Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: arreglant redireccions
Els '''Emirats Àrabs Units''' ('''EAU''') (en [[àrab]] '''الإمارات العربيّة المتّحدة''', ''al-Imārāt al-ʿArabiyya al-Muttaḥida'') són una federació de monarquies ([[emirat]]s) situada al sud-est de la península d'[[Aràbia]], a l'[[Àsia]] sud-occidental. Limita amb el [[golf Pèrsic]] al nord, amb el [[golf d'Oman]] al nord-est, amb [[Oman]] al nord-est i a l'est, i amb l'[[Aràbia Saudita]] al sud i a l'oest. La capital és [[Abu Dhabi]].
 
Comprèn set emirats: [[Abu Dhabi]], [[Ajman]], [[Dubai]], [[Fujairah]], [[Ras al-Khaimah]], [[Xarjah|Sharjah]] i [[Umm al-Qaiwain]]. La federació es va formar el [[2 de desembre]] de [[1971]], amb sis emirats; Ras al-Khaimah va entrar en la federació d'emirats el [[10 de febrer]] de 1972 en obtenir garanties sobre la reclamació de les illes [[Tunb]], ocupades per Iran el [[30 de novembre]] de [[1971]].
 
== Història ==
{{AP|Història dels Emirats Àrabs Units}}
[[Fitxer:Adi with the three rulers of Dubai.jpg|240px|esquerra|thumb|[[Adi Bitar]] en una trobada amb els [[xeic]]s dirigents de [[Dubai]] l'any [[1968]].]]
La història dels Emirats Àrabs Units és molt recent. Aquest territori abans de passar sota influència britànica, va estar habitat per bel·licoses tribus àrabs. Gran part de les quals es dedicaven al saqueig dels vaixells mercants que passaven per les seves costes, de manera que la mateixa es coneixia com "costa dels pirates". Una altra activitat de la població era la de la pesca, especialment lucrativa va ser la recol·lecció de la [[perla]]. El [[1820]], el [[Regne Unit]] signa el primer tractat de pau amb els xeics de les tribus del país, per posar fi a aquests actes de pirateria. Però el tractat que suposaria el començament del protectorat Britànic seria el de la treva marítima perpètua, [[maig]] de [[1853]], pel qual el Regne Unit es feia càrrec de la protecció militar del territori. I pel març de [[1892]], es va acordar l'exclusivitat que garantia el monopoli sobre el comerç i l'explotació dels recursos per als britànics. El nom que van rebre els Emirats durant aquest període, va ser el dels [[Estats de la Treva]]. El [[30 de març]] de [[1968]], els 7 emirats juntament amb [[Qatar]] i [[Bahrain]] van organitzar la Federació d'Emirats del Golf Pèrsic, però aquesta federació desapareix en independitzar-se Qatar i Bahrain. Els antics [[Estats de la Treva]] van ser un protectorat del [[Regne Unit]] de [[1853]] a [[1971]], any en què sis d'ells es van independitzar formant una nova federació anomenada els '''Emirats Àrabs Units'''. [[Ras al-Khaimah|Ras Al-Khaimah]] es va mantenir al marge fins al [[1972]] quan va decidir unir-se als 6 emirats originals. Actualment els EAU són una federació de set emirats: [[Abu Dhabi]], [[Dubai]], [[Xarjah|Sharjah]], [[Ajman]], [[Ras al-Khaimah|Ras Al-Khaimah]], [[Umm al-Qaiwain|Umm al Qaywayn]] i [[Fujairah]], amb un sistema legal basat en la constitució de [[1971]]. No hi ha eleccions ni partits polítics. Els emirats, segons la seva constitució, conserven una considerable autonomia política, judicial i econòmica, per tant, el seu "congrés", el Consell Federal Nacional, és un òrgan exclusivament consultiu, sent els governs de cada emirat que tenen la competència legislativa sobre la major part d'assumptes, amb total independència entre ells.
 
El petroli és la principal font d'ingressos dels EAU, el component essencial del seu [[Producte interior brut|PIB]], i gran part de l'economia no petrolífera depèn de la despesa del Govern, que al seu torn està basat en els seus ingressos derivats del [[petroli]]. El petroli va ser descobert a [[Abu Dhabi]] el [[1958]] i a [[Dubai]] el [[1966]], també hi ha algunes petites quantitats a Sharjah i Ras Al Khaimah, però més del 90% de les reserves es troba a [[Abu Dhabi]], s'estima que el país té reserves per més de 100 anys. Els ingressos provinents de les seves vastes reserves de [[petroli]] han fet prosperar el país fins al punt que la seva ciutat més important, [[Dubai]], és considerada la "[[Nova York]] del [[Golf Pèrsic]]". En aquesta ciutat es poden apreciar obres d'[[arquitectura]] de primer ordre, com és el cas de Burj Khalifa i de l'hotel Burj al-Arab. Actualment el país està construint a prop de les seves costes 3 arxipèlags artificials en forma de [[arecàciaarecàcies|palmera]] anomenats Illes Palm que aspiren a convertir-se en una "colònia de multimilionaris".
 
=== Estats de la Treva ===
{{AP|Estats de la Treva }}
Els Estats de la Treva foren els estats sota protectorat britànic al [[Trucial Oman]], regió més extensa, sota influència britànica però amb territoris sense reconeixement jurídic del poder britànic. Els Estats de la Treva es refereixen als actuals territoris dels '''Emirats Àrabs Units'''. Abans de l'arribada de l'[[Imperi Britànic]] a la [[Aràbia|Península Aràbiga]], hi havia tanta [[pirateria]] a la costa, que la zona era coneguda amb el nom de "costa dels pirates". Quan els britànics es van començar a interessar pels productes que existien al territori, van tenir una audiència amb el cap de la tribu àrab del lloc. Així es va decidir que l'[[Imperi Britànic]] prendria comandament del territori a canvi de la seguretat de la regió, per l'alta pirateria que existia. Després d'un temps els britànics van canviar el nom de la costa per "Estats de la Treva" l'any 1892. Després de passar a ser territori britànic, se li van annexar altres territoris més (Tastar i Bahrein).
 
=== Emirats Àrabs Units ===
Abans de [[1971]], any de la independència, eren coneguts com els [[Estats de la Treva]] (en [[anglès]], ''Trucial States'') integrants de l'anomenat [[Trucial Oman]] (Oman de la Treva), en referència a un tractat de treva temporal signat el [[1820]], renovat el [[1835]] i convertit en treva perpètua el [[1853]] entre els [[Regne Unit|britànics]] i alguns xeics àrabs (sis, tots menys el xeic de Fujairah); el [[1892]] els ''Exclusive Agreements'' (Acords Exclusius) van garantir al Regne Unit el control de la defensa i els afers estrangers. La majoria dels mapes assenyalaven aquest territori com la [[Costa dels Pirates]] que fou el nom que se'ls va donar, de fet, fins al [[1853]].
 
El primer pas cap a la federació es va fer el [[1952]] quan es va crear el Trucial States Council amb els xeics dels set territoris ([[EmiratCiutat de Kalba|Kalba]] i [[Emirat de Diba|Diba]] es van incorporar a [[Xarjah|Sharjah]] i es va reconèixer la independència de [[Fujairah]]); després va seguir el Trucial States Development Council, per promoure el desenvolupament econòmic, i els Trucial Oman Scouts (abans Trucial Oman Levies, creats el [[1950]] segons el model de la [[Legió Àrab]] de [[Jordània]]) per assegurar la pau entre els diferents xeicats. Les fronteres internes es van establir principalment entre [[1955]] i [[1961]] sobre la base de les adhesions locals.
 
El gener del [[1968]] el govern britànic va anunciar que deixaria la regió el [[31 de desembre]] de [[1971]]. Un mes després ([[18 de febrer]]) els xeics de [[Dubai]] i [[Abu Dhabi]] van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la política exterior i la defensa i cooperar en altres àmbits. El [[27 de febrer]] es va celebrar a [[Dubai (ciutat)|Dubai]] una conferència amb els set xeics i els de [[Qatar]] i [[Bahrain|Bahrein]], i es va prendre una decisió en el sentit d'anar a una federació dels nou xeicats que entraria en vigor el [[30 de març]] de [[1968]] amb el nom de [[Federació d'Emirats Àrabs]] (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).
 
Aquesta federació només va existir sobre el paper i en els dos següents anys es va avançar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educació unificada, comunicacions federals, serveis mèdics i socials integrats, i altres. Les discòrdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren fàcils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats dinàstiques i les dissensions tribals jugaven contra la federació; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duració del mandat del president i en general pel repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrain i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un també cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc només tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). Quant a escons Bahrain demanava en proporció a la població (la població de Bahrain era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representació igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de Bahrain va fer fracassar finalment la federació.
 
Altres problemes exteriors eren la reclamació de l'[[Iran]] sobre [[Bahrain]], i la d'[[Aràbia Saudita]] sobre part d'[[Abu Dhabi]] i especialment sobre l'oasi de [[Buraimi]]. El maig de [[1970]] el conflicte entre Bahrain i l'Iran es va resoldre sobre la base del nomenament d'un representant de l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] per garantir els desitjos de la població de les illes, i es va comprovar que la població de Bahrain volia al 99% un estat sobirà separat, i l'Iran va acceptar els fets. Bahrain ara ja no necessitava a la Federació per defensar-se de la reclamació iraniana.
 
En canvi al mateix temps, l'Aràbia Saudita reforçava la seva reclamació de Buraimi i tota la zona sud i oriental d'Abu Dhabi, mentre Iran manifestava la seva reclamació sobre les illes [[Abu Musa]] i [[Tunb]] de Sharjah i Ras a-Khaimah. Com que Bahrain ara no es volia barrejar amb conflictes amb Iran i l'emir considerava que Bahrain no quedava representat a la federació segons el seu pes demogràfic, industrial i educatiu, i tampoc volia conflictes amb Aràbia Saudita, a partir del maig-juny del [[1970]] es va començar a separar del projecte. Iniciat aquest procés, i per rivalitats dinàstiques, Qatar va seguir a Bahrain. Així la federació de nou passaria a vuit i tot seguit a set membres. El juny de [[1970]] la victòria dels conservadors a la Gran Bretanya no va suposar cap canvi, ja que el partit triomfant va confirmar la política de sortida de la regió el 1971. Bahrain va proclamar la independència el [[14 d'agost]] de [[1971]] i Qatar l'[[1 de setembre]] de [[1971]].
El gabinet federal des del començament fou alimentat quasi exclusivament per [[Abu Dhabi]], degut als seus importants ingressos petroliers. [[Dubai]] en canvi només hi participà simbòlicament i actualment és l'estat més ric però el petroli representa menys del 5% de la seva riquesa.
 
[[Abu Dhabi]] disposa d'una força de defensa pròpia millor equipada que la de la federació.<ref>Aquesta informació és anterior a [[1980]] i podria no ajustar-se al moment actual.</ref> Els Emirats són un dels grans productors mundials de [[petroli]] (el tercer del [[golf Pèrsic]] després de l'[[Aràbia Saudita]] i l'[[Iraq]]), tot i que pràcticament tota la producció correspon a l'emirat d'[[Abu Dhabi]]. [[Dubai]] i [[Xarjah|Sharjah]] tenen gairebé exhaurides les seves reserves.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Satellite image of United Arab Emirates in October.jpg|240px|esquerra|thumb|Imatge de [[satèl·lit artificial|satèl·lit]] presa per la [[NASA]] dels Emirats Àrabs Units.]]
[[Fitxer:Emirats.png|thumb|240px|dreta|Fronteres internes dels Emirats]]
Els Emirats són a la [[Aràbia|Península Aràbiga]], vorejant el [[Golf d'Oman]] i el [[Golf Pèrsic]], entre [[Aràbia Saudita]] i [[Oman]].
 
El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l'aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra. El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l'estiu.<ref name="GEC">{{ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0068384&BATE=Uni%F3%20dels%20Emirats%20%C0rabs|títol=Unió dels Emirats Àrabs | consulta= 22 de novembre de 2009 |autor= |data= |obra= L'Enciclopèdia| editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
És una plana costanera, molt àrida, que s'uneix amb l'interior en un extens territori anomenat [[Rub al Kali|Rub al-Khali]], de relleu predominantment pla, llevat a l'extrem oriental, on s'aixeca el [[Jebel al-Akhdar]], a més de 1.000 [[Metre|m.]] La seva estratègica localització rodejant pel sud l'[[estret d'Ormuz]] el converteix en un vital pas del trànsit del comerç del cru mundial. Els EAU són considerats com un dels quinze països que conformen el "[[Bressol de la Humanitat]]".
 
== Medi ambient ==
[[Fitxer:Camels in Dubai 3.jpg|240px|dreta|thumb|[[Dromedari]] (''[[Dromedari|Camelus dromedarius]]'') fotografiat a [[Dubai]].]]
[[Fitxer:Abu Dhabi Corniche Mall.jpg|240px|esquerra|thumb|Silueta urbana d'[[Abu Dhabi]]]]
El [[govern de Dubai]] ha ratificat acords mediambientals relatius al [[canvi climàtic]], la [[desertització]], les [[espècie amenaçada|espècies en perill d'extinció]], els abocaments perillosos (en especials els marins) i la protecció de la [[capa d'ozó]].<ref>[http://www.uaeinteract.com/docs/Emirates_Wildlife_Society_and_EAD_help_stamp_out_illegal_animal_trade/30906.htm Emirates Wildlife Society and EAD help stamp out illegal animal trade] {{en}}</ref><ref>[http://www.indexmundi.com/united_arab_emirates/environment_international_agreements.html United Arab Emirates Environment - international agreements] {{en}}</ref>
[[Fitxer:Adi-bitar.jpg|240px|esquerra|thumb|[[Adi Bitar]] l'any [[1971]]]]
[[Fitxer:Deira Souk on 9 May 2007 Pict 1.jpg|240px|dreta|thumb|Venda d'[[espècia|espècies]] a un soc de [[Deira]] ([[Dubai]], Emirats Àrabs Units)]]
El [[sòl]] d'aquest país està format gairebé íntegrament per [[sorra]] i això comporta que menys de l'1% del terreny és apte per al [[conreu]]. L'actual president, el [[xeic]] [[Bin Zayed Al Nahyan]], ha promogut un vast projecte de forestació encaminat a reduir l'[[erosió]], a protegir els [[conreu]]s dels efectes nocius del [[vent]] i a embellir les [[ciutat]]s.<ref>[http://rainforests.mongabay.com/deforestation/2000/United_Arab_Emirates.htm Mongabay.com] {{en}}</ref> D'aquesta manera, i des del [[1965]], hi han estat plantats més de 70 milions d'[[acàcia|acàcies]], [[eucaliptus]] i [[arecàciaarecàcies|palmeres]] al [[desert]] i a les ciutats d'[[Al-Ain|Al-Ayn]] i [[Abu Dhabi]]. El [[2005]], el 3,7% de la superfície total del país estava arbrada.<ref>[http://www.ameinfo.com/128214.html Saving the ghaf tree: a campaign diary] {{en}}</ref>
 
=== Fauna ===
L'[[òrix d'Aràbia]] (''[[Òrix d'Aràbia|Oryx leucoryx]]''), la [[gasela d'Aràbia]] (''[[Gasela d'Aràbia|Gazella gazella]]'') i el [[dugong]] (''[[Dugong|Dugong dugon]]''), així com altres animals salvatges antany caçats fins a gairebé la seua [[extinció]], han estat recuperats gràcies als esforços recents de conservació.<ref>[http://www.ameinfo.com/114650.html Environment Agency's Arabian oryx release project well underway] {{en}}</ref> Tanmateix, els Emirats Àrabs Units són un dels principals exportadors de [[pell]]s de [[rèptils]] i han estat assenyalats com un centre de [[comerç]] il·legal de [[flora]] i [[fauna]] a nivell internacional.<ref>[http://www.uaeinteract.com/docs/Crackdown_on_trading_in_endangered_species/17420.htm Crackdown on trading in endangered species] {{en}}</ref>
 
=== Aigua ===
 
=== Amenaces mediambientals ===
A grans trets, i fins a la [[recessió global 2008-2012|crisi borsària del 2008]], els Emirats Àrabs Units patien un gran deteriorament mediambiental a conseqüència d'un [[creixement econòmic]] sense precedents, una expansió de les activitats mineres, un augment massiu de la [[població]] i una ràpida expansió de les infraestructures.<ref>[http://www.ameinfo.com/134368.html AmeInfo - The Ultimate Middle East Business Resource] {{en}}</ref> Aquest país contribueix a incrementar els nivells de [[contaminació|pol·lució]] a la regió del [[Golf Pèrsic]] de diverses maneres. Per un costat, i segons dades del [[2003]], obtenen el 100% de la seva [[electricitat]] a partir de [[central tèrmica|centrals tèrmiques]] accionades per [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] que contaminen l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]]. Per un altre, presenta una de les més altes taxes per càpita del planeta pel que fa a emissions de [[diòxid de carboni]] derivades de processos industrials (42,28 [[tona (unitat)|tones mètriques]] per any el [[2003]]),<ref>[http://www.nationsencyclopedia.com/Asia-and-Oceania/United-Arab-Emirates-ENVIRONMENT.html Encyclopaedia of the Nations] {{en}}</ref> i a consum de [[petroli]] (43,3 [[barrilbota (recipient)|barrils]]s per any el [[2003]]). La [[contaminació]] causada per les instal·lacions processadores de cru i per les fuites de [[petroli]] afecten també les [[costa|costes]].<ref>[http://www.ameinfo.com/130146.html On the wane: The UAE's mudflats and mangroves] {{en}}</ref>
 
== Economia ==
[[Fitxer:Microsoft Dubai.jpg|240px|esquerra|thumb|Seu de [[Microsoft]] a [[Dubai]]]]
[[Fitxer:Del Grand Hyatt Dubai Mauro.jpg|240px|dreta|thumb|Interior del Hotel Grand Hyatt a [[Dubai]]]]
Les activitats econòmiques tradicionals són la recollida de [[dàtilpalmera datilera|dàtils]]s, les [[perla|perles]], la cria de [[camell]]s i la [[pesca]]. Tanmateix, i des de l'alça sobtada dels preus internacionals del [[petroli]] arran de la [[Crisi del petroli del 1973|Crisi del Petroli]] de l'any [[1973]], la indústria petroliera és la major generadora de llocs de treball i la majoria dels [[emirat]]s van donar concessions per a la recerca de [[petroli]] però únicament [[Abu Dhabi]] i [[Dubai]] han trobat reserves considerables.
 
La base de l'economia és l'extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB (1994), bé que només ocupa el 2% de la població activa. Són especialment importants els jaciments submarins: els d'Umm Šaif i Zakum (a Abū Zaby), units per oleoducte a l'illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buhūs i Abū Mūsā (a Al-Šāriqa), etc. Els jaciments dels litorals de Murban i Bu Hasa (a Dubayy) estan units per oleoducte a la terminal de Djebel Zanna. L'altre producte miner és el gas natural, extret dels emirats d'Abū Zạby i Dubayy. Les reserves estimades de petroli de la UEA representen gairebé el 10% mundial. La indústria troba facilitats energètiques i l'electricitat, que assoleix un consum molt elevat, procedeix exclusivament d'hidrocarburs. Les indústries principals són les derivades de les refineries de petroli.<ref name="GEC" />
 
El [[2004]] els emirats produïen prop de 858 milions de barrils de cru a l'any i la producció anyal de [[gas natural]] fou de 44.790 milions de [[metre cúbic|m³]]. Els [[ingrés|ingressos]] obtinguts amb l'[[exportació]] de [[petroli]] van finançar la construcció d'una [[foneria]] d'[[alumini]] a [[Dubai]] durant la [[dècada del 1980|dècada de 1980]]. A més, a [[Ar-Ruways]] es va construir un complex industrial i diverses instal·lacions per liquar i transportar el [[gas natural]].<ref>[http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/5444.htm U.S. Department of State] {{en}}</ref>
 
Els estats que no tenen petroli reben l'ajut financer d'[[Abu Dhabi]] i d'altres països àrabs propers. Els emirats són membres de l'[[Organització de Països Exportadors de Petroli]] ([[Organització de Països Exportadors de Petroli|OPEP]]). La unitat monetària és el [[dírham]] que va ésser adoptat el [[1973]] per a substituir el [[rial]] de [[Qatar]] i el [[dinar]] de [[Bahrain]] que eren emprats abans (l'any [[2006]], 3,70 dírhams equivalien a 1 [[dòlar dels Estats Units]]).<ref>[http://converter-currency.com/uae-dirham-currency Converter-Currency.com] {{en}}</ref>
 
Els Emirats Àrabs Units van formar part de la coalició internacional creada per un mandat de l'[[Organització de les Nacions Unides]] que va vèncer l'[[Iraq]] en la [[Guerra del Golf|Guerra del Golf Pèrsic]] de l'any [[1991]]. Les seues finances es van veure afectades per aquest suport i pel descens dels preus del [[petroli]] la qual comportà una paralització de diversos projectes públics, tot i que les despeses militars no es van veure afectades gràcies a un acord defensiu signat amb [[França]] l'any [[1995]].<ref>[http://www.spacewar.com/reports/Sarkozy_opens_first_French_military_base_in_Gulf_999.html Sarkozy opens first French military base in Gulf] {{en}}</ref>
 
=== Turisme ===
El turisme ha estat fortament promogut, sobretot des de mitjans de la [[dècada del 1990|dècada de 1990]] en què el nombre de visitants va passar del milió l'any [[1993]]. [[Dubai]] n'és el principal beneficiari i ja el [[1999]] va rebre 2,5 milions de turistes. El desembre de [[1999]] hi va obrir l'hotel Burj al-Arab, un dels més luxosos i més alts de tot el planeta.<ref>[http://looklex.com/e.o/uae.economy.htm LookLex Encyclopaedia] {{en}}</ref><ref>[http://www.economist.com/displayStory.cfm?Story_ID=E1_TTPSQVSQ Tourism in emerging economies] {{en}}</ref>
 
== Religió ==
Els [[Islam|musulmans]] representen el 96% de la població, mentre que [[Cristianisme|cristians]], [[Hinduisme|hinduistes]] i d'altres conformen el restant 4%.<ref>[http://www.nationmaster.com/country/tc-united-arab-emirates/rel-religion NationMaster.com] {{en}}</ref> El desenvolupament del [[fonamentalisme islàmic]] s'ha manifestat en l'aplicació de [[xaria|xara (llei islàmica)]] a aspectes que abans eren competència dels tribunals civils.<ref>[http://www.carnegieendowment.org/files/UAE_APS.doc Carnegie Endowment for International Peace] {{en}}</ref>
 
== Oficials Polítics [[Gran Bretanya|britànics]] dependents del cap de residents polítics a [[Bahrain]] ==
== Presidents de la Federació ==
[[Fitxer:Khalifa Bin Zayed Al Nahyan-CROPPED.jpg|240px|dreta|thumb|L'actual president dels Emirats Àrabs Units, [[Khalifa bin Zayed Al Nahayan|Bin Zayed Al Nahyan]]]]
* Xeic [[Zayed bin Sultan Al Nahayan|Zayed II bin Sultan Al Nahayan]], [[2 de desembre]] de 1971 - [[2 de novembre]] de [[2004]]
* Xeic [[Maktum III bin Rashid Al Maktum|Maktum bin Rashid Al Maktum]], interí 2 i 3 de novembre de [[2004]]
* Xeic [[Khalifa bin Zayed Al Nahayan]], [[4 de novembre]] del [[2004]]
1.148.831

modificacions