Imperi Austrohongarès: diferència entre les revisions

| idioma = [[Alemany]] <br />[[hongarès]], [[txec]], [[polonès]], [[ucraïnès]], [[romanès]], [[croat (llengua)|croat]], [[eslovac]], [[serbi (llengua)|serbi]], [[eslovè]], [[rutè]], [[italià]]

|religió = [[Església Catòlica Romana|Catòlica Romana]] (predominant i oficial)<br /> Tolerades altres religions: [[Cristianisme ortodox|Ortodoxa]], [[Judaisme|Judàica]], [[Sunnisme|Islamisme Sunnita]] i d'altres

|títol_governant = [[Imperi Austríac|Emperador d'Àustria]], Apostòlic [[Llista de reis d'Hongria|Rei d'Hongria]]<ref name="Brit"/> i de [[ReiLlista de monarques de Bohèmia|Bohèmia]]

L{{'}}'''Imperi austrohongarès''' o simplement '''Àustria-Hongria''' (en [[alemany]]: ''Österreich-Ungarn'', en [[hongarès]]: ''Osztrák-Magyar Monarchia'') fou un estat dual existent a [[Europa]] entre els anys [[1867]] i [[1918]], fruit de la unió del [[Regne d'Hongria]] i l'[[Imperi Austríac|Imperi d'Àustria]] amb l'''Ausgleich'' o [[Compromís austrohongarès]]. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la [[dinastia dels Habsburg]], que passaven a ser emperadors d'[[Àustria]] i reis d'[[Hongria]]. No existia una ciutadania única comuna a tot l'Imperi sinó que era en funció del Regne o Imperi al qual pertanyien. L'únic que compartien eren les finances, l'exèrcit i la política exterior. Per la resta, els dos estats actuaven formalment com a estats independents amb seu governamental a cadascuna de les seves respectives capitals, [[Viena]] i [[Budapest]]. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve''. També era coneguda com la ''Monarquia Dual'' o ''Monarquia Imperial i Reial (''en [[alemany]]'': "Die im Reichsrat vertretenen Königreiche und Länder und die Länder der Heiligen Ungarischen Stephanskrone"''; ''' en [[hongarès]]: ''"'''''<nowiki/>''A Birodalmi Tanácsban képviselt királyságok és országok és a Magyar Szent Korona országai").''

Àustria-Hongria va crear-se el [[1867]] arran d'un compromís entre la noblesa d'[[Hongria]] i l'emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]] per tal de mantenir l'antic [[Imperi Austríac|Imperi d'Àustria]], establert el [[1806]], després de l'abolició del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] per part de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]]. Durant els seus cinquanta anys d'existència, l'imperi va viure una època de ràpid creixement econòmic i de modernització, i també de reformes polítiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven.

L'Imperi austrohongarès va desaparèixer arran de la seva derrota a la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], i actualment està repartit entre els següents estats europeus: [[Àustria]], [[Hongria]], [[República Txeca|Txèquia]], [[Eslovàquia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Sèrbia]] i [[Montenegro]]. Les regions del [[Província de Trento|Trentino]] ([[Itàlia]])-[[ProvínciaTirol dedel BolzanoSud|Alto Adige/Tirol del Sud]] formen part d'[[Itàlia]]); el [[Banat|Bànat]] repartit entre [[Sèrbia]], [[Romania]] i [[Hongria]]; [[Transsilvània]] de [[Romania]]; la [[Galítzia|Galítsia]] de [[Polònia]]) i [[Rutènia]] i la part oriental de [[Galítsia]] (l'actual ciutat de [[Lviv|Lvov,]] anomenada [[Lviv|Lemberg]] en el temps per l'Imperi, a l'actual [[Ucraïna]].

Molts textos designen la part austríaca de l'imperi amb el nom de ''[[Cisleithània]]'' per situar-se a l'oest del riu [[Leitha]], segons la perspectiva austríaca. [[Galítsia|Galítzia]] era al nord-est, però també es considerava austríaca. Abastava molt més que l'[[Àustria]] estricta i no va tenir cap nom oficial abans del [[1915]], per això se'ls anomenava ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial''. El Consell Imperial funcionava com a parlament de Cisleithània.

De la mateixa manera, la part hongaresa, dita ''[[Transleithània]]'', era molt més àmplia que [[Hongria]] i duia el nom d'''Els Territoris de la Sagrada Corona Hongaresa de Sant Esteve''. Sant Esteve es referia al rei [[Esteve I d'Hongria]], venerat com a sant per l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]].

* el ducat de l'[[Alta Silèsia]] i la [[Voivodat de Baixa Silèsia|Baixa Silèsia]]

* el [[Regne d'Hongria]], incloent-hi [[Transsilvània]] i [[Voivodina|Vojvodina]]

Els [[txecs]] (majoritaris a [[Bohèmia]], [[Moràvia]] i la [[Silèsia]] austríaca), els [[polonesos]] i els [[ucraïnesos]] (residents a [[Galítsia|Galítzia]]), els [[eslovènia|eslovens]] (a [[Ducat de Carniola|Carniola]], [[Caríntia]] i a la part meridional d'[[Estíria]], majoritàriament l'[[Eslovènia]] d'avui dia) i els [[croats]], [[italians]] i [[eslovènia|eslovens]] d'[[Regió d'Ístria|Ístria]] aspiraven a tenir més participació en el govern de Cislethània.

Per altra banda, el domini magiar fou protestat per les minories romaneses de Transsilvània i del [[Banat]] oriental, pels eslovacs de l'actual [[Eslovàquia]], i pels croats i serbis dels territoris de [[Croàcia]] i [[Dalmàcia]] (avui dia pertanyents a [[Croàcia]]), per [[Bòsnia i Hercegovina]] i per les províncies de la [[Voivodina|Vojvodina]] (avui dia incloses a [[Sèrbia]]).

Arran de la instauració del [[sufragi masculí|sufragi universal masculí]] el [[1907]], els eslaus van aconseguir majoria en el parlament de Cisleithania. Com que el parlament estava massa dividit com per presentar una política de govern, a partir del [[1909]] el país passà a ser governat per decrets imperials.

L'economia austrohongaresa va canviar profundament durant l'època de la monarquia dual. El procés tecnològic accelerà la [[indústria|industrialització]] i el creixement de les ciutats. Davant del desenvolupament del capitalisme, les antigues institucions feudals començaren a desaparèixer. El creixement econòmic va centrar-se en un principi a la rodalia de [[Viena]] (l'actual [[Àustria]]) i a les regions [[alps|alpines]] i [[Bohèmia]]. Durant els darrers anys del {{segle|XIX|s}}, el creixement econòmic va estendre's també cap a les planes d'[[Hongria]] i les regions dels [[Carpats|Càrpats]]. Dins de la monarquia, les regions occidentals acostumaven a estar molt més desenvolupades que les orientals. Com a mostra del ràpid creixement econòmic, el PNB ''per capita'' va incrementar-se un 1,45% cada any entre [[1870]] i [[1913]]. Un nivell de creixement comparable al d'altres països com ara [[Gran Bretanya]] (1,00%), [[França]] (1,06%) i [[Alemanya]] (1,51%). Tanmateix, l'economia de la monarquia en el seu conjunt encara es trobava per darrere de les economies d'altres potències, ja que havia començat més tard la seva modernització. Així, Gran Bretanya tenia un PNB tres vegades superior a l'austrohongarès i Alemanya, el doble. Per altra banda, hi havia importants diferències de nivell econòmic entre les diferents regions.

El [[ferrocarril]] va estendre's ràpidament a l'Imperi austrohongarès. Anteriorment, el [[1841]], l'Imperi austríac havia desenvolupat una xarxa de ferrocarrils a l'oest, amb origen a [[Viena]]; poc després, en adonar-se'n dels seus profits militars, el govern va invertir fortament en ferrocarrils construint línies de tren cap a [[Bratislava]], [[Budapest]], [[Praga]], [[Cracòvia]], [[Graz]], [[Ljubljana]] i [[Venècia]]. Vers el [[1854]], l'imperi disposava de 2.000&nbsp;km de vies fèrries, de les quals prop d'un 70% eren propietat de l'estat. Aleshores, el govern va començar a vendre grans parts de la línia a la iniciativa privada per recuperar les seves inversions i poder pagar els costos de la [[Revolució de 1848|Revolució del 1848]] i de la [[Guerra de Crimea]].

Després de les derrotes a [[Itàlia]] i [[Prússia]], el tractat de Berlín marca l'inici dels esforços expansionistes als [[Balcans]]. Aleshores, s'inicià també la subordinació de la política austrohongaresa a [[Alemanya]], per evitar la penetració de Rússia als Balcans. La política balcànica va enfrontar Àustria-Hongria amb [[Sèrbia]], capdavantera d'un sentiment que aspirava a apoderar-se de Bòsnia-Hercegovina, amb [[Rússia]], on el [[tsar]] es proclama defensor dels [[pobles eslaus|eslaus]] [[cristianisme ortodox|ortodoxos]] dels Balcans, i amb [[Itàlia]], que desaprova la política de Viena.

Després del [[congrés de Berlín]], realitzat el [[1878]], la [[despesa militar]] austrohongaresa no havia arribat ni tan sols a duplicar-se, mentre que la d'[[Alemanya]] s'havia quintuplicat i la de [[Gran Bretanya]], [[Rússia]] i [[França]] s'havien triplicat. Anteriorment, l'Imperi austrohongarès havia hagut de cedir els seus territoris italians al Regne de [[Piemont]] en el transcurs del procés de la unificació d'[[Itàlia]]. D'altra banda, molts austrohongaresos consideraven imminent la cessió dels territoris eslaus del sud a Sèrbia, que havia aconseguit unes importants conquestes territorials en la [[Segona Guerra Balcànica|Segona Guerra balcànica]] de [[1913]], fet que va causar gran preocupació entre els cercles governamentals de Viena i Budapest. Alguns membres destacats del govern, com ara [[Franz Conrad von Hötzendorf|Conrad von Hötzendorf]], volien enfrontar-se a la creixent Sèrbia. Comptant amb el suport d'Alemanya, el govern austrohongarès va decidir anar a la guerra contra Sèrbia abans que aquest país pogués incitar a una revolta els eslaus del sud. Així doncs, usant l'assassinat de Sarajevo com a pretext, van presentar a Sèrbia una llista de deu exigències que, òbviament, el govern serbi no podia acceptar. Quan Sèrbia va anunciar que de les deu exigències només n'acceptava nou, Àustria-Hongria li va declarar la guerra.

Al principi, les tropes austrohongareses van esclafar Sèrbia, defensaren els camins cap a Hongria i evitaren l'avenç d'Itàlia a [[Gorizia]]. Tot i patir moltes baixes, amb l'ajuda alemanya, aconseguí importants victòries a [[Galítsia|Galítzia]] (maig de [[1915]]) i a la [[Batalla de Caporetto]] contra Itàlia (octubre de [[1917]]). Durant la guerra, la política militar austrohongaresa va quedar cada vegada més subordinada a Alemanya.

Després del fracàs de l'[[ofensiva de Primavera]], el curs de la guerra va decantar-se decididament contra els [[Imperispotències Centrals|imperis centrals]]. Malgrat que els dirigents de les minories nacionals s'havien mantingut lleials a l'imperi, l'agreujament de la situació els va dur a trencar amb els Habsburg. Segons va anar fent-se evident que la guerra la guanyarien els aliats, els dirigents de les minories nacionals van anar optant per la independència i la ruptura de l'imperi, que ja no podia oferir cap al·licient a les nacionalitats per mantenir-ne la unitat. A més, la guerra havia dut la misèria i els socialistes protestaven contra l'abandó de les polítiques que, abans de [[1914]], havia seguit el govern de Cisleithània. En aquestes circumstàncies, a partir de setembre de [[1918]], les declaracions d'independència per part dels pobles de l'imperi van succeir-se en cadena, abans que s'arribés a l'armistici amb els aliats el [[3 de novembre]] de [[1918]].

D'acord amb els catorze punts enunciats pel president dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] [[Woodrow Wilson]], els aliats van donar suport als processos independentistes que posaren fi a l'imperi, tot i que el desmembrament no havia estat pas un objectiu dels aliats durant la guerra.

Els primers a formalitzar la nova situació foren els txecs i els eslovacs, que proclamaren la seva independència el [[28 d'octubre]] de [[1918]]; Hongria es va declarar independent el [[31 d'octubre]], malgrat que Transsilvània, on hi havia una important minoria hongaresa, va passar a Romania. El [[29 d'octubre]] els eslaus del sud formaren l'[[Estat dels Eslovens, Croats i Serbis|Estat dels eslovens, croats i serbis]], que, poc després, l'[[1 de desembre]], s'uní amb [[Montenegro]] en el [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]].

Tant a Àustria com a Hongria, s'hi van proclamar repúbliques, per la qual cosa els Habsburg hagueren de marxar cap a l'exili. A Hongria, després de l'intent de revolució comunista de [[Béla Kun|Bela Kun]] i de la intervenció romanesa de [[1919]], es va restaurar la monarquia, però deixant el tron vacant. Després d'intentar recuperar la corona a Budapest el març i l'octubre de [[1921]], Carles I fou deportat a l'illa de [[arxipèlag de Madeira|Madeira]] ([[Portugal]]), on va morir l'any següent. No havent-hi rei, a Hongria va establir-se la regència de l'almirall [[Miklós Horthy]].

* [[Polònia]]: els voivodats de [[Silèsia]], [[Baixa Polònia]] i [[Voivodat de Subcarpàcia|Subcarpàtia]], com també els territoris de [[Transcarpàcia|Zakarpattia]], [[Lviv]], [[Ivano-Frankivsk]], [[Ternòpil|Ternópil]] i [[Txernivtsi]], que després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] passaren a [[Ucraïna]], integrada aleshores a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]

* [[Sèrbia i Montenegro]]: la província autònoma de la [[Voivodina|Vojvodina]] a [[Sèrbia]] i la ciutat de [[Kotor]] a [[Montenegro]]

* [[Itàlia]]: les regions autònomes de [[Trentino - Alto Adige|Trentino-Tirol del Sud]] i [[Friül - Venècia Júlia|Friuli-Venezia Giulia]]

Després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], el caràcter dictatorial de molts dels estats successors de l'imperi, d'entre els quals l'única democràcia fou [[Txecoslovàquia]], l'ocupació alemanya i el domini comunista soviètic, imposat a tots els territoris de l'antic Imperi amb l'excepció de la República d'[[Àustria]], van dur a una visió més positiva de l'imperi, defensada sobretot per centreeuropeus exiliats als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Tanmateix, els historiadors marxistes mantingueren el seu punt de vista negatiu sobre l'imperi.