Antic Egipte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 20394985 de 83.53.214.13 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 1:
{{Grup humà}}
{{Dinasties egípcies}}
L{{'}}'''antic Egipte''' és una [[civilització]] del nord-est d'[[Àfrica]] que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del [[riu Nil]], en el territori que ara ocupen els actuals estats d'[[Egipte]] i el nord del [[Sudan]]. La civilització es va constituir cap al [[3150 aC]],<ref>Només després del [[664 aC]] són dates segures. Per a més detalls vegeu [[cronologia egípcia]]. {{ref-web |url= http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/chronology/index.html|títol=Cronologia| consulta=25-03-2008| editor=Digital Egypt for Universities, University College London}}</ref> amb la unificació de l'[[Alt Egipte|Alt]] i el [[Baix Egipte]] sota el primer [[faraó]], i va persistir durant els següents tres mil·lennis.<ref>Dodson (2004) pàg. 46</ref> Entre totes les [[Civilització|antigues civilitzacions]] del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat; constituïda per poblacions d'origen nord-africà, s'hi van afegir pobles [[semites]] procedents de la [[regió de Síria]] i [[Palestina]], [[Líbia|libis]] vinguts de l'oest i individus de [[Núbia]], que van descendir
La seva història es divideix en una sèrie de períodes estables ("imperis"), separats per períodes de relativa inestabilitat ("períodes intermedis"). Després de la fi de l'últim imperi, l'[[Imperi Nou|Imperi nou]], la civilització de l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders estrangers. El domini dels faraons s'acabà l'any [[31 aC]], quan el llavors recent [[Imperi Romà]] liderat per [[Gai Juli Cèsar Octavià|August]] va conquerir l'[[Egipte Ptolemaic|Egipte ptolemaic]] i incorporà el territori com la [[província romana d'Egipte]].<ref>Clayton (1994) pàg. 217</ref>
[[Fitxer:All Gizah Pyramids.jpg|thumb|266x266px|Les [[piràmide]]s són el símbol més conegut de la [[civilització]] de l'Antic [[Egipte]].]]
La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la [[vall del Riu Nil|vall del riu Nil]]. Els antics egipcis van controlar la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites, va impulsar un desenvolupament social i cultural. Amb els recursos estalviats, l'[[Administració pública|administració]] va invertir en l'[[mineria|explotació mineral]] de la zona, es va desenvolupar un [[jeroglífic egipci|sistema d'escriptura]], es realitzaren construccions col·lectives i projectes agrícoles, s'impulsà el [[comerç]] amb les regions veïnes, i es va formar un poderós [[exèrcit]] que va consolidar el domini egipci. Exercint un control d'aquestes activitats, hi havia una burocràcia d'[[escribes]] d'elit, líders religiosos i administradors sota la jerarquia del diví [[faraó]], que garantia la cooperació i la unitat dels egipcis amb un elaborat sistema de [[religió de l'Antic Egipte|creences religioses]].<ref>James (2005) pàg. 8</ref><ref>Manuelian (1998) pàg. 6–7</ref>
Entre la gran quantitat de progressos aconseguits, es poden destacar la creació d'un sistema matemàtic, el treball de la pedra, les tècniques d'[[enginyeria]] i [[arquitectura]], que van facilitar la construcció de piràmides monumentals, temples i obeliscs, així com el desenvolupament d'una activitat artesana de [[faiança]] i vidre,<ref>La faiança és terrissa envernissada o esmaltada.</ref> un sistema [[medicina|sanitari]] pràctic i efectiu, noves formes de [[literatura de l'Antic Egipte|literatura]], sistemes d'irrigació, tècniques de producció agrícoles i el tractat de pau més antic.<ref>Clayton (1994) pàg. 153</ref>
Egipte va deixar un llegat durador. L'art i l'arquitectura van ser imitats per altres pobles, i les ruïnes monumentals que han sobreviscut durant segles han inspirat la imaginació de turistes i escriptors. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'[[edat moderna]] van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.<ref>James (2005) pàg. 84</ref>
== La importància del Nil ==
L'antic Egipte va créixer i es va desenvolupar a les valls del Nil. Cada any inundava 200 o 300 metres per banda. L'avantatge de la inundació era que l'aigua portava un llim negre. Aquest llim fertilitzava la terra cada any i els egipcis es dedicaven a treballar per al faraó durant el temps que no podien conrear. Quan l'aigua es retirava, els egipcis començaven a plantar immediatament. Alguns altres egipcis es dedicaven a reparar els canals, que es feien servir perquè l'aigua arribés a tots els camps de conreu.<ref>Nou polis 1, pàg. 158</ref>
Van crear dics i canals i van aprendre càlcul i geometria. Van inventar el calendari.
'''Fases de les crescudes del Nil:'''
# Inundació (del juny al setembre)
# Sembra (a partir de l'octubre)
# Recol·lecció (del febrer al juny)
== Història ==
{{principal|Història de l'antic Egipte|Història d'Egipte}}
=== Paleolític i neolític ===
[[Fitxer:Ancient Egypt map-en.svg|miniatura|Mapa de l'Antic Egipte, on es mostren les ciutats i llocs més grans de periode dinàstic ( c.3150 aC al 30 aC)]]
Cap al període [[paleolític]] tardà, el clima àrid del nord-est de l'Àfrica havia esdevingut calent i sec, i forçà les poblacions de l'àrea a concentrar-se a la vall del Nil. Des que, durant el [[Plistocè]], els caçadors-recol·lectors nòmades van començar a viure a la regió ara fa uns 1,8 milions d'any enrere, el Nil ha estat l'eix vital d'Egipte.<ref>Shaw (2002) pàg. 17</ref> Les fèrtils terrasses del Nil van fer possible desenvolupar una [[economia]] agrícola sedentària i una societat més sofisticada i centralitzada que va esdevenir una part fonamental de la història de la civilització humana.<ref>Shaw (2002) pàg. 17, 67–69</ref>
Restes d'aquesta gent primerenca apareix en forma d'artefactes i roques tallats per les terrasses del Nil i els [[oasi]]s. Les proves arqueològiques indiquen que una societat i cultura egípcies s'havien desenvolupat i s'estengueren en un territori de l'anomenat ''[[Egipte predinàstic]]''.
A través del Nil, a l'11è mil·lenni aC, una cultura moledora de gra que utilitzava el tipus més antic de falç havia estat substituïda per una altra cultura de [[caça]]dors, [[pesca]]dors i [[caçador-recol·lector|recol·lectors]] que utilitzaven [[indústria lítica|eines de pedra]]. Les proves també indiquen una ocupació humana i pastoreig al racó sud-oest d'Egipte, a prop de la frontera sudanesa, abans del 8000 aC. Les proves geològiques i els estudis per ordinador de models climàtics suggereixen que el canvis climàtics naturals pels volts del 8000 aC van començar a dessecar les extensions de terres de pastoreig de l'Àfrica septentrional, i posteriorment s'hi formaria el [[Sàhara]] (c. 2500 aC). Aviat les tribus de la regió, naturalment, van tendir a agregar-se a prop del riu Nil, on van desenvolupar una economia agrícola sedentària i una societat més centralitzada. Hi ha proves de [[pastoralisme|pasturatge]] i cultiu de cereals al Sàhara oriental al 7è mil·lenni aC.
La dessecació continuada va forçar els primers avantpassats dels egipcis a establir-se al voltant del Nil més permanentment i els va forçar a adaptar-se a una vida més sedentària. Tot i això, el període del 9000 al 6000 aC ha deixat molt poc en el camí de les proves arqueològiques. Cap al 6000 aC, l'agricultura organitzada i les grans construccions havien aparegut a la vall del Nil.<ref name="Redford 6">Redford, Donald B. ''Egipte, Canaan, i Israel a l'Antiguitat.'' (Princeton: University Press, 1992), pàg. 6.</ref> En aquell temps, els egipcis del racó sud-oest d'Egipte eren pastors i també van construir grans edificis. El [[Morter (construcció)|morter]] ja s'utilitzava al 4000 aC.
[[Fitxer:Egypte louvre 316.jpg|thumb|upright|Una gerra Naqada II típica decorada amb gaseles. (Període predinàstic)]]
=== Període predinàstic ===
{{principal|Egipte predinàstic}}
Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes cultures úniques que manifestaven un control ferm de l'agricultura i la [[ramaderia]] i identificables per la seva ceràmica i objectes personals únics, com pintes, braçalets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al [[Baix Egipte]] a el-Omari, al nord d'[[Helwan]], a Merimde a l'oest del [[delta del Nil]], i a les vores de la costa septentrional del [[llac Moeris]], a la regió del [[Fayium]]. El [[neolític]] d'el-Omari i especialment el Fayium es feia notar pels avançats estris de pedra que van modelar la [[indústria lítica]] prehistòrica a Egipte.<ref>Hayes (1964) pàg. 220</ref><ref>Midant-Reynes (2000) pàg. 106</ref> El Faiyum es trobava a la intersecció de tres rutes: de la [[vall del Nil]] mateix, del [[Sàhara]] oriental i de l'[[Orient Mitjà|Orient Pròxim]], d'aquesta manera disposava de característiques de tots tres. Merimde era una de les més grans comunitats septentrionals, comparable en extensió i estructura al [[Nekhen]] predinàstic. A més a més de la seva tecnologia lítica, la seva cultura es caracteritzava per formes sofisticades de vasos i anells i culleres de ceràmica, i els caps de maça de pedra que van esdevenir populars al final de la història egípcia.<ref>Hayes (1964) pàg. 230</ref>
| |||