monarca, el que, malgrat ser saxó, va fer tot el possible per patrocinar una identitat pananglesa entre els pobles de parla anglosaxona de ''Britannia''. En les seves traduccions de les obres de Beda el Venerable es fa servir el vocable ''englisc'' (anglès), i no ''saxisc'' (saxó), per referir-se a la llengua anglosaxona. A més, l'expressió "''gentis Anglorum''" és traduïda per Alfred amb el vocable Angelcynn (el poble dels anglesos). No en va, els reis de [[Wessex]] eren descendents del llegendaris rei dels angles [[Offa]] (no confondre amb Offa de Mèrcia), que va regnar al nord de l'actual Alemanya segles abans de la gran migració a [[Britània]]. Els reis dels anglosaxons, senyors ja a partir d'[[Etelstan|Athelstan]] de tot Anglaterra, van adoptar diferents títols com [[Rex Angulsæxna]] (rei dels anglosaxons) o [[Rex Anglorum]] (rei dels anglesos) i finalment el [[segle&nbsp;XI]] l'última expressió es va consolidar, i el vocable "anglesos" va desplaçar definitivament el de "saxons".
 
A les llengües celtes, el nom dels saxons va ser el que va tenir major arrelament, com per exemple: Sasana en gaèlic irlandès; Sasainn en gaèlic escocès; Lloegr per al territori, però Saeson com a gentilici, en [[gal·lès]] i Bro-Saoz en [[bretó]].
Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus [[celtes]]. [[Imperi Romà|Roma]] va envair la [[Gran Bretanya]] al [[segle I]], i s'hi va mantenir fins al [[segle&nbsp;IV]].
 
Durant el [[segle V]], diverses tribus germàniques (principalment [[angles]], [[juts]] i [[saxons]]) van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne la cultura de les poblacions celtes originàries cap a l'oest ([[Gal·les|País de Gal·les]] i [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]]) i al Nord ([[Escòcia]] i [[Cúmbria|Cumbria]]). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del [[segle VIII]], Anglaterra va patir incursions constants per part dels [[vikings]].
 
La [[Batalla de Hastings]], el [[1066]], és un moment crucial de la història d'Anglaterra: els [[normands]], capitanejats per [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Conqueridor]], derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.
 
=== Prehistòria i antiguitat ===
{{AP|Britània}}
[[Fitxer:Stonehenge2007 07 30.jpg|thumb|[[Stonehenge]], un monument [[megàlit|megalític]] tipus [[cromlechcromlec]]h.]]
[[Fitxer:Queen Boudica by John Opie.jpg|thumb|[[Budicca|Boudica]] va encapçalar una revolta contra l'[[Imperi Romà]].]]
El més antic fòssil humà descobert en el territori és de més de 500.000 anys. La descoberta va ser feta on avui s'ubica [[Norfolk]] i [[Suffolk]]. L'home modern va arribar al territori fa 35 mil anys, però a causa de les condicions difícils de l'últim període glacial, van fugir del Regne Unit cap a les muntanyes del sud d'Europa. Només els grans [[mamífermamífers]]s com els [[mamut]]s i els [[rinocerontrinoceronts]]s van romandre. Prop d'11 mil anys enrere, quan el gel va començar a fondre's els éssers humans van tornar a ocupar la regió. Una indagació genètica va demostrar que van venir del nord de la [[península Ibèrica]]. El nivell del mar era més baix que l'actual, i la [[Gran Bretanya]] estava connectada per terra a [[República d'Irlanda|Irlanda]] i [[Euràsia]], quan el mar va pujar es va separar d'Irlanda fa 9.000 anys i d'Euràsia mig segle després.
 
La Cultura del got campaniforme va arribar per volta de l'any 2500 aC, al costat d'ells va començar la construcció de navilis a partir de fang i coure. Va ser en aquesta època que els grans monuments del [[Neolític]] es van construir, com ho són el [[Stonehenge]] i l'Avebury. Durant l'[[edat del ferro]], els [[celtes]] van arribar des de l'[[Europa Central]], el desenvolupament de la fosa de ferro va permetre la construcció de millors arades, l'avanç de l'agricultura i la producció d'armes més eficaces.
 
Els [[antiga Roma|romans]] van conquerir [[Britània]] l'any [[43]], sota el regnat de [[Claudi]], l'àrea va ser incorporada a la província de [[Britània]]. L'any [[410]], amb la decadència de l'[[Imperi Romà]], els romans van deixar l'illa per defensar els seus límits a l'Europa Continental.
 
=== Edat mitjana ===
{{AP|Regne d'Anglaterra}}
[[Fitxer:Sutton Hoo replica (face).jpg|thumb|220px|Casc cerimonial del segle VII del Regne d'[[Ànglia de l'Est|Ànglia Oriental]] trobat a [[Sutton Hoo]].]]
Després de la retirada dels romans la Gran Bretanya es va veure propensa a la invasió de mariners guerrers com els [[saxons]] i els [[juts]], que van guanyar control en àrees del sud-est, sent contingut el seu avanç per un temps després de la victòria dels britans a la Batalla de la Muntanya Badon. Els regnes [[Britània|britànics postromans]] al nord, posteriorment coneguts col·lectivament pels bards britànics com el ''[[Hen Ogledd]]'', van ser, al seu torn, gradualment conquerits pels [[angles]] durant el segle VI. Relats contemporanis fidedignes d'aquest període són escassos, i també ho és l'evidència arqueològica, donant lloc a la seva descripció com una "Edat Fosca". Existeixen diverses teories conflictives pel que fa a l'extensió i al procés de la invasió anglosaxona de la Gran Bretanya; [[Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver estat un brit. No obstant això, per al segle VII petits regnes anglosaxons coneguts com l'[[heptarquia anglosaxona]] havien emergit a la part central i sud de la Gran Bretanya: [[Northúmbria|Northumbria]], [[Mèrcia|Mercia]], Estanglia, [[Regne d'Essex]], [[Regne de Kent]], [[Regne de Sussex]] i [[Wessex]].
 
El [[cristianisme]] va ser introduït al sud per [[Agustí de Canterbury|Agustí]] des de Roma i al nord per Aidan des d'Irlanda, el que va reintroduir la Cristiandat que s'havia perdut després de la fundació de l'[[heptarquia anglosaxona]].
 
Anglaterra va ser [[Conquesta normanda d'Anglaterra|conquerida el 1066]] per un exèrcit liderat per [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Conqueridor]] des del [[Ducat de Normandia]], un feu del [[Regne de França]]. Els [[normands]] provenien d'[[Escandinàvia]] i s'havien assentat a la Normandia només uns segles abans. Aquest poble va introduir el [[feudalisme]] i va mantenir el poder a través de barons, els qui es van establir en castells repartits per tot Anglaterra. L'idioma que parlava la nova elit aristocràtica era el [[normand]], que va tenir una considerable influència en l'[[anglès|idioma anglès]].
 
=== Edat moderna tardana i edat contemporània ===
{{AP|Imperi britànic}}
[[Fitxer:Hans Holbein, the Younger, Around 1497-1543 - Portrait of Henry VIII of England - Google Art Project.jpg|thumb|El [[Enric VIII d'Anglaterra|rei Enric VIII]] es va convertir en Cap Suprem de l'Església d'Anglaterra.]]
Sota el recentment format Regne de la Gran Bretanya, l'impuls de la ''Royal Society'' i altres[[Il·lustració|iniciatives angleses]] combinades amb la [[Il·lustració escocesa]] van portar a la creació importants innovacions en la ciència i en l'enginyeria. Això va pavimentar el camí per l'establiment de l'[[Imperi Britànic|Imperi britànic]], que en la seva cúspide territorial va arribar a comprendre prop d'una quarta part de la superfície terrestre. Domèsticament, la [[Revolució Industrial]], un període de profunds canvis en les condicions culturals i socioeconòmiques d'Anglaterra, va significar la industrialització de l'agricultura, la manufactura, l'enginyeria i la mineria, i també el desenvolupament de noves obres en transport i infraestructura hidràulica per facilitar la seva expansió i el seu desenvolupament, destacant en aquest àmbit la construcció del canal de Bridgewater, acabat el 1761, i l'obertura del ferrocarril Stockton-Darlington el 1825.
 
Durant la [[Revolució Industrial]] moltes persones es van traslladar des de zones rurals cap a noves àrees industrials en expansió, com per exemple cap a [[Manchester]] i [[Birmingham]]. Anglaterra va mantenir una relativa estabilitat durant tota la [[Revolució Francesa]], sent William Pitt el Jove el primer ministre britànic durant el regnat de [[Jordi III del Regne Unit]].
 
Des del [[segle XX]] ha existit un important moviment d'immigració cap a Anglaterra, majoritàriament d'habitants provinents d'altres parts de les [[Illes Britàniques]], però també de països de la [[Commonwealth|Mancomunitat de Nacions]], particularment de països del [[Subcontinent indi]].
 
== Geografia ==
=== Relleu ===
Anglaterra comprèn la zona central i sud de les dues terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]], més altres territoris illencs com l'[[illa de Wight]] i les [[illes Scilly]]. Està vorejada pels altres dos països que conformen el Regne Unit, al nord [[Escòcia]] i a l'oest [[Gal·les]]. Anglaterra és la part de l'illa més propera al continent europeu, està separada de la costa francesa per una bretxa marina d'uns 34 quilòmetres d'amplada, tot i aquesta els dos països estan connectats per l'[[Eurotúnel]] que uneix Folkestone amb Calais/Coquelles. Les aigües que envolten Anglaterra són el [[Mar d'Irlanda]], [[Mar del Nord]] i l'[[Oceà Atlàntic]] El riu més llarg que travessa Anglaterra és el [[Riu Severn|Severn]], que fa 354 quilòmetres de llarg i desemboca al [[canal de Bristol]]. No obstant això, el riu més llarg del tot a Anglaterra és el [[Tàmesi]], que fa 346 quilòmetres de llarg. Hi ha molts llacs a Anglaterra, però la majoria estan situats a l'anomenat Districte dels Llacs, el major dels quals és el llac Windermere, també conegut pel sobrenom de "Rei dels Llacs".
 
Els [[Penins]] que són coneguts com l'espina dorsal d'Anglaterra, són la cadena muntanyosa més antiga del país, originades al final del [[Paleozoic]] fa aproximadament 300 milions d'anys. La longitud total dels [[Penins]] és de 400 quilòmetres, arribant a Cross Fell, a [[Cúmbria]]. El material que els compon és majoritàriament [[gresosgres]]os i pedra [[pedra calcària|calcària]], però també de [[carbó]]. Hi ha paisatges càrstics a les zones de calcita com àrees de [[Yorkshire]] i [[Derbyshire]]. El paisatge dels [[Penins]] és erm a les zones altes, paisatge que contrasta amb les valls fèrtils dels rius de la regió. Als [[Penins]] s'hi troben fins a tres parcs nacionals, les valls de Yorkshire, Northúmberland i el Peak District. El punt més alt a Anglaterra és Scafell Pike, a Cúmbria, que és 978 metres d'alt. Situats a la frontera entre Anglaterra i Escòcia es troben els turons de Cheviot. Les terres baixes angleses que hi ha al sud dels [[Penins]], formen àrees extenses de turons verds, entre els quals estan els turons dels Cotswolds, els [[Chilterns]], i els [[North Downs|North]] i [[South Downs]], quan es troben amb el mar formen parets de roca blanca, la [[Creta (geologia)|creta]], com els penya-segats de [[Dover (Anglaterra)|Dover]]. La península de granit del sud-oest presenta erms a les terres altes, com Dartmoor i Exmoor, tots dos són parcs nacionals.
 
=== Clima ===
== Política ==
[[Fitxer:PalaceOfWestminsterAtNight.jpg|thumb|220px|El [[Palau de Westminster]], seu del [[Parlament del Regne Unit]].]]
El [[1707]], amb l'[[Acta d'Unió (1707)|Union Act]], que va crear el [[Regne Unit]], Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament [[Escòcia|escocès]] i s'ha creat una assemblea [[País de Galgal·les|gal·lesa]]a, de moment no hi ha cap parlament anglès. El govern britànic ha declarat que en comptes de crear-ne un, s'estima més dividir Anglaterra en regions i donar una assemblea legislativa a cada regió.
 
No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del [[Regne Unit]], tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Arran de la devolució escocesa i gal·lesa, creix el sentit nacionalista anglès, i existeixen entitats que demanen la restauració d'un parlament anglès, com ara la Campanya per a un Parlament Anglès. Té encara més suport popular la resolució del West Lothian Question: el fet que diputats escocesos i gal·lesos poden votar al parlament britànic sobre qüestions que només afecten Anglaterra.
 
Atès que Anglaterra és un dels països constituents del [[Regne Unit]], el sistema polític imperant és una [[monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] amb un [[parlamentarismedemocràcia parlamentària|govern parlamentari]] basat en el sistema Westminster. Abans de la unió, Anglaterra tenia el seu propi monarca i el seu propi parlament que s'ocupaven del seu govern. Actualment Anglaterra es troba directament governada pel [[Parlament del Regne Unit]], tot i que altres països constituents han desenvolupat els seus propis governs. La Cambra dels Comuns, la [[cambra baixa]] del Parlament Britànic, que té la seu al [[Palau de Westminster]], està composta per 532 [[ParlamentariParlament|Membres del Parlament]] representants dels diferents districtes electorals ubicats a Anglaterra, d'un total de 650.
 
En les eleccions generals del Regne Unit del 2010 el [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] va obtenir la majoria absoluta si es compten només els 532 llocs per a Anglaterra, obtenint 61 escons més que tots els altres partits combinats. No obstant això, si se sumen els resultats d'Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les, el resultat a Anglaterra no va ser suficient per assegurar una majoria absoluta, donant com a resultat una situació denominada com'' hung parliament'' o parlament penjat. Aquesta situació va obligar els Conservadors, liderats per [[David Cameron]], a pactar amb els [[Liberal Demòcrates (Regne Unit)|Liberal Demòcrates]] per formar govern i poder proclamar Cameron com a [[Primer ministre del Regne Unit|Primer Ministre]].
# [[Tyne i Wear]]
# [[Durham (Anglaterra)|Durham]]
# [[Cúmbria|Cumbria]]
# [[Lancashire]]
# [[North Yorkshire]]
# [[Devon]]
# [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornwall]]
{{mida|85%|''No mostrat'': [[La City|Ciutat de Londres]]}}
 
== Economia ==
[[Fitxer:London.bankofengland.arp.jpg|thumb|220px|El [[Banc d'Anglaterra]] és el [[banc central]] del [[Regne Unit]].]]
 
El [[Banc d'Anglaterra]], fundat el [[1694]] pel banquer escocès [[William Paterson]], és el [[banc central]] del [[Regne Unit]]. Des de la seva fundació va actuar com un banc privat per al Govern d'Anglaterra i va continuar amb aquest rol per al [[Govern del Regne Unit]], fins que va ser [[estatització|estatitzat]] el [[1946]]. Té, a més, el [[monopoli]] en l'emissió de [[paperbitllet monedade banc|bitllets]] per '''Anglaterra''' i [[Gal·les]] de la moneda oficial d'Anglaterra i de tot el Regne Unit, la [[lliura esterlina]], encara que no té aquest monopoli a [[Escòcia]] i a [[Irlanda del Nord]], on alguns bancs tenen el dret a emetre els seus propis bitllets. La lliura esterlina és una de les monedes més valuoses del món sencer i és adoptada com a fons de reserva per molts països arreu del planeta.
 
La industrialització és molt alta a Anglaterra, encara que des dels anys 1970 hi ha hagut una reorientació vers els sectors de serveis. Anglaterra és el bressol de la industrialització, té una infraestructura molt desenvolupada i respecte al control del nivell d'interès, atur i inflacció, pertany als països més forts d'Europa, que vol dir del món. Anglaterra concentra la major part de l'economia del Regne Unit, també degut al fet que Londres va ser crear primera Borsa mondial i avui continua sent una de les principals places financeres, juntament amb Nova Iork i Tòquio. Anglaterra és un dels països capdavanters pel que fa a la química, la indústria tècnica i d'alta tecnologia, especialment pel que fa a l'aviació i la tecnologia espacial, però també la indústria armamentística o la informàtica i el desenvolupament de software.
 
A més, el [[turisme]] s'ha convertit en factor clau dins de l'economia anglesa, la qual atreu milions de visitants anualment. Les principals exportacions angleses són els [[medicament|farmacèutics]], els [[automòbil]]s, el [[petroli]] extret de la part anglesa del [[mar del Nord]] en conjunt amb Wytch Farm, els [[motor aeronàutic|motors aeronàutics]] i les [[beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]]. Una altra part important de l'economia és l'[[agricultura]], que a Anglaterra és intensa i altament mecanitzada, produint el 60% de les necessitats alimentàries amb només el 2% de la força laboral. Dos terços de la producció agrícola estan dedicades al bestiar, mentre que l'altre terç està dedicada al cultiu.
 
== Demografia ==
 
=== Idiomes ===
Com el seu nom suggereix, l'[[idioma anglès|anglès]], idioma parlat per centenars de milions de persones al món, es va originar com l'idioma d'Anglaterra, on es manté com la llengua parlada més predominant del món.
 
=== Religió ===
Després de l'anglicanisme (amb el 55% de la població), l'Església Catòlica és la religió amb més nombre de fidels, suposant aquests (juntament amb Gal·les) 4,2 milions de persones, aproximadament un 7,8% de la població anglesa i gal·lesa.
 
En especial des dels anys 1950 diverses religions practicades a les [[Imperiimperi britànicBritànic|antigues colònies britàniques]] van començar a aparèixer a causa de la immigració, i l'[[islam]] és la més comuna entre elles, representant aproximadament al 3,1% de la població. El segueixen l'[[hinduisme]], el [[budisme]] i el [[sikhisme]], que van ser introduïts des de l'[[Índia]] i el [[Àsia Sud-oriental|Sud-est Asiàtic]], que en conjunt arriben al 2%. En el cens del [[2001]], prop del 14,6% de la població deia no professar cap religió.
 
== Cultura ==
=== Arquitectura ===
[[Fitxer:Broadway tower edit.jpg|thumb|dreta|La [[torre de Broadway]] és un [[capritx (arquitectura)|capritx arquitectònic]] localitzat al comtat de [[Worcestershire]].]]
Molts antics monuments de pedra dempeus van ser construïts durant el període prehistòric, entre els més coneguts, [[Stonehenge]], les fletxes del Diable, [[Monòlit]] i Rudston Castlerigg. Amb la introducció de l'[[Antiga Roma]], l'arquitectura no era un desenvolupament de les basíliques, els banys, amfiteatres, arcs de triomf, viles, temples romans, calçades romanes, fortaleses romanes, estacades i aqüeductes. Van ser els romans qui van fundar les primeres ciutats i pobles tals com: Londres, Bath, York, Chester i St Albans. Tal vegada l'exemple més conegut és el [[Vallum Romanum|Mur d'Adrià]], que abasta tot el nord d'Anglaterra. Un altre exemple ben conservat és dels banys romans a Bathy Somerset.
Els primers edificis civils de l'arquitectura medieval, van ser construccions senzilles utilitzant principalment la fusta amb sostre de palla. L'arquitectura eclesiàstica anaven des d'una síntesi de la vida monàstica a la hiberno-saxona. Les primeres basíliques cristianes i l'arquitectura, es caracteritzen per pilastres tires, arqueries en blanc, els eixos de balustre i obertures triangulars en el cap.
Després de la conquesta normanda el 1066, diferents castells a Anglaterra van ser creats per lors de la llei, que mantenien la seva autoritat i, al nord, protegien de la invasió. Alguns dels millors castells medievals coneguts inclouen: la Torre de Londres, Warwick Castle, Durham Castle i el Castell de Windsor, entre altres.
=== Gastronomia ===
[[Fitxer:Fish and chips.jpg|thumb|dreta|El [[fish and chips]] és molt consumit a Anglaterra.]]
Des de l'[[Edat moderna|Edat Moderna]] el menjar d'Anglaterra s'ha caracteritzat per la seva senzillesa d'enfocament, l'honestedat de sabor i una confiança en l'alta qualitat dels recursos naturals que es produeixen. Durant l'[[edat mitjana]] i a través de l'època del [[Renaixement]], la cuina anglesa va gaudir d'una excel·lent reputació, encara que va tenir un declivi durant la [[Revolució Industrial]] amb el pas de la urbanització de les terres i l'augment de la població. Els francesos de vegades es refereixen als anglesos com els 'Roastbeefs', un estereotip per suggerir la cuina sofisticada i crua d'Anglaterra. No obstant això, ha estat objecte recentment d'un renaixement, que ha estat reconegut pels crítics gastronòmics amb bones puntuacions en el millor restaurant del món.
 
Exemples tradicionals de menjar anglès inclouen: Sunday Roast, un conjunt elaborat, generalment, de carn de vaca, be o pollastre, servits amb una varietat de verdures cuites; el Yorkshire Pudding i Gravy. Altres menjars destacats són el [[fish and chips]] i l'English Breakfast, que consisteix en cansalada, tomàquet rostit, pa negre fregit amb llet, mongetes al forn, xampinyons fregits, salsitxes i ous.
 
=== Arts ===
[[Fitxer:JWW TheLadyOfShallot 1888.jpg|thumb|dreta|''La dama de Shalott'', de [[John William Waterhouse]], exemple de la pintura de la [[Prerafaelitisme|Germanor Prerafaelita]].]]
Els primers exemples coneguts són les roques prehistòriques i peces d'art rupestre, el més destacat al nord de Yorkshire, Northumberland i Cumbria, però també una altra característica
al sud, per exemple, a Creswell Crags. Amb l'arribada de la cultura romana al segle I, diverses de les formes d'art que utilitzen estàtues, busts, vidre i mosaics eren la norma. Hi ha nombrosos artefactes, com les Lullingstone i Aldborough.
=== Literatura, poesia i filosofia ===
[[Fitxer:Geoffrey Chaucer (17th century).jpg|thumb|upright|[[Geoffrey Chaucer]] (1343—1400), poeta, escriptor i filòsof anglès, cèlebre per ''[[Els contes de Canterbury]]''.]]
El període de la vella literatura anglesa sempre va ser recolzat pel poema èpic ''[[Beowulf]]'', la prosa secular anglo-saxona és la Crònica, juntament amb els escrits cristians Judith, Himne de Caedmon i hagiografies santes. Després de la conquesta normanda va continuar entre les classes educades, així es va formar una literatura anglo-normanda. La literatura anglesa va sorgir amb [[Geoffrey Chaucer]], autor d’''[[Els contes de Canterbury]]'', juntament amb Gower, el Poeta Pearl i Langland. Els franciscans [[Guillem d'Occam|Guillem d'Ockham]] i [[Roger Bacon]] van ser els principals filòsofs de l'[[edat mitjana]] i les altres edats. Juliana de Norwich ho va ser amb les seves Revelacions de la Divina. L'amor era un místic cristià prominent. Durant l'època renaixentista, [[William Shakespeare]] va ser el gran exponent, amb obres com ''[[Hamlet]]'', ''[[Romeu i Julieta]]'', ''[[Macbeth]]'' i ''[[El somni d'una nit d'estiu]]'', segueix sent un dels autors més defensats de la literatura anglesa. [[Marlowe]], [[Edmund Spenser|Spenser]], [[Sydney]], [[Thomas Kyd]], [[John Donne]], [[Ben Jonson|Jonson]] són altres autors consagrats de l'època Isabelina. [[Francis Bacon]] i [[Thomas Hobbes]] van escriure en l'Empirisme i el Materialisme, inclòs el mètode científic i social de contracte. [[Robert Filmer]] va escriure sobre el dret diví dels reis. [[Andrew Marvell]] va ser el millor poeta conegut de la Comunitat, mentre que [[John Milton]] autor d’''[[El Paradís perdut|El paradís perdut]]'' ho va ser durant la Restauració.
 
Alguns dels filòsofs més destacats de la [[Il·lustració]] van ser [[John Locke]], [[Paine]], [[Johnson]] i [[Bentham]]. Els elements més radicals van ser contrarestats posteriorment per [[Edmund Burke]], qui és considerat com el fundador del conservadorisme. El poeta [[Alexander Pope]], amb els seus versos satírics, va arribar a ser ben considerat. L'acompliment anglès és un paper significatiu en el [[romanticisme]]; [[Coleridge]], [[Lord Byron]], [[Keats]], [[Shelley]], [[William Blake|Blake]] i [[William Wordsworth|Wordsworth]] van ser figures importants. En resposta a la [[Revolució Industrial]], els escriptors semblaven trobar un camí entre la llibertat i la tradició; Cobbett, [[G.Gilbert K.Keith Chesterton|Chesterton]] i [[Bèllòc|Belloc]] van ser els principals exponents i Penty del moviment cooperatiu defensor de Cole. L'[[Empirisme]] va continuar a través de Mill i Russell, mentre que Williams estava involucrat en l'anàlisi. Els autors de l'època de l'era Victoriana inclouen a [[Charles Dickens|Dickens]], les [[Família Brontë|Germanes Brontë]], [[Jane Austen]], Eliot, Kipling, Hardy, [[H.G. Wells|H. G. Wells]], [[Lewis Carroll]] i [[Evelyn Underhill]]. Des de llavors Anglaterra va continuar produint novel·listes com [[Clive Staples Lewis|C. S. Lewis]], [[George Orwell]], [[D. H. Lawrence]], [[Virginia Woolf]], [[Enid Blyton]], [[Huxley]], [[Christie]], [[Pratchett]], [[John R.R. Tolkien|J. R. R. Tolkien]] i [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].
 
=== Música popular ===
La música popular tradicional d'Anglaterra té segles d'antiguitat i ha contribuït a diversos gèneres prominents; sobretot cançons de mariners i música de ball. Té les seves pròpies variacions i peculiaritats regionals. Wynkyn de Worde, amb balades de [[Robin Hood]] del segle XVI, són un artefacte important, igual que John Playford («El mestre de ball») i Harley Robert Roxburghe (''Balades col·leccionables''). Algunes de les cançons més conegudes són «El bon camí vell», «Passatemps amb bona companyia», «El maig de Maggie» i «Dames espanyoles», entre altres.
 
Moltes rimes infantils són d'origen anglès, o associats amb la cultura anglesa, com «Twinkle Twinkle Little Star» («Campaneta del lloc»), «Les roses són vermelles», «Jack i Jill», «Aquí anem envoltant la mulberry bush» i «Humpty Dumpty». Els primers compositors en la música clàssica són artistes del Renaixement com [[Thomas Tallis]] i [[William Byrd]], seguit per [[Henry Purcell]], de l'època barroca. D'origen alemany, [[Georg Friedrich Händel|Georg Friedrich Haendel]] es va convertir en un ciutadà britànic i va passar la major part de la seva vida component, a Londres, la creació d'algunes de les obres més conegudes de música clàssica: ''[[El Messies]]'', ''[[Música aquàtica]]'' i ''Música per als reials focs d'artifici''. Va haver-hi un renaixement en el perfil de compositors d'Anglaterra al segle XX dirigit per [[Benjamin Britten]], [[Frederick Delius]], [[Edward Elgar]], [[Gustav Holst]], [[Ralph Vaughan Williams]] i uns altres. Entre els compositors moderns d'Anglaterra es troba [[Michael Nyman]], conegut per ''El Piano''.
 
En l'àmbit de la música popular, moltes bandes angleses i solistes han estat citades com les millors i més influents en vendes de música de tots els temps. Aquestes inclouen [[Eric Clapton]], [[The Beatles]], [[The Rolling Stones|Rolling Stones]], [[The Who]], [[Black Sabbath]], [[Queen]], [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Organització per a l'Avanç dels Estàndards de la Informació Estructurada|OASIS]], [[Led Zeppelin]], [[Iron Maiden]], Judes Priest, [[Motörhead]], [[Coldplay]], [[Pink Floyd]], [[Elton John]], [[Rod Stewart]], [[Arctic Monkeys]], [[McFly]], [[Radiohead]], [[Blur]], [[Muse]]. Molts artistes tenen un origen o una estreta relació amb Anglaterra, a través del [[Rock dur|Hard Rock]], [[Glam rock]], [[Heavy metal|Heavy Metall]], [[Demoscene|Mod]], [[Britpop]], Tambor i Baix, [[Rock progressiu|Rock Progressiu]], [[Punk rock|Punk Rock]], [[Indie rock|Indie Rock]], [[Rock gòtic]], ''[[Shoegazing]]'', [[Acid-house|Acid House]], [[Rock de garatge|Garage rock]], [[Trip hop|Trip Hop]] i [[Dubstep]].
 
Grans festivals de música a l'aire lliure a l'estiu i la tardor són populars internacionalment, tals com [[Festival de Glastonbury|Glastonbury]], V Festival, Reading i Leeds Festival. La casa d'òpera més important a Anglaterra és el [[Royal Opera House]], Covent Garden. Els Proms, la temporada de música clàssica orquestral, realitza concerts en el [[Royal Albert Hall]], sent un dels principals espectacles culturals celebrats anualment. ''The Royal Ballet'' és una de les principals companyies de ballet clàssic del món i la seva reputació va ser construïda sobre dues figures prominents de la dansa del segle XX: la ballarina [[Margot Fonteyn]] i el coreògraf [[Frederick Ashton]].
 
== Esport ==
[[Fitxer: Wembley Stadium - USA v England.jpg | thumb | 220px | Vista de l'interior de l'[[Wembley Stadium|Estadi de Wembley]], seu de la [[selecció de futbol d'Anglaterra]], durant un partit internacional.]]
Anglaterra compta amb una gran tradició esportiva, i durant el [[segle XIX]] va ser el bressol de diversos esports que actualment es juguen al voltant del món. Entre els esports originats a Anglaterra hi ha el [[futbol]], el [[criquet]], el [[rugbi]], el [[tennis]], el [[bàdminton]], l'[[hoquei]], la [[boxa]], entre molts altres. A escala internacional, Anglaterra compta amb una representació independent de la resta del [[Regne Unit]] en la majoria dels esports col·lectius, pel que té participació en esdeveniments com la [[Copa del Món de Futbol]] i la [[Copa del Món de Rugbi]], i també en els Jocs de la Mancomunitat. No obstant això, en els [[Jocs Olímpics]] el [[Regne Unit]] participa com un únic equip, representat pel Comitè Olímpic del Regne Unit.
 
L'esport més popular a Anglaterra és el [[futbol]]. El representatiu nacional, la [[selecció de futbol d'Anglaterra]], va guanyar la [[Copa del Món de Futbol de 1966]], que va ser celebrada a la mateixa Anglaterra. L'Associació de Futbol d'Anglaterra és la més antiga en el seu tipus i la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] i la [[Lliga anglesa de futbol|Football League]] són les competències més antigues de copa i de lliga respectivament. També es troba el club més antic del món, el [[Sheffield Football Club|Sheffield FC]], que va ser fundat el [[1857]]. La màxima categoria del futbol anglès, la [[Premier League]], és la lliga de futbol amb major audiència del món, i també la més lucrativa, els equips amb més títols són el [[Manchester United Football Club|Manchester United]] amb 19 copes, seguit pel [[Liverpool Football Club|Liverpool]] amb 18 i, molt enrere l'[[Arsenal Football Club|Arsenal]] amb 13 trofeus. Els equips anglesos han obtingut bones actuacions en les competicions europees i la [[Lliga de Campions de la UEFA|Copa d'Europa]] ha estat guanyada pel [[Liverpool Football Club|Liverpool]], [[Manchester United Football Club|Manchester United]], [[Nottingham Forest Football Club|Nottingham Forest]], [[Aston Villa Football Club|Aston Villa]] i [[Chelsea Football Club|Chelsea]] mentre que l'[[Arsenal Football Club|Arsenal]] i el [[Leeds United Football Club|Leeds United]] han arribat a la final.
 
[[Fitxer: Flintoff bowling Siddle, 2009 Ashes 2.jpg | thumb | left | 220px | Escena del partit entre Anglaterra i Austràlia per ''The Ashes'' el 2009, al Lord's Cricket Ground, a [[Londres]].]]
 
[[Fitxer: England world cup winners.jpg | thumb|220px | La selecció de rugbi d'Anglaterra celebra l'obtenció de la Copa Mundial de Rugbi del 2003.]]
Pel que fa al [[rugbi]], la selecció anglesa es va coronar campió de la Copa Mundial de Rugbi de 2003, el mateix torneig que va organitzar el 1991 i que albergarà en la seva edició de 2015. Al seu torn, la selecció juga anualment en el [[Torneig de les Sis Nacions]]. Pel que fa als clubs, sent la màxima categoria nacional la Premiership Anglesa, els equips [[Leicester Tigers]], [[London Wasps]], [[Bath Rugby]] i [[Northampton Saints]] han aconseguit la [[Copa d'Europa de rugbi a 15|Heineken Cup]], màxima competició europea de l'esport.
 
Una variant del rugbi, el rugbi league o rugbi a 13, originat a [[Huddersfield]] el [[1885]], es juga a tot Anglaterra, però en algunes zones del nord és l'esport més important en moltes àrees, especialment a [[Yorkshire]], [[Cúmbria|Cumbria]] i [[Lancashire]]. Anteriorment existia un sol equip representant del Regne Unit en competències internacionals, però des del [[2008]] cada nació té la seva pròpia selecció de rugbi league, entre elles la d'Anglaterra, que participarà en la Copa Mundial de Rugbi League de 2013. Els clubs d'aquest esport juguen a la Super League, la principal competició europea de rugbi league.
 
Altres esports populars inclouen el [[tennis]], sent el [[Torneig de Wimbledon|Campionat de Wimbledon]] el torneig més antic i un dels quatre [[Grand Slam (tennis)|Grand Slam]], i les [[cursa de cavalls|curses de cavalls]]. A més, anualment en el [[Circuit de Silverstone]] es realitza un [[Gran Premi de Gran Bretanya|Gran Premi]] vàlid per a la [[Fórmula 1]].
 
Els [[Jocs Olímpics d'estiu de 2012|Jocs Olímpics de Londres 2012]] se celebraran a [[Londres]], Anglaterra del 27 de juliol al 12 d'agost del 2012.
 
== Símbols nacionals ==
[[Fitxer:Royal Arms of England (1198-1340).svg|thumb|130px|L'Escut d'Anglaterra.]]
La [[bandera d'Anglaterra]], coneguda com la [[Creu de Sant Jordi]], ha estat utilitzada com a tal d'ençà el segle XIII. Originalment aquesta era la bandera utilitzada per la [[República de Gènova]], que controlava hegemònicament el comerç marítim [[mar mediterraniMediterrània|mediterrani]]. Des del [[1190]], el monarca anglès va pagar un tribut al Dogo de Gènova perquè els vaixells anglesos poguessin enarborar-la i quedar així protegits en entrar a la Mediterrània. Aquesta creu vermella va ser utilitzada per gran quantitat de [[croats]] en els segles XII i XIII, i també per ciutats i nacions que tenien a [[Sant Jordi]] com a [[sant patró]]. Des de l'any [[1606]] la Creu de Sant Jordi ha format part del disseny de la [[bandera del Regne Unit]], la qual va ser dissenyada per Jacob I d'Anglaterra i VI d'Escòcia.
 
L'escut d'Anglaterra, en el qual apareixen tres lleons, es remunta a la seva adopció per [[Ricard I d'Anglaterra|Ricard Cor de Lleó]] el [[1198]]. L'escut, similar a l'escut de [[Normandia]], es defineix en el llenguatge heràldic com: ''en un camp de [[gules]], tres [[lleó (heràldica)|lleons lleopards]] d'[[or (heràldica)|or]], armats i llinguats d'[[atzur]]''. Anglaterra no té un himne nacional oficialment designat com a tal, com ho és ''[[God Save the Queen]]'' amb el Regne Unit com un tot. No obstant això, algunes cançons han estat considerades com a himne nacional d'Anglaterra com ''[[And did those feet in ancientWilliam timeBlake#Obra|Jerusalem]]'', ''[[Land of Hope and Glory]]'', que va ser utilitzada com a tal en els Jocs de la Mancomunitat de 2002, i ''I Vow to Thee, My Country.
 
[[Fitxer: Double Delight (Tudor) Rose.jpg | thumb|150px | La Rosa Tudor, la flor nacional d'Anglaterra.]]
Hi ha molts altres símbols d'Anglaterra, oficials o no, com ara la Rosa Tudor, la flor nacional, el [[drac|drac blanc]] i els ''tres lleons'' que apareixen a l'escut d'Anglaterra. La Rosa Tudor, coneguda també com la Rosa Anglesa, va ser adoptada com a emblema nacional després de la [[Guerra de les Dues Roses]] i està formada per la unió dels símbols dels bàndols que es van enfrontar en aquesta guerra: la rosa blanca de la [[Casa de York]] amb la rosa vermella de la [[Casa de Lancaster]]; ambdues amb origen comú en la [[Plantagenet|Casa de Plantagenet]] i que pretenien el tron ​​d'Anglaterra. Un altre símbol és el [[roure]], que representa la força i la resistència. El terme de ''Roure Reial'' es fa servir per designar el roure en el qual [[Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles II]] es va amagar dels parlamentaristes després de l'execució del seu pare, [[Carles I d'Anglaterra|Carles I]]. La festa nacional d'Anglaterra és el [[Diada de Sant Jordi|Dia de Sant Jordi]], [[sant patró]] anglès, que se celebra cada [[23 d'abril]].
 
== Vegeu també ==
1.207.405

modificacions