Grècia: diferència entre les revisions

'''Grècia''' (en [[grec]] modern: Ελλάδα, ''Elláda''; en [[grec antic]]: Ἑλλάς, ''Hellás''), oficialment la '''República Hel·lènica''' (en grec, ''Ελληνική Δημοκρατία'' ''Ellīnikī́ Dīmokratía'') és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la [[península balcànicabalcans|península Balcànica]]. Té frontera amb [[Albània]], la [[República de Macedònia]] i [[Bulgària]] al nord, i [[Turquia]] a l'est. El [[mar Egea|mar Egeu]] és a l'est de Grècia, el [[mar Jònica|mar Jònic]] a l'oest i el [[mar Mediterrània|mar Mediterrani]] al sud. Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 1.440, de les quals 227 són habitades), incloent-hi [[Creta]], [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Illes Jòniques]], entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l'[[mont Olimp|Olimp]], amb 2.917 msnm.

En l'actualitat, Grècia és un [[país desenvolupat]],<ref>{{ref-web|url=http://imf.org/external/pubs/ft/weo/2010/01/weodata/groups.htm#ae|títol=World Economic Outlook Database April 2010—WEO Groups and Aggregates Information|editor=[[Fons Monetari Internacional]]|consulta=19 d'agost de 2010}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/appendix/appendix-b.html|títol=Appendix B :: International Organizations and Groups|obra=[[The World Factbook]]|editor=[[Agència Central d'Intel·ligència|Central Intelligence Agency]]|consulta=19 agost 2010}}</ref> de [[economia d'ingressos alts segons el Banc Mundial|renda alta]],<ref>{{ref-web|url=http://data.worldbank.org/about/country-classifications/country-and-lending-groups#OECD_members|títol=Country and Lending Groups|editor=[[Banc Mundial]]|consulta=19 d'agost 2010}}</ref> amb un [[índex de desenvolupament humà]] i qualitat de vida elevats.<ref>{{ref-web|url=http://hdr.undp.org/en/statistics/|títol=Human Development Report 2009 - HDI rankings|editor=United Nations Development Programme|consulta=19 d'agost de 2010}}</ref><ref name="Economist2005">{{ref-notícia|url=http://www.economist.com/media/pdf/QUALITY_OF_LIFE.pdf |títol=The Economist Intelligence Unit's quality-of-life index (2005)|obra=[[The Economist]]|editorial=www.economist.com|consulta=19 d'agost de 2010|format=PDF}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Interactive Infographic of the World's Best Countries|url=http://www.newsweek.com/2010/08/15/interactive-infographic-of-the-worlds-best-countries.html|obra=[[Newsweek]]|consulta=1 d'octubre de 2010}}</ref> Grècia és membre de la [[Unió Europea]] des del 1981, i de la [[zona euro]] des del 2001.<ref name="europa.eu">{{ref-web|url=http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/greece/index_en.htm |editor=europa.eu |obra=European Union |consulta=2007-04-07 |títol=Member States of the EU: Greece}}</ref> És membre de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] des del 1951,<ref>El 14 d'agost de 1974 Grècia es retirà de l'estructura militar integrada de l'OTAN com a protesta per l'ocupació turca del nord de [[Xipre]]. Grècia retornà a l'OTAN el 1980</ref> de l'[[Agència Espacial Europea]], des del 2005, de l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OCDE), i de l'[[Cooperació Econòmica del Mar Negre|Organització per a la Cooperació Econòmica del Mar Negre]]. [[Atenes]] és la [[capital (política)|capital]] i la ciutat més gran de l'estat. Altres ciutats importants són [[Tessalònica]], [[Patres]], [[Càndia|Iràklion]] i [[LarissaLàrissa (Tessàlia)|Làrissa]].

[[Fitxer:Olympus Litochoro.JPG|thumb|esquerra|Vista del [[olimp|mont Olimp]] de la ciutat de [[Litókhoro]] estant.]]

El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels [[Balcans]]; la península del [[Peloponès]], separada del continent pel canal de l'[[istme de Corint]]; i un bon nombre d'[[Llista d'illes de Grècia|illes]], que inclouen, entre d'altres, [[Creta]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Eubea]], [[Lesbos]], [[Quios]], [[Tassos]], [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i els arxipèlags del [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Espòrades]], totes aquestes a la [[mar Egea]], i [[Corfú (ciutat)|Corfú]], [[Lèucada]], [[Unitat perifèrica de Cefalònia|Cefalònia]] i [[Zacint]] a la [[mar Jònica]]. Grècia té més de 14.880&nbsp;km de costa i només 1.160&nbsp;km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940&nbsp;km², i una població estimada de 10.749.943 habitants ([[2010]]).

80% de Grècia és [[muntanya|muntanyós]]. La major part del país és sec i rocós, per la qual cosa només 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental, hi ha llacs i aiguamolls. El [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. El [[olimp|mont Olimp]] és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.

Grècia està formada per tretze regions administratives o ''περιφέρειες'' (''perifèries''), subdividides, fins al 2010, alhora en ''νομοί'' (''nomoí''), que es podria traduir per ''departaments'', ''districtes'' o [[Prefectures de Grècia|''prefectures'']]. A partir del 2011, les regions resten dividides en [[Unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]]. A més a més, hi ha una regió autònoma anomenada ''[[athos|mont Atos]]'' (''Άγιο Όρος'', ''Àgio Oros'' o "Muntanya Sagrada"), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és [[Kariès]] (Καριές).

# [[Perifèria d'Àtica|Àtica]] (Αττική) — [[Atenes]] (Αθήνα)

# [[Creta]] (Κρήτη) — [[Càndia|Iràklio]] (Ηράκλειο)

# [[Perifèria de Macedònia Oriental i Tràcia|Macedònia Oriental i Tràcia]] (Ανατολική Μακεδονία και Θράκη) — [[Komotini]] (Κομοτηνή)

# [[RegióEpir de(regió l'Epirhistòrica)|Epir]] (Ήπειρος) — [[Ioànnina]] (Ιωάννινα)

# [[Egeu Meridional]] (Νότιο Αιγαίο) — [[Hermúpolis|Ermoúpoli]] (Ερμούπολη)

# [[Tessàlia]] (Θεσσαλία) — [[LarissaLàrissa (Tessàlia)|Larissa]] (Λάρισα)

Grècia té més d'11 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en [[ciutat]]s. L'especial orografia de l'estat explica la seva distribució. La religió nacional és el [[Esglésiaesglésia Ortodoxa de l'Est|cristianisme ortodox]] (l'[[Església Ortodoxa Grega|Església grega]] té un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el [[athos|mont Athos]]), que té una relativa independència.

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de [[Creta]], la [[civilització minoica]], i més tard a la Grècia continental, la [[civilització micènica]]. Més tard, les [[ciutat- estat|ciutats-estat]] emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes del [[Mar Negra|Mar Negre]], el [[Magna Grècia|sud d'Itàlia]] i [[Anatòlia|Àsia Menor]], i assoliren grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en l'[[arquitectura]], la [[literatura]], la [[ciència]] i la [[filosofia]], i que portaren [[Atenes]] a un ambient [[Democràcia|democràtic]]. [[Atenes]] i [[Esparta]] encapçalaren la lluita contra l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] en les [[Guerres Mèdiques]], i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en la [[Guerra del Peloponès]]. Ambdues foren eclipsades més endavant per [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i més tard pel [[Regne de Macedònia]], el qual, sota el guiatge d'[[Alexandre el Gran]], uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i l'establiment del [[període hel·lenístic]], que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment dels [[República Romana|romans]] com a dominadors de totes les terres de parla grega, cap al 146 aC.

[[Fitxer:Map Greece expansion 1832-1947-en.svg|thumb|esquerra|Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947.]]Després del triomf en la [[Guerra d'independència de Grècia|Guerra d'Independència grega]] sobre l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], de 1821 a 1829, el [[Regne de Grècia|nou estat grec]] fou finalment reconegut en el [[Protocol de Londres]]. El 1827, [[Ioannis Kapodístrias]], un noble grec de les [[Illes Jòniques]], fou escollit primer governador de la nova República. No obstant això, després del seu assassinat, s'instaurà la [[Regne de Grècia|monarquia]] sota [[Otó I de Grècia]], de la [[wittelsbach|dinastia Wittelsbach]] bavaresa. El [[1843]], el rei fou forçat a garantir la constitució i una assemblea representativa. Però, per la seva vocació autoritària, fou destronat el [[1863]] i reemplaçat pel príncep Vilhelm de Dinamarca, qui adoptà el nom de [[Jordi I de Grècia]] i portà amb ell les [[Illes Jòniques]], regal de coronació del [[Regne Unit]]. El 1877, [[Kharílaos Trikupis]], una important figura de l'escena política grega, contingué el poder de la monarquia per interferir en l'assemblea a l'hora d'elegir el [[primer ministre]] mitjançant la publicació del "vot de confiança".

Com a resultat de les [[Guerres Balcàniques]], Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entre [[Constantí I de Grècia]] i el carismàtic primer ministre, [[Elefthérios Venizelos]], sobre la política estrangera en vespres de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra Mundial]], dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.

Després de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra Mundial]], es produí la [[Guerraguerra Greco-Turcagrecoturca (1919-1922)|lluita]] enfront dels nacionalistes turcs liderats per [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]], una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després del [[Tractat de Lausana]]. El [[1924]], s'hi proclama la [[República]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomopoulos |nom=Elaine |títol= |url= http://books.google.cat/books?id=jlKheq6g3r8C&pg=PA110&dq=1924+greece+republic&hl=ca&sa=X&ei=ElVST_PRKcnIhAfMgsDeCw&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=1924%20greece%20republic&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.110 |isbn=0313375119 }}</ref> i la inestabilitat i successius [[cop d'estat|cops d'estat]] marcaren la següent era, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940, la [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grec [[Ioannis Metaxàs]] s'hi oposà i provocà la consegüent [[Guerra italo-grega]], on Grècia expulsà les forces italianes cap a [[Albània]], i donà als [[aliats de la Segona Guerra Mundial]] la primera victòria sobre les [[Potències de l'Eix]]. Posteriorment, s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant la [[Batalla de Grècia]], on les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.

Després de l'alliberament, Grècia caigué en la [[Guerraguerra Civil Gregagrega|guerra civil]] entre les forces [[monarquia|pro reialesa]] i les [[Comunisme|comunistes]], que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30&nbsp;anys.<ref>Mazower, Mark. ''After the War was Over''</ref> Els següents 20&nbsp;anys es caracteritzaren per la marginació dels esquerrans dins l'esfera política i social gregues, però amb un considerable creixement econòmic, gràcies en part al [[Pla Marshall]].

El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 del [[Dictadura dels Coronels (1967–1974)|Règim del Coronels]], amb el suport dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là [[Dimítrios Ioannidis]] com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa de [[Xipre]], el règim grec es col·lapsà.

L'antic primer ministre [[Konstandinos Karamanlís]] retornà de [[París]], on havia viscut des del seu exili el 1963, i començà l'era anomenada ''[[Metapolítefsi|Metapolitefsi]]''. El 14 d'agost de 1974, les forces gregues abandonaren l'estructura militar de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] en protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre.<ref name="autogenerated2">History, Editorial Consultant : Adam Hart-Davis, Dorling Kindersley Limited publisher, {{ISBN|978 1 8561 3062 2}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.nato.int/docu/update/70-79/1974e.htm |títol=NATO Update 1974 | editor=Nato.int |data=2001-10-26 | consulta=2009-03-22}}</ref> El 1975, s'instaurà la constitució de la república democràtica i s'abolí la monarquia per referèndum. [[Andreas Papandreu|Andreas Papandreou]] fundà el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en resposta al partit Nova Democràcia de [[Konstandinos Karamanlís]], i esdevingueren les dues forces polítiques dominants en la política grega durant les dècades següents. Grècia retornà a l'OTAN el 1980.<ref name="autogenerated2" />

Grècia té una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant (75,8% del [[Producte interior brut|PIB]]<ref name=CIA>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gr.html CIA, Central Intelligence Agency]</ref>), sobretot pel que fa al [[turisme]]. L'extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l'economia a principis de la [[dècada del 1980]]. Grècia va passar a ser membre de la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actualment, [[Unió Europea]]) el [[1981]]. El pressupost nacional a principis de la dècada de 1990 es va calcular en uns 37,6 milers de milions de dòlars d'ingressos, i 45,1 milers de milions de despesa. El 2009, la despesa va ser de 145.200 milions de dòlars, però només se'n van ingressar 108.700 milions.<ref name=CIA />

Els anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir crèdits i els fracassos a l'hora d'implementar reformes financeres van deixar Grècia greument exposada a la [[Crisicrisi definancera finals de la dècadaglobal del 20002007-2012|crisi econòmica global]].<ref name=CCN>[http://edition.cnn.com/2010/BUSINESS/02/10/greek.debt.qanda/index.html Greece's financial crisis explained] [[Cable News Network|CNN]], 26 de març del 2010. [Consulta: 5 maig 2010] ('''anglés''')</ref> El deute del país era superior al seu [[Producte interior brut|PIB]] i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre el 120% d'aquest en 2010.<ref name=CCN /> Per a reactivar l'economia, el govern grec va demanar, en abril del 2010, l'activació d'un pla de rescat aprovat per la [[Unió Europea|UE]] i l'[[Fons Monetari Internacional|FMI]], mitjançant el qual el país rebria fins a 120.000 milions d'euros a canvi d'aplicar certes mesures d'austeritat negociades amb ambdós organismes.<ref name=120m>[http://www.vilaweb.cat/noticia/3721833/grecia-necessita-120000-milions-deuros-anys.html Novetats del 27 d'abril.] [[VilaWeb|Vilaweb]], 27 d'abril del 2010 [Consulta:5 maig 2010]</ref>

Aquestes eren mesures com ara apujar el preu dels carburants i l'alcohol un 10% o establir l'[[Impost sobre el valor afegit|IVA]] en un 23%.<ref name=morts>[http://www.vilaweb.cat/noticia/3724696/morts-greus-disturbis-atenes.html Disturbis a Atenes contra les mesures d'austeritat.] [[VilaWeb|Vilaweb]], 5 de maig del 2010.</ref> Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i va haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents fins al punt que, a Atenes, hi van morir tres persones en l'incendi d'una entitat bancària.<ref name=morts /><ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/tres_persones_mortes_en_l_incendi_d_un_banc_a_grecia_durant_la_jornada_de_vaga_general_97336.php Tres persones mortes en l'incendi d'un banc a Grècia durant la jornada de vaga general] [[Avui]], 5 de maig del 2010.</ref>

La cultura de Grècia ha evolucionat al llarg de milers d'anys des del seu inici amb les [[Civilització micènica|civilitzacions minoica i micènica]], i assolí una gran notabilitat durant la [[Antiga Grècia|Grècia clàssica]], el [[període hel·lenístic]], la influència rebuda durant l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i el seu successor, l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]]. L'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] també va tenir influència significativa sobre la cultura grega. Després de la independència de Grècia, la cultura grega reviscolà com a resultat de totes aquestes influències rebudes amb el pas dels anys.

La majoria de les tradicions filosòfiques occidentals s'iniciaren a la Grècia Antiga al segle VI aC. Els primers filòsofs són anomenats ''[[presocràtics]]'', terme que designa aquells filòsofs anteriors a [[Sòcrates]]. Dels presocràtics, només conservem fragments dels seus escrits originals, en alguns casos només una única frase. Un nou període per la filosofia s'inicià amb Sòcrates l'[[Atenes|atenenc]]. Com els [[sofística|sofistes]], rebutjà completament les especulacions físiques amb les quals els seus precursors s'havien complagut i féu dels pensaments i opinions de la gent el seu punt de partida. Els pensaments de Sòcrates foren unificats per [[Plató]], qui els combinà amb molts dels principis establerts per filòsofs anteriors, i desenvolupà tot aquest material en la unitat d'un sistema entenedor. [[Aristòtil]] d'[[Estageira]] fou el deixeble més important de Plató i compartí amb el seu mestre el títol de filòsof més gran de l'antiguitat; però, mentre que Plató havia intentat aclarir i explicar les coses des del punt de vista suprasensual de les formes, Aristòtil preferí començar pels fets donats per l'experiència. A més d'aquests filòsofs importants, altres escoles filosòfiques es desenvoluparen a Grècia durant l'edat antiga, com ara l'[[estoïcisme]], l'[[epicureisme]], l'[[escepticisme]] i el [[neoplatonisme]].<ref>{{ref-web|url= http://www.iep.utm.edu/g/greekphi.htm |títol=Greek philosophy from the Internet encyclopedia of philosophy}}</ref>

La [[Gastronomia de Grècia|cuina grega]] és sovint citada com un exemple de la saludable [[dieta mediterrània]]. Incorpora ingredients frescos en una gran varietat de plats, com la ''[[mussaca|mussaka]]'', l{{'}}''[[stifado]]'', l'[[amanida grega]], l{{'}}''[[spanakópita]]'' i el ''[[suvlaki]]''. Alguns plats tenen l'arrel en l'Antiga Grècia, com l{{'}}''[[skordalià]]'' (un puré de patata, nous, ametlles, all matxucat i oli d'oliva), la [[sopa]] de [[llentiallentilla|llenties]], la ''[[retsina]]'' (un vi blanc o rosat segellat amb [[resina]] de [[pi blanc]]) i el ''pasteli'' (una barra de caramel amb llavors de sèsam cuinada al forn amb mel). La gent a Grècia sovint gaudeix menjant petits plats (aperitius), com el ''[[meze]]'', que pot estar format per ''[[tzatziki]]'', [[polp|pop]] a la graella i [[peixpeixos|peixets]]ets, formatge [[feta]], [[dolma|''dolmades'']] (arròs, panses i pinyons recoberts amb fulles de vinya), diversos [[llegum]]s, [[oliva|olives]] i [[formatge]]. L'[[oli d'oliva]] condimenta quasi tots els plats. Es complementa amb postres dolces com el ''[[galaktobúreko]]'', i begudes com l{{'}}''[[ouzo]]'', ''[[metaxà]]'' i diverses varietats de [[vi]] com la ''[[retsina]]''. La cuina grega varia fortament a les diferents zones de la part continental i d'illa a illa, però sempre és més [[Espècia|especiada]] que a altres cuines mediterrànies: [[orenga]], [[menta]], [[all]], [[ceba]], [[anet]] i fulles de [[llorer]]. Altres herbes i espècies usades són [[alfàbrega]], [[farigola]] i llavor de [[fonoll]]. Moltes receptes gregues, especialment a la part nord del país, usen espècies dolces combinades amb la carn, per exemple [[Canyella (espècia)|canyella]] i [[clavell d'espècia]].

[[Fitxer:Bouzouki tetrachordo.jpg|thumb|El [[buzuki|bouzouki]] és un instrument de corda de la música grega.]]

L'art i l'arquitectura de la Grècia antiga ha tingut una gran influència en l'[[Històriahistòria de l'art a occidentOccident|art occidental]] fins a l'actualitat. L'[[art bizantí]] i l'[[arquitectura bizantina]] també van jugar un important paper en els inicis del [[cristianisme]], i en queda una significativa influència en les nacions [[Església Ortodoxa|cristianes ortodoxes]] d'[[Europa de l'Est|Europa oriental]] i [[Euràsia]]. A causa dels estralls de la història, només una petita varietat de l'art grec antic ha sobreviscut -sobretot escultura i arquitectura i arts menors, incloent-hi el disseny de monedes, ceràmica i el gravat de pedres precioses. Grècia també té, a partir de la revolució, un pes específic en la història de l'art contemporani.

Els antics grecs van desenvolupar dos estils primaris (o «[[ordres clàssics]]»). El sobri i sòlid [[ordre dòric|dòric]] i el refinat i decoratiu [[ordre jònic|jònic]]. Cal assenyalar que l'estil jònic va evolucionar dins de l'estil [[ordre corinti|corinti]].

[[Fitxer:Church of panagia chalkeon, thessaloniki.jpg|thumb|Un exemple clàssic d'[[arquitectura bizantina]] a [[Tessalònica|Salònica]]. ]]

L'[[arquitectura bizantina]] va ser una forma de construcció comuna des de l'ascens del cristianisme sota [[Constantí I el Gran|Constantí]] fins a la caiguda de [[Imperi bizantíBizantí|Bizanci]], el [[1453]], a mans dels turcs [[imperi Otomà|otomans]]. En són característics la creu grega, el [[capitell]] d'estil bizantí ''capitol'' (una barreja de [[Ordre jònic|jònic]] i capitells [[Ordre corinti|corintis]]s) i una cúpula central envoltada per diverses petites cúpules. Grècia va experimentar també el ressorgiment [[Arquitectura neobizantina|neobizantí]] després de la revolució grega i, bastant insospitadament, també l'apogeu de l'[[Neoclassicisme|arquitectura neoclàssica]] en els anys següents a la Revolució; això la va posar en contacte i interacció amb la tradicional vila bizantina per produir-ne una forma específica en la Grècia contemporània.

Com altres capitals contemporànies, Atenes té obres d'arquitectura [[modernisme|modernista]] i [[postmodernismepostmodernitat|postmodernista]].

Resultat d'un concurs internacional, el [[Museu de l'Acròpoli d'Atenes|Museu de l'Acròpoli]], de [[Bernard Tschumi]], és un exemple de la internacionalització del mercat arquitectònic mundial. Algunes de les últimes obres van ser per a les [[Jocs Olímpics d'Atenesestiu de 2004|Olimpíades d'Atenes]] de [[2004]], amb la participació d'arquitectes estrangers com [[Santiago Calatrava Valls|Santiago Calatrava]].

En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l'antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d'anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del [[segle&nbsp;IV]], quan no van ser prou protegides. Ens en podem fer una idea amb les còpies -inferiors- romanes, per exemple les de [[Pompeia]], les poques mostres conservades trobades a les tombes dels reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] a [[Vergina]], a [[Lèucada]], també a l'antiga Macedònia, com les de [[Tomba tràcia de KazanlakKazanlâk|Kazanlak]] en l'antiga [[Regió de Tràcia|Tràcia]].

En el període [[Imperiimperi bizantíBizantí|bizantí]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]], ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art bizantí|bizantí]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspiraria artistes del [[segle XX]], com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].

A més, un important i sovint pioner paper va ser jugat per artistes de les [[illes Jòniques]] en el [[segle XVIII|XVIII]] i a començaments del [[segle XIX|XIX]], que van explotar les conquestes del [[quattrocento|renaixement italià]] i dels tallers [[barroc]]s. Amb persistents esforços cap a noves direccions i objectius, els artistes grecs van aflorar al món durant les primeres dècades del segle XIX, connectant l'art grec amb la seva antiga tradició, així com en la recerca de tallers europeus, sobretot els de la [[Munic]] School, amb exemples definitoris de l'art contemporani grec del període que inclou l'obra de Theodoros Vryzakis i Nikiphoros Lytras.

Grècia ha continuat l'antiga tradició escultòrica en les èpoques [[modernisme català|modernista]] i [[postmodernitat|postmodernista]], amb col·laboradors com el filòsof [[Costes Axelos]] i l'artista de renom [[Constantine Andreou]], receptor de la [[Legió d'Honor]] de França.

La música grega traça les seves arrels fins als temps antics, on els [[Cor (música)|cors]] mixtos actuaven per entreteniment, celebracions o activitats religioses. Alguns instruments d'aquest període eren l'[[aulos]], la [[lira (instrument musical)|lira]], o la [[cítara]]. La música jugà un important paper en el sistema educatiu d'aquests temps antics, on els nens començaven a estudiar-la als sis anys. Quan la nova tècnica polifònica es desenvolupà a occident, l'Església ortodoxa bizantina es resistí a qualsevol canvi i continuà amb la música monofònica sense cap mena d'acompanyament musical. Un altre tipus de música que es cultivà a Grècia fou la [[folk|música folk]], que es dividí en dos tipus: ''akritic'' i ''klephtic''. L'any [[1928]], es fundà la Societat Musical d'Atenes i el Pireu, on es reuniren els representants de la música popular. A la segona meitat de segle XX, la música grega s'adaptà als diversos estils i corrents de la música mundial.

Grècia, seu dels primers [[Jocs Olímpics]] moderns, té una gran tradició en el món de l'esport. La [[selecció de futbol de Grècia]]<ref>{{ref-web|url= http://www.fifa.com/worldfootball/ranking/lastranking/gender=m/fullranking.html |títol=FIFA World Rankings | editor=www.fifa.com |obra=FIFA | consulta=2007-05-07 |mes=April |any=2007}}</ref> guanyà l'[[Campionat d'Europa de futbol 2004|Eurocopa 2004]], l'èxit més important del futbol grec.<ref name=Euro2004>{{ref-notícia|cognom=McNulty |nom=Phil |títol=Greece win Euro 2004 |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/euro_2004/3860105.stm | editorial=news.bbc.co.uk |obra=BBC News | consulta=2007-05-07 |data=2004-07-04}}</ref> La [[lliga grega de futbol]] és la competició professional més important de l'estat. Els clubs de futbol més destacats són [[OlympiacosOlympiakos FC|Olympiacos]], [[Panathinaikos FC|Panathinaikos]], [[AEK Atenes FC|AEK Atenes]], [[PAOK Salònica FC|PAOK]] i [[Aris Salònica F.C.FC|Aris]]. El segon esport més important és el [[basquetbol]]. La selecció grega<ref>{{ref-web|url= http://www.fiba.com/pages/eng/fc/even/rank/rankMen.asp |títol=Ranking Men after Olympic Games: Tournament Men (2008) |mes=August |any=2008 | consulta= |obra=International Basketball Federation}}</ref> guanyà el [[EurobasketCampionat d'Europa de bàsquet masculí|Campionat d'Europa]] dos cops els anys [[EurobasketCampionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987|1987]] i [[EurobasketCampionat d'Europa de bàsquet masculí de 2005|2005]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Wilkinson |nom=Simon |url= http://sports.espn.go.com/nba/news/story?id=2172612 |títol=Greece tops Germany for Euro Title | consulta= |data= | editorial=sports.espn.go.com |obra=ESPN}}</ref> Altres esports importants hi són el [[waterpolo]] i el [[voleibol]]. Els clubs de futbol grecs són entitats esportives amb seccions en tots aquests esports. El [[criquet]], i l'[[handbol]] també són molt populars a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i [[Veroia]], respectivament. Grècia ha estat seu dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1896]] i [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004|2004]].

Fitxer:Stavronikita Aug2006.jpg|Monestir ortodox de Stavronikita al [[Athos|Mont Athos]].