Bèlgica: diferència entre les revisions

|capital= [[Brusseŀles|Brussel·les]]

|major_ciutat= [[Brusseŀles|Brussel·les]]

|titols_liders = [[Reis dels belgues|Rei]]<br />[[Primer ministreMinistre de Bèlgica|Primer Ministre]]

'''Bèlgica''' (''België'' en [[neerlandès]], ''Belgique'' en [[francès]], ''Belgien'' en [[alemany]]), oficialment el '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en neerlandès, ''Royaume de Belgique'' en francès, ''Königreich Belgien'' en alemany) és un estat de l'[[Europa Occidental|Europa occidental]]. Situat sobre la frontera cultural entre l'Europa germànica i l'Europa llatina, Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els [[Flandes|flamencs]] (58% de la població) a [[Flandes]], al nord, i els francoparlants o [[Valònia|valons]] (32%) a [[Valònia]], al sud. La [[regió de Brussel·les-Capital]], tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

Bèlgica és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és [[Felip de Bèlgica (rei dels belgues)|Felip]], el setè [[Reis dels belgues|rei dels belgues]].<ref>{{ref-web | url= http://www.324.cat/noticia/2153053/mon/El-rei-Albert-II-de-Belgica-abdica-avui-a-favor-del-seu-fill-Felip-amb-el-rerefons-de-la-cohesio-de-lestat-federal |títol= El rei Albert II de Bèlgica abdica a favor del seu fill Felip amb el rerefons de la cohesió de l'estat federal | editor= [[324 (publicació digital)|324.cat]] | data= 21 de juliol de 2013 | consulta= 22 de juliol de 2013}}</ref> Bèlgica és un [[federació|estat federal]] des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).

La menció més antiga dels termes ''[[Belgae]]'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben al llibre ''[[Guerra de les Gàl·lies (llibre)|De bello gallico]]'' de [[Juli Cèsar]]. Ell divideix la Gàl·lia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[Belgae|belgues]]. Aquests últims eren separats de Gàl·lia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. [[Gàl·lia]] fou dividida per [[Marc Vipsani Agripa|Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]], al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gàl·lia Belga|Gallia Belgica]]'' i dues ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fou dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa en la ''Germania Inferior'' (més tard anomenada ''Germania Secunda'') i en la ''Belgica Secunda''.

Aquestes termes desaparegueren quasi totalment després de les [[invasions bàrbares|grans invasions germàniques]], i no subsistiren sinó als llibres del clergat. Reaparegueren a la segona meitat del [[segle IX]], després de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] amb la creació de la [[Regne de Lotaríngia|Lotaríngia]]. El clergat de l'època utilitzà el terme ''Belgica'' per a designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles el Calb|Carles II el Calb]] i la ''Germania'' de [[Lluís el Germànic|Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[segle XII]], després de la desaparició de la Lotaríngia.

Durant els segles XV i XVI, comtats i ducats post[[dinastia carolíngiaCarolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué amb els humanistes del [[Renaixement]], però la seva utilització restà restringida als cercles intel·lectuals, tot i que respongué a la necessitat d'una denominació comuna per a aquests principats. Un altre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En aquesta època, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburg]] i el nord de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.

Durant els segles XVII i XVIII, el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una al·legoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí amb la divisió de les disset províncies després de la [[Guerra dels Vuitanta Anys|Guerra dels Vuitanta anys]]. Fou utilitzat cada vegada més per a parlar exclusivament de les províncies meridionals i de llurs habitants, tot i que encara era un sinònim de ''neerlandès'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units Bèlgics|Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandès]].</ref> Amb l'annexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja a la República Francesa,<ref>[[JAcques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularitzà, per designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. El 1830, el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

* la Baixa Bèlgica: regió que no passa dels 50 m d'altitud i que constitueix un [[bocí]] de la [[gran planuraplanúria de l'Europa del nordeuropea|gran planura de l'Europa del Nord]], que no està separada per cap accident geogràfic natural dels Països Baixos.

El clima del territori és [[clima oceànicatlàntic|oceànic]] o marítim temperat, amb molta precipitació en totes les estacions. La temperatura mitjana assoleix el nivell mínim al gener (3°[[Grau Celsius|C]]) i el nivell màxim al juliol (18°C). La precipitació mitjana per mes varia entre els 52&nbsp;mm entre febrer i abril i 78&nbsp;mm el juliol.<ref>

[[FitogeografiaGeobotànica|Fitogeogràficament]], Bèlgica es troba entre les províncies atlàntica europea i central europea de la [[Regió circumboreal]] dins del [[Regne Boreal]].<ref>[[Takhtajan, Armen]], 1986. Floristic Regions of the World. (translated by T.J. Crovello & A. Cronquist). University of California Press, Berkeley.</ref> Segons el [[Fons Mundial per la Natura]] (WWF), el territori belga pertany a l'[[ecoregió]] dels boscos mixtos atlàntics.<ref>[http://www.worldwildlife.org/wildworld/profiles/terrestrial/pa/pa0402_full.html Atlantic mixed forests (PA0402)], World Wildlife Fund, 2001.</ref>

[[Fitxer:Communities of Belgium.svg|thumb|Comunitats:<br />{{llegenda|#fab274|[[Flandes|Comunitat Flamenca]]}}

[[Fitxer:Regions of Belgium.svg|thumb|esquerra|Regions:<br />{{llegenda|#fab274|[[Flandes|Regió Flamenca]]}}{{llegenda|#2385d2|[[Regió de Brussel·les-Capital]]}}{{llegenda|#f2536b|[[Valònia]]}}]]

Des de 1970, l'[[centralisme|estat unitari]] va evolucionar vers un [[federació|estat federal]] i una [[monarquia constitucional]]. El [[federalisme]] és aplicat a Bèlgica sota una forma molt específica, en tenir tanmateix certes característiques de [[confederació]], com les dobles majories necessàries per als canvis constitucionals.

* Les comunitats ([[comunitat Francesa de Bèlgica|francesa]], [[Comunitat Flamenca de Bèlgicaflandes|flamenca]] i [[Comunitat Germanòfona de Bèlgica|germanòfona]]) són responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. Les comunitats francesa i flamenca són competents per als assumptes personals dels habitants de la Regió de Brussel·les, representats per la COCOF (Comissió Comunitària Francòfona) i la VGC (Vlaamse Gemeenschapscommisie).

* Les regions (la [[Valònia]], la [[Flandes|Regió Flamenca]] i la [[Regió de Brussel·les-Capital]]) són les entitats federals principalment competents en matèria territorial.

Quant a l'estat federal, el [[poder legislatiu]] recau sobre el rei i parlament bicameral integrat per una [[Cambra de Representants de Bèlgica|Cambra de Representants]] formada per 150 diputats; i el [[Senat de Bèlgica|Senat]], format per 71 senadors. Quaranta dels setanta-un senadors s'elegeixen de manera directa; 21 són designats pels tres parlaments de les comunitats, 10 senadors cooptats. També hi ha els dos senadors de dret: la germana [[Àstrid de Bèlgica|Àstrid]] i el germà [[Llorenç de Bèlgica|Llorenç]] que en la pràctica no participen en les votacions. Els diputats de la Cambra de Representants s'elegeixen per mitjà de la [[escrutini proporcional plurinominal|representació proporcional]] d'11 circumscripcions electorals. El sufragi és obligatori a Bèlgica.

El [[poder executiu]] recau sobre el rei i els ministres, en què el [[Primerprimer ministreMinistre de Bèlgica|primer ministre]] és un ''primus inter pares'' i [[cap de govern]]. El rei és el [[cap d'Estat|cap d'estat]], però amb poders i prerrogatives molt limitades. Ell designa els ministres que tinguin el vot de confiança de la Cambra de Representants per formar el govern federal. La [[constitució de Bèlgica|constitució]] estableix que el nombre de ministres de parla neerlandesa i de parla francesa ha de ser el mateix.

|autor=Perrin, Nicolas, [[Universitat de Lovaina|Universitat Catòlica de Lovaina]], Study Group of Applied Demographics (Gédap)

Gairebé la totalitat de la població belga és [[poblacióespai urbanaurbà|urbana]] —97% el 2004.<ref>

| consulta=2007-05-08}}</ref> La densitat de població és de 342 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més elevades d'Europa, darrere dels Països Baixos. L'àrea més densament poblada és el quadrilàter format per les aglomeracions d'[[Anvers]], [[Lovaina]], [[Brusseŀles|Brussel·les]] i [[Gant]]. Les [[regió de les Ardenes|Ardenes]] tenen la densitat més baixa. Des de la fi del segle passat, la població total va superar els 10 milions d'habitants. El [[2008]] tenia 6.161.600 habitants a Flandes, 3.456.775 a Valònia i 1.048.491 a Brussel·les.<ref>[http://statbel.fgov.be/figures/d21_nl.asp#3 Servei federal de l'economia]</ref>

| editor=Mercator, Minority Language Media in the European Union, supported by the [[Comissió Europea|European Commission]] and the [[Universitat de Gal·les|University of Wales]]

| editor=Host: Trésor de la langue française au Québec (TLFQ), [[Universitat Laval|Université Laval]], [[Quebec]]

El 2006, la [[Universitat de Lovaina|Universitat Catòlica de Lovaina]] va publicar els resultats de diverses enquestes que mostraven que [[Flandes]] és més multilingüe que no pas Valònia: el 59% i el 53% dels flamencs parlen francès o anglès, respectivament, però només el 19% i el 17% dels valons parlen neerlandès o anglès.<ref>

[[Fitxer:SteGudule.jpg|thumb|upright|[[Catedral de Brussel·les|Catedral de Sant Miquel i Gúdula]], a Brussel·les]]

Bèlgica és principalment un país secular i la constitució belga proclama la llibertat de religió. No obstant això, la monarquia belga és tradicionalment catòlica. El 1990, per exemple, ja que el rei constitucionalment havia de firmar una llei que legalitzava l'[[avortament]], després de la seva aprovació per ambdues cambres del Parlament, el rei [[Balduí I de Bèlgica|Balduí]] va demanar al primer ministre cristianodemòcrata, [[Wilfried Martens]] que trobés alguna manera d'evitar la seva aprovació; el parlament el va declarar "temporalment incapacitat per regnar" amb el seu consentiment, i la llei es va aprovar directament.<ref>

| editor= [[Comissió Europea|European Commission]]

| editorial = [[The New York Times|NY Times]]

| isbn = 1-887985-89-1 }}</ref> Malgrat les divisions polítiques i lingüístiques que han estat canviant durant els segles, la regió de la Bèlgica actual ha vist el floriment de diversos moviments artístics importants que han tingut una influència significativa en la cultura i l'art europees. En l'àmbit cultural hi ha hagut personalitats tan importants com l'arquitecte [[Victor Horta]], els pintors [[René Magritte|Magritte]] i Guy Huygens, l'escriptor [[Georges Simenon]], els cantats [[Jacques Brel]] o [[Salvatore Adamo]], els creadors d'historietes [[Hergé]], [[Peyo]] i [[André Franquin|Franquin]], entre d'altres, o els cineastes [[Germans Dardenne|Dardenne]]. En esport ha sobresortit, per exemple, el ciclista [[Eddy Merckx]] o les tennistes [[Kim Clijsters]] i [[Justine Henin]].

El territori de l'actual Bèlgica ha estat la llar de diversos pobles i cultures al llarg de dos mil·lennis. En el [[segle I]] dC, els romans, després de derrotar les tribus locals van crear la província de ''Gallia Belgica''. Un període gradual d'immigració de la tribu germànica dels [[francs]] durant el segle V dugueren el territori al domini del regne [[dinastia merovíngiaMerovíngia|merovingi]]. Un canvi gradual de poder en el [[segle VIII]] portà a la creació de l'[[Imperi Carolingi]] i culminà amb la coronació de [[Carlemany]] com a emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Durant l'[[Edat mitjana]], hi van sorgir [[feu|estats feudals]], molts dels quals foren unificats en els [[Països Baixos Borgonyons]] durant els segles XIV i VI. L'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] completà la unió de les [[Disset Províncies]] durant la dècada de 1540, que controlaven també, de manera no oficial, el [[Principat de Lieja]].<ref>

La [[guerra dels Vuitanta Anys|guerra dels vuitanta anys]] (1568–1648) dividí l'àrea en la [[Províncies Unides|República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos]] al nord i els [[Països Baixos del sud]] al sud. Els Països Baixos meridionals foren governats pels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]] espanyols i austríacs i comprenien la major part del territori belga actual. La regió era desitjada per França i fou l'escenari de la major part de les guerres francoespanyoles i francoaustríaques durant els segles XVII i XVIII. Després de les campanyes de 1794 per l'exèrcit [[revolució francesaFrancesa|revolucionari]] els Països Baixos meridionals i el [[Principat de Lieja]] foren annexats per la [[Primera República Francesa]]. El 1815, el [[Congrés de Viena]] va reunificar els Països Baixos i el Principat de Lieja en un estat nou [[Regne Unit dels Països Baixos]]. Aquesta unió es dissolgué després de 15 anys després de la [[Revolució belga]] quan el sud aconseguí la independència en la creació d'un regne neutral que va triar el nom de Bèlgica. El [[1831]], [[Leopold I de Bèlgica|Leopold I]] fou coronat com a rei dels belgues, i des d'aleshores el país ha estat una [[monarquia constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]].

La [[Conferència de Berlín]] de 1885 donà l'[[Estat Lliure del Congo]] al rei [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]] com a possessió privada. El 1908, la cedí a Bèlgica com a [[Colonialisme|colònia]], i començà a ser coneguda com a [[República Democràtica del Congo|Congo Belga]]. [[Alemanya]] envaí Bèlgica el 1914 com a part del [[Pla de Schlieffen]] i la majoria de les batalles del [[Front Occidental]] de la [[Primera Guerra Mundial]] es lliuraren a les regions occidentals del país. Bèlgica prengué les colònies alemanyes de [[Ruanda-Urundi]] (els actuals [[Ruanda]] i [[Burundi]]) durant la guerra, i foren atorgades a Bèlgica el 1924 per la [[Societat de Nacions|Lliga de Nacions]]. El [[Tractat de Versalles]] havia efectuat a diversos pobles alemanys, principalment [[Eupen]] i [[Malmedy]], un [[plebiscit]] controvertit, a partir del qual foren annexats a Bèlgica el 1925. Bèlgica fou envaïda per Alemanya una vegada més el 1940, durant l'ofensiva [[Blitzkrieg]], i romangué ocupada fins al seu alliberament per les tropes aliades durant l'hivern de 1944–1945. El Congo Belga aconseguí la seva independència el 1960, després de la [[Crisi del Congo]];<ref>[http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A1304803 The Congolese Civil War 1960-1964]</ref> i Ruanda-Urundi, dos anys després.

Després de la [[Segona Guerra Mundial]], Bèlgica s'uní a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], com a membre fundador, la seu del qual és a [[Brusseŀles|Brussel·les]], i formà el grup de nacions de [[Benelux]] amb els [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. Bèlgica fou un dels sis membres fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] el 1951 i de la [[Comunitat Europea d'Energia Atòmica]], i de la [[Comunitat Econòmica Europea]] establerta el 1957, la qual es convertí en la [[Unió Europea]]; Bèlgica n'és la seu, en acollir diverses institucions administratives incloent-hi la [[Comissió Europea]], el [[Consell de la Unió Europea]] i les sessions extraordinàries i de comitè del [[Parlament Europeu]].

Durant el segle XXI van patir la crisi política més llarga de la història, on van trigar 535 dies a formar govern després d'unes eleccions generals.<ref>{{ref-publicació | cognom =Forès| nom =Laia | enllaçautor = | article =Bèlgica tanca la crisi política més llarga de la història |url= | publicació = [[Ara (diari)|Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 2/12/2011 | pàgines = p.14|issn = 2014-010X}}</ref>