Pau VI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
actual., afeg. info. i ref. |
m Corregir punts volats |
||
Línia 12:
}}
El '''Papa Pau VI''', '''Sant Pau VI''' ([[llatí]]: '' Paulus VI''; [[italià]]: ''Paolo VI''), nascut ''Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini'' (26 de setembre de 1897 – 6 d'agost de 1978), va regnar com a 262è [[Papa]]<ref name="sapiens131">{{citar ref | cognom1= | nom1 = | enllaçautor1 = | cognom2 = | nom2 = | enllaçautor2 = | títol = Un papa encarcarat | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.131 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Juliol 2013 | pàgines = p.12 | issn =1695-2014 }}</ref> del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del [[Papa Joan XXIII]], va continuar el [[Concili Vaticà II]], que va tancar el 1965, aplicant de les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb [[cristians ortodoxos orientals|ortodoxos orientals]] i [[Protestantisme|protestants]], que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.<ref>[[Catholic Church and ecumenism#Since the Second Vatican Council]]</ref> Montini serví a la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat del Vaticà]] entre 1922 i 1954. Mentre que estava a la Secretaria d'Estat, Montini i [[Domenico Tardini]] van ser considerats com els
Després de la seva elecció com a Papa, Montini va prendre el nom pontifici '''Pau VI''' (el primer a prendre el nom de "Pau" des de [[1605]]) per a indicar a tot el món una missió renovada per difondre el missatge de Crist, seguint l'exemple de l'[[apòstol]] [[Pau de Tars|sant Paul]]. Re-convocà el [[Concili Vaticà II]], que havia estat tancat de forma automàtica amb la mort de Joan XXIII, i la hi va donar prioritat i direcció. Després que el Concili hagués conclòs la seva tasca, Pau VI es va fer càrrec de la interpretació i aplicació dels seus mandats, sovint caminant per una prima línia entre les expectatives contradictòries dels diversos grups dins el catolicisme. La magnitud i la profunditat de les reformes que afectaven tots els àmbits de la vida de l'Església durant el seu pontificat van superar les polítiques de reforma similars dels seus predecessors i successors. Pau VI era un devot [[Mariologia del Papa Pau VI|marià]] i parlà diverses vegades per a congressos marians i reunions [[mariologia de l'Església Catòlica|mariológiques]], visitant els santuaris marians i l'emissió de tres [[Mariologia de Pau VI|encícliques marianes]]. Seguint el seu famós predecessor sant [[Ambròs de Milà]], va nomenar a Maria com la [[Mare de l'Església]] durant el Concili Vaticà II.<ref name="InterCom">''International Theological Commission, Vol II: 1986-2007'' edited by Michael Sharkey and Thomas Weinandy (Aug 21, 2009) {{ISBN|1586172263}} page 208</ref> Pau VI va buscar el diàleg amb el món, amb altres cristians, altres religions i ateus, sense excloure ningú. Es va veure a si mateix com un humil servidor d'una humanitat que pateix i va exigir canvis significatius dels rics a Amèrica del Nord i Europa en favor dels pobres al Tercer Món.<ref>{{citar ref|url= http://storico.radiovaticana.org/en1/storico/2009-11/332896_it_s_not_easy_being_a_christian_says_pope.html|títol='It's not Easy Being a Christian', says Pope|editorial=Vatican Radio|place=Rome, [[Italy|IT]]|data= 11 agost 2009|consulta= 19 maig 2014}}</ref> Les seves posicions sobre [[control de la natalitat]], promulgades en la seva encíclica més famosa, la ''[[Humanae vitae]]'' de 1968, i altres qüestions polítiques, sovint eren polèmiques, sobretot a Europa occidental i Amèrica del Nord.
Línia 48:
Després de la mort del [[cardenal]] [[Alfredo Ildefonso Schuster]], [[Orde de Sant Benet|OSB]] el 1954, Montini va ser nomenat [[arquebisbat de Milà|arquebisbe de Milà]], que el va fer secretari de la [[Conferència Episcopal Italiana]].<ref name="Franzen 420">{{Harvnb|Franzen|1988|p=420}}</ref> El Papa Pius XII va presentar el nou arquebisbe Giovanni Battista Montini "com el seu regal personal a Milà". Va ser consagrat a la [[basílica de Sant Pere]] pel cardenal [[Eugène-Gabriel-Gervais-Laurent Tisserant|Eugène Tisserant]], el degà del [[Col·legi de Cardenals]], ja que Pius XII es va veure obligat a fer llit a causa de la seva greu malaltia.
Pius XII va pronunciar un discurs sobre la designació de Montini des del seu llit de malalt per ràdio als reunits a la basílica de Sant Pere el 12 de desembre de 1954.{{Sfn|Lazzarini|1964|p=169}} Tant Montini com el Papa tenien llàgrimes als ulls quan Montini va marxar cap a la seva diòcesi amb 1.000 esglésies, 2.500 sacerdots i 3.500.000 ànimes.{{Sfn|Hebblethwaite|1993|pp=260–62}} El 5 de gener de 1955, Montini va prendre formalment possessió de la seva catedral de Milà. Montini, després d'un període de preparació, li agrada les seves noves tasques com a arquebisbe, connectant amb tots els grups de fidels a Milà. Va gaudir de reunions amb
=== La filosofia de Montini ===
Línia 154:
Publicada per ordre seva al gener de 1976, era una homilia "''Persona humana: Declaració sobre algunes qüestions d'ètica sexual''", que condemnava el sexe pre o extra marital, condemnava l'homosexualitat, i prohibia la masturbació.<ref>Hitchens, Christopher, ''Christopher Hitchens on the death of Pope Paul VI'', ''New Statesman'', 28 February 2013. http://www.newstatesman.com/religion/2013/02/christopher-hitchens-death-pope-paul-vi</ref> Va provocar que el polèmic autor homosexual francès i exdiplomàtic [[Roger Peyrefitte]], en una entrevista publicada per la revista ''Tempo'', acusés Montini d'hipocresia, i de tenir un amant de tant de temps que era un actor de cine.<ref>Peyrefitte, Roger ''Mea culpa? Ma fatemi il santo piacere,'' ''Tempo'', April 4, 1976.</ref><ref name="Observer">Torress, Jose, Associated Press ''Paul VI Denies He Is Homosexual'', Observer Reporter, April 5, 1976 p27 https://news.google.com/newspapers?nid=2519&dat=19760405&id=6G5eAAAAIBAJ&sjid=mmENAAAAIBAJ&pg=1676,395778&hl=en</ref><ref>Bellegrandi, Franco ''Nichitaroncalli: Controvita Di Un Papa'', Edizioni Internazionale Di Letterature E Scienze (EILES), Rome 2009. English edition: ''Nikitaroncalli: Counterlife of a Pope''</ref> D'acord als rumors que prevalen tant a l'interior de la cúria i en italià la societat, aquest era [[Paolo Carlini]],<ref name="Posner">Posner, Gerald ''God's Bankers: A History of Money and Power at the Vatican'', Simon and Schuster, 2015 p174</ref> que tenia un petit paper com a perruquer en la pel·lícula d'Audrey Hepburn ''Roman Holiday''. Peyrefitte havia publicat prèviament l'acusació en dos llibres, però l'entrevista (publicada prèviament en una revista gai francesa) van representar els rumors a un públic més ampli i ha causat un gran enrenou. En un breu discurs a una multitud d'aproximadament 20.000 persones a la plaça de Sant Pere el 18 d'abril de Montini va dir que les acusacions eren "''horribles i insinuacions calumnioses''" i va demanar oracions en nom seu. Oracions especials per Montini es van dir en totes les esglésies catòliques italianes en "un dia de consol".<ref name="Observer" /><ref name="Posner" /> En 1984 un corresponsal del ''New York Times'' va repetir les acusacions.<ref>"Hoffman, Paul" "Oh Vatican! A Slightly Wicked View Of The Holy See", Congdon & Weed, New York 1984 p151</ref>
Les acusacions van assolir prominència de nou en 1994, quan Franco Bellegrandi, ex camarlenc d'honor del Vaticà, i corresponsal del seu periòdic ''L'Osservatore Romano'', van
==== Viatges a l'estranger ====
| |||