Finlàndia: diferència entre les revisions

El [[6 de desembre]] de [[1917]], poc després de la [[Revolució Russa|Revolució bolxevic]] a Rússia, Finlàndia declarà la independència i, el [[1918]], després de la [[Guerra Civil Finlandesa|Guerra Civil finlandesa]], es va elegir [[Frederic Carles I de FinlàndiaHessen-Kassel|Carles I]] com a [[monarca]] del [[Regne de Finlàndia (1918)|Regne de Finlàndia]]. Pocs mesos després, el mateix monarca renunciaria al tron, convertint-se Finlàndia en una [[república]]. que fou reconeguda definitivament en el [[tractat de Tartu]] del [[1920]].

Durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], però, Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unióunió Sovièticade Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètiques]] dues vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En aquesta darrera ocasió, comptà amb el suport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fou seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país.

El [[Eduskunta|Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finès]], o Riksdag en [[suec]]) és [[monocameralitat|unicameral]], està compost per 200 diputats i té constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.

El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat el [[1906]] tot donant vot a les dones, ha estat dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialisme|socialistes]] [[democràcia|democràtics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per la influència de corrents antisocialistes (en el sentit soviètic) que en altres països similars, tenint almenys un contacte amb l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].

Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el [[Saimaa]], és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, l'Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], a l'extrem nord de [[Lapònia]], a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'[[ajustament postglacial|ajustament isostàtic]] que s'esdevé des de la darrera [[glaciació]], que fa que la superfície del país creixi uns 7 km^{{mida|1=2}} l'any.

Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del [[Cerclecercle Polarpolar Àrticàrtic|cercle polar Àrtic]], i com a conseqüència s'hi pot experimentar el [[sol de mitjanit]] durant unes setmanes, i és més acusat el fenomen en les zones més septentrionals del país. En el punt més al nord de Finlàndia, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Segons dades del 2004, la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Església luterana]] de Finlàndia, amb una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]]. Les dues són esglésies oficials de l'estat. La resta consisteix en grups relativament petits (1,1% en total) de [[protestantprotestantisme|protestants]]s (no luterans), [[catòliccatolicisme|catòlics]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|jueus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha davallat notablement el nombre de persones que van a l'església amb regularitat.

Després dels successius conflictes armats que van afectar Finlàndia en la [[dècada del 1940|dècada dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, l'atur i la incertesa quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] van conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acullen refugiats i immigrants amb una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric sigui a Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'aquests immigrants procedeix de l'antiga Unió Soviètica, al·legant compartir amb els finlandesos un parentiu ètnic (finès).