Diferència entre revisions de la pàgina «Antonio García-Trevijano Forte»

m
Joan d'Espanya
m (Granada (Andalusia)|)
m (Joan d'Espanya)
Republicà convençut des de la seva joventut (el seu pare, registrador de la propietat, ja era republicà del grup de Fernández de los Ríos), va ser un dels protagonistes més rellevants en l'oposició a la dictadura de [[Francisco Franco]]. Ja en 1967, va anar el principal organitzador de la reunió clandestina de [[Comissions Obreres]] en la fàbrica de Mitges Vilma ([[Plaza de Castilla]]) que va preparar la vaga d'octubre de 1967. Al març de 1968, va ser organitzador del debat en l'Hotel Meliá, davant dos mil persones, sobre el Desafiament “Americà” de Servan Schreiber, convertint-lo en manifestació de la llibertat contra la dictadura i en conat de la rebel·lió de la joventut que dos mesos després va esclatar a París (maig del 68). El mateix any va ajudar a organitzar i dirigir la Independència de [[Guinea Equatorial]], per a la qual va redactar una Constitució Democràtica, que no va arribar a entrar en vigor perquè el Govern de Franco va imposar la Constitució redactada per [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]], amb la qual [[Francisco Macías Nguema]] es va proclamar President vitalici.
 
En 1974 va organitzar a [[París]] les trobades de [[Joan d'Espanya|Joan de Borbó]] amb els grups republicans i [[Ruedo Ibérico]], on va manifestar el seu rebuig del nomenament de Joan Carles com a successor. Aquest mateix any va ser organitzador i Coordinador de la [[Junta Democràtica d'Espanya]], redactant tots els seus manifestos i fundant un centenar de Juntes locals i sectorials per tota Espanya. Va donar el discurs de presentació de la Junta al [[Parlament Europeu]] a [[Estrasburg]]. En 1976 va organitzar la fusió de la [[Junta Democràtica d'Espanya]] i la Plataforma de Convergència ([[Platajunta]]), de la qual també va ser Coordinador. Aquest any també va organitzar la primera convocatòria nacional sota el lema “Amnistia-Llibertat”, presidint la històrica manifestació de Las Palmas. A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] es presentà com a candidat del [[Frente Democrático de Izquierdas]] (FDI), però va obtenir uns resultats minsos i no fou escollit diputat.
 
En 1977 funda la Revista ''“Reporter”'', on denuncia públicament, en més de 50 articles, la traïció dels partits clandestins legalitzats per [[Adolfo Suárez González]], contra el compromís signat amb '''Antonio García-Trevijano Forte''' de no acceptar Constitució alguna que no sortís d'un període de llibertat constituent que donés a la República l'oportunitat de ser escollida. Disset anys després presenta el llibre ''El Discurso de la República'' en el Paranimf, davant més de 2000 persones, trencant el tabú de la paraula i de la idea.
132.052

modificacions