Antigua i Barbuda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ortografia |
m Robot: arreglant redireccions |
||
Línia 37:
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
'''Antigua i Barbuda''' és un estat insular de l'[[Amèrica Central]], a l'[[oceà Atlàntic]]. Comprèn les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Petites Antilles]] situat entre [[Saint-Barthélemy (Antilles)|Saint-Barthélemy]] al nord-oest, [[Saint Christopher i Nevis|Saint Kitts i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe (França)|Guadeloupe]] al sud. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]].
== Història ==
Els primers habitants de les illes d'Antigua i Barbuda van ser, el 2400 aC, amerindis preceràmics. Més tard, les tribus ameríndies [[arauac|arawak]] i [[caribs|carib]] van poblar les illes. Originalment, el nom que els nadius donaven a l'illa d'Antigua era ''Wadadli''. [[Cristòfor Colom]] va desembarcar-hi en el seu segon viatge a Amèrica el [[1493]] i va donar a l'illa el nom d'Antigua. Barbuda va rebre més tard aquest nom tan estrany per les "barbes" de líquens que penjaven de les palmeres.
Als primers colonitzadors espanyols i francesos els van succeir els anglesos, que el [[1667]] van formar una colònia amb l'establiment de catòlics irlandesos a Antigua. L'esclavitud, establerta per dirigir les plantacions de sucre, va ser abolida oficialment el [[1838]] a totes les colònies britàniques, però a Antigua i Barbuda va persistir fins a l'adveniment dels sindicats el [[1939]]. [[Vere Bird]] va ser el fundador del Partit Laborista d'Antigua (PLA), primer partit polític creat al país, i també el primer líder sindical de la nació. Després de dècades de lluita, va aconseguir guanyar les eleccions de [[1960]] i convertir-se en Primer Ministre.
Línia 48:
Les illes es van convertir en un estat associat a la corona britànica el [[1967]], quan Vere va ser reelegit. Llavors va començar un llarg període en el qual la família d'aquest polític va entrar i va sortir del govern. La primera derrota electoral de Vere va ser el [[1971]] davant de [[George Walter]], però va tornar al poder després de les eleccions del [[1976]].
El país va obtenir l'estatus de membre independent de la [[Commonwealth]] l'1 de novembre de 1981, quan Vere Bird es va convertir en el primer ministre per enèsima vegada. Com a país sobirà, unitari i democràtic, Antigua i Barbuda va ser admès al [[Comunitat del Carib|CARICOM]] i a l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]]. Malgrat l'oposició, que no reconeixia el caràcter de lluitador social de Bird i l'acusava amb diversos presumptes episodis de corrupció, el dirigent va aconseguir mantenir-se al poder i fins i tot ser reelegit el [[1984]].
Un any abans, Antigua i Barbuda va signar una aliança amb els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], mitjançant la qual a aquest últim se li permet usar el territori nacional amb finalitats militars a canvi del pagament d'un cànon anual d'arrendament. Durant la [[Invasió de Grenada|invasió]] de [[Grenada]] del [[1983]], les tropes antiguanes van acompanyar les nord-americanes.
Si bé les boniques platges del país l'han convertit en un dels més pròspers de la regió, la seva indústria sucrera (que hagués de ser la primordial) ha estat intermitent durant tota la seva història. Els últims anys s'ha acusat Antigua i Barbuda de ser un dels majors paradisos mundials per a narcotraficants i blanquejadors de diners.{{Cal citació|data = agost de 2015}}
== Govern i política ==
Antigua i Barbuda és membre de la [[Commonwealth]], per la qual cosa el cap d'estat és la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Isabel II del Regne Unit]] (des de [[1952]]). El representant de la reina al país és un governador general (James B. Carslyle des de juny de [[1993]]).
El poder executiu està a les mans del [[primer ministre]], que és també el [[cap de govern]]. El primer ministre normalment és el líder del partit vencedor de les eleccions a la Cambra de Representants (17 membres elegits), celebrades cada cinc anys. L'altra cambra del parlament, el Senat, té 17 membres que són nomenats pel governador general.
Línia 79:
Antigua és calcària i sorrenca, amb platges meravelloses que atreuen el turisme internacional. [[Barbuda]], anomenada ''Dulcina'' pels antics conquistadors espanyols, està situada a 40 km al nord de l'anterior. S'ha constituït en una gran reserva de cacera habitada per cérvols, senglars i una gran varietat d'aus, com coloms i ànecs. L'illa de Redonda és rocosa i està deshabitada, però té jaciments de fosfats.
Els rius són molt escassos a Antigua, i a Barbuda i Redonda no n'hi ha cap. El clima és tropical, amb poca [[amplitud tèrmica|oscil·lació tèrmica]]. Entre els mesos de febrer i maig el clima és fresc i sec.
== Economia ==
Línia 94:
Antigua i Barbuda té una població de 68.722 (2005), la tercera part dels quals viu a la ciutat de Saint John's.
La majoria de la població és descendent dels esclaus que treballaven a les plantacions de [[sucre]], però també hi ha grups d'[[europa|europeus]], principalment irlandesos, britànics i portuguesos. Encara que l'idioma oficial és l'[[anglès]], la majoria dels locals parla ''[[patuès|patois]]'', una forma dialectal de l'anglès.
Gairebé tots els antiguans són cristians, i la confessió [[
La població alfabetitzada és de gairebé el 90%. Ètnicament es distribueix entre negres (91%), mulats (4,4%), blancs (1,3%) i altres (1,7%).<ref>{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=CIA World Factbook: Complete Unabridged Edition. Detailed Country Maps and other information |url=http://books.google.cat/books?id=Gqo33hntWGsC&pg=PT5370&dq=Ethnic+groups+antigua&hl=ca&ei=lYblTrP0HNHZ8gPQjpWTBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CGAQ6AEwCQ#v=onepage&q=Ethnic%20groups%20antigua&f=false |editorial=Central Intelligence Agency of the United States |data=2010 |pàgines= |isbn=1607783339 }}</ref>
| |||