Hongria: diferència entre les revisions

'''Hongria''' ([[hongarès]]: '''Magyarország''' [[Alfabet Fonèticfonètic Internacionalinternacional|IPA]] [ˈmɒɟɒɾoɾsaːg]) és una república de l'[[Europa Central|Europa central]], basada en l'històric [[Regne d'Hongria]]. Limita al nord amb [[Eslovàquia]] i [[Ucraïna]], a l'est i al sud-est amb [[Romania]], al sud amb [[Sèrbia]] i [[Croàcia]], i a l'oest amb [[Eslovènia]] i [[Àustria]].

L'arribada de les tribus [[magiar]]s sota el comandament del cabdill [[Dinastia Árpád|Árpád]] des de les planes de l'Euràsia central (entre els [[Urals]] i el [[Volga]]) l'any [[896]] marca l'inici del primitiu estat hongarès. Pels volts de l'any [[1000]] el rei [[Sant Esteve I d'Hongria|Esteve]] es converteix al [[cristianisme]]. Durant l'[[edat mitjana]] el [[Regne d'Hongria]] s'estendrà al vessant sud dels [[Càrpats|Carpats]], a la plana del [[Danubi]], englobant el que avui són [[Eslovàquia]], [[Transsilvània]], [[Voivodina|Vojvodina]] i [[Eslavònia]].

Els [[magiarsmagiar]]s tendeixen a emfasitzar la continuïtat de l'estat hongarès i consideren el '''Regne d'Hongria''' com una fase del seu desenvolupament històric. La idea de continuïtat es reflecteix en els símbols nacionals i en les festivitats, així com en la commemoració oficial del mil·lenni d'història l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista, el Regne d'Hongria va ser en principi un país del poble [[magiar]], encara que sense negar la presència i importància d'altres nacionalitats i molt menys discriminar-les de cap manera.

El Regne d'Hongria va ser juntament amb el [[Regne d'Anglaterra]], el [[Regne de França]], el [[Regne de Polònia]], el [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] i els regnes hispànics, una de les potències europees durant la [[baixa edat mitjana]] i part de [[èpocaedat moderna|l'època moderna]]; molts d'aquests ja han desaparegut en l'actualitat com a règims monàrquics.

El Regne hongarès s'enfrontarà a l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]] en diverses oportunitats, mantenint guerres com la del rei Géza II d'Hongria entre 1148 i 1155, on després l'emperador Manuel I Comnè aconseguirà estendre la seva influència sota el regnat de Béla III d''''Hongria''', fill de Géza II. Posteriorment, la debilitació bizantina davant dels turcs generarà pèrdua d'interès a Hongria i haurà de concentrar-se en la seva pròpia defensa contra els exèrcits otomans.

Des del regnat de Lluís I el Gran, els hongaresos van lluitar contra els turcs otomans que realitzaven incursions invasives a Europa. Posteriorment, el rei Segimon d'Hongria va arribar a ser sobirà de [[Polònia]], [[Bohèmia]] i del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]], i fou la figura més important a [[Europa]] del seu temps, enfrontant-se novament als turcs.

Sota el regnat de [[Maties Corví|Mateu Corví]] (1458-1490), Hongria va ser el primer regne a [[Europa]] a adoptar el [[Renaixement]] després [[Itàlia|d'Itàlia]], rebent un impuls cultural i tecnològic superior al de qualsevol altra nació europea en el seu temps. Però al voltant del 1526, després de la derrota en la [[Batalla de Mohács (1526)|Batalla de Mohács]], juntament amb la mort del rei Lluís II d'Hongria, el regne va caure en oblit i l'ocupació turca otomana va generar una constant situació de guerres i defenses de ciutats i fortaleses en el país fins al 1541, en què va caure la capital del regne, Buda.

El regne hongarès es va dividir en tres parts: una controlada pels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i el [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]], una altra com el viladat de Buda, dominada pels turcs, i una tercera independent, però vassalla dels otomans, coneguda com el ''Principat de Transsilvània''. Aquesta situació continuarà fins al 1686, quan els exèrcits cristians aliats dels europeus van alliberar el regne de l'ocupació turca i aviat el van reunificar sota la figura de l'emperador germànic com el seu rei.

El regne va ser reunificat sota la figura del monarca germànic i aviat li va seguir un procés de reoccidentalització i germanització per l'emperador germànic i rei hongarès. Els seus descendents, la reina Maria Teresa I d'Àustria i el seu fill Josep II d'Habsburg van intensificar aquest procés, mantenint molt a prop d'ells el regne i en moltes ocasions marginant els aristòcrates hongaresos. Després de la dissolució del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] per [[Napoleó Bonaparte]], iniciat el segle XIX, va sorgir l'Imperi austríac amb l'emperador Francesc I d'Àustria, que era al mateix temps també rei d''''Hongria''' i de [[Bohèmia]].

La desfeta hongaresa en la [[Batalla de MohacsMohács (1526)|Batalla de Mohács]] davant les tropes otomanes ([[1526]]) comportarà la pràctica desaparició del [[Regne d'Hongria]], del qual sols restarà una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a [[Bratislava|Pózsony]] ([[Bratislava|Pressburg]], actualment [[Bratislava]]). Unit dinàsticament a les possessions dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] per aclamació de la noblesa que havia aconseguit escapolir-se dels turcs, no serà fins al pas del [[segle XVII]] al [[segle XVIII|XVIII]] que es produeixi la reconquesta del territori perdut. Tanmateix, el país serà reduït administrativament a província austríaca i l'alemany declarat llengua oficial (1780).

El 1848 es va dur a terme una protesta que va culminar en una revolució hongaresa contra la monarquia austríaca. Aquesta va fallar igual que les anteriors guerres d'independència, però lentament va obrir pas per a la formació de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]], declarat el 1867, i fou [[Francesc Josep I d'Àustria|Francesc Josep I]] el seu emperador.

A causa de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]], esclatà a [[Budapest]] el novembre de 1918 una revolta que durà a la proclamació de la República, presidida pel comte [[Mihály Károlyi]]. El març de [[1919]] els [[comunisme|comunistes]] dirigits per [[Béla Kun]] assumiran el poder de la [[República Soviètica Hongaresa]] fins a ser derrotats per les forces contrarevolucionàries ajudades per l'exèrcit romanès durant la [[guerra hungaroromanesa|Guerra hongaroromanesa]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer|títol=World War I |url= http://books.google.cat/books?id=2YqjfHLyyj8C&pg=PA563&dq=1919+budapest+august+romanian&hl=ca&sa=X&ei=ZRa3T4VtkLaEB7aDodsI&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=1919%20budapest%20august%20romanian&f=false | editorial=ABC Clio |data=2005 |pàgines=Volum 1 (A-D) p.563 |isbn=1851094202 }}</ref>

Pel [[tractat del Trianon]] ([[1920]]) se sancionà el país amb la pèrdua de dues terceres parts del seu territori, atorgant-se a [[Romania]], [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Iugoslàvia]] i [[Txecoslovàquia]], deixant així molts hongaresos com a minories als estats recentment formats. L'almirall [[Miklós Horthy]] intentà reinstaurar la monarquia en la persona del derrocat [[Carles I d'Àustria i IV d'Hongria|Carles I d'Àustria]] i IV d'Hongria, però acabà traint-lo i autoproclamant-se regent -sense rei- (1920-1944).

L'afebliment econòmic d'Hongria després de la Primera Guerra mundial va ser canalitzat i corregit pel regent Nicolau Horthy, que va conduir el regne en la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] al costat de les potències de l'eix. Tot i que no era de postura pro nazi, Horthy es va veure forçat a pactar la seva participació en la guerra i posteriorment a acceptar l'ocupació alemanya. El [[1944]] negocià unilateralment la pau amb els aliats i aleshores fou ocupada per les tropes [[Alemanya|alemanyes]]. Horthy va ser detingut i traslladat a [[Baviera]], i el seu lloc fou ocupat per [[Ferenc Szálasi]], dirigent del Partit de la [[Creu Fletxada]], declaradament pro [[nazisme|nazi]]. El país patí en pocs mesos la massiva deportació i extermini de més de mig milió de jueus.

Un cop alliberat el país per les tropes russes, hi haurà un breu període democràtic, però el [[1947]] s'instaurarà a Hongria un règim comunista sota el Partit dels Treballadors Hongaresos. El país ingressarà al [[Consell d'Assistència Econòmica Mútua|COMECON]] (1949) i al [[pacte de Varsòvia]] (1955). Afavorida pels nous vents després de la mort de [[Ióssif Stalin|Stalin]], el 1956 hi hagué una revolta popular encapçalada pel primer ministre reformista [[Imre Nagy]], que fou cruentament sufocada per l'exèrcit soviètic. Nagy fou deportat a [[Romania]] i afusellat dos anys després, mentre el país era sotmès al govern titella de [[János Kádár]], que romangué en el poder fins a la seva dimissió el 1988. Tanmateix, aquest havia impulsat progressivament l'economia de mercat i el multipartidisme, de manera que Hongria seria el país més desenvolupat de l'Europa de l'Est.

Amb el col·lapse de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] el [[1991]], Hongria recuperà la democràcia per simple reconversió dels dirigents comunistes. El [[1999]] ingressà a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], i el [[2004]] a la [[Unió Europea]]. Tanmateix, l'economia totalment estatalitzada i la magnitud del deute extern han causat que el país no hagi estat admès a l'[[Zona euro|Eurozona]].

** [[Győr|Gyõr]]

** [[Hódmezővásárhely|Hódmezõvásárhely]]

Té tres grans rius, el [[Danubi]] i els seus afluents [[Tisza]] i [[Drava|Dráva]], a més a més de llacs de diversa consideració, com el ja esmentat Balaton i el [[Fertő tó|Fertő]] o Neusiedler, a la frontera amb Àustria.

A Hongria, hi viuen poc més de deu milions d'habitants (10.006.835, estimació del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% el 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'ètnia [[magiar]] (89,9%) que parlen [[hongarès]], tot i que també hi ha una població important de [[gitanogitanos]]s i d'altres minories europees, com [[Romania|romanesos]], [[Alemanya|alemanys]], [[Sèrbia|serbis]] o [[Eslovàquia|eslovacs]]. La capital n'és [[Budapest]].

Hongria continua demostrant ser una economia de creixement moderat-alt, com un dels membres més recents de la [[Unió Europea]] (des del [[2004]]). El sector privat és responsable de més d'un 80% del [[Producte interior brut|PIB]]. La inversió estrangera en companyies hongareses és bastant freqüent, amb inversions per un total de més de 23.000 milions de dòlars des del [[1989]]. La [[inflació]] i la [[atur|desocupació]], ambdues polítiques prioritàries des del 2001, han disminuït substancialment, però la taxa de [[suïcidi]]s roman bastant alta. Reformes econòmiques com la del sistema de salut, dels impostos i del finançament dels governs locals no han estat aconseguides per l'actual govern. La seva moneda és el [[fòrint|florí hongarès]] (en hongarès ''Forint'').

Quant a l'[[arquitectura]], a Hongria es poden veure la més gran [[sinagoga]] d'Europa (la [[Gran Sinagoga de Budapest|Gran sinagoga del carrer Dohány]]), el bany medicinal europeu més gran (el bany medicinal Széchenyi), una de les més grans [[basílica|basíliques]] d'Europa (basílica Esztergom ), així com la [[necròpolis|necròpoli]] [[cristianisme|cristiana]] més gran del món (a [[Pécs]]), a part de les que hi ha a [[Itàlia]]. Els estils arquitectònics més importants d'Hongria són l'[[historicisme arquitectònic|arquitectura historicista]] i l'[[art Nouveaumodernisme|art ''nouveau'']], en l'últim va destacar l'arquitecte Odón Lechner.

Hongria destaca en l'esport col·lectiu del [[waterpolo]], així com en el [[llançament de martell]]. També tenen molta tradició l'[[esgrima]] i la [[natació]], per la qual Hongria ha aconseguit molts èxits internacionals. Les seves figures màximes en l'esport de tots els temps han estat els futbolistes [[Ferenc Puskás]] i [[Ladislau Kubala Stecz|Ladislau Kubala]], que van realitzar unes reeixides carreres en el futbol espanyol. La millor participació d'Hongria als Jocs Olímpics va ser el [[1952]], quan [[Jocs Olímpics d'estiu de 1952|va obtenir el tercer lloc]] en el quadre de medalles.