Getxo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
En [[1856]], aprofitant la [[desamortització de Madoz]], [[Máximo Aguirre Ugarte]] va comprar les [[Areeta|maresmes de Lamiako]] per dessecar-les i construir un [[balneari]] a l'estil de la costa de [[Biarritz]],<ref>{{Citar publicació |article=Máximo Aguirre Ugarte |url=http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/aguirre-ugarte-maximo/ar-24210/ |llengua=castellà |consulta=14/10/2018 |publicació=Auñamendi Eusko Entziklopledia }}</ref> i que es convertí en la urbanització planificada més gran a [[Biscaia]] fins el pla d'[[eixample de Bilbao]] de [[1876]].<ref>{{Citar publicació |cognom= |nom= |article=Conformación y evolución de un paisaje en el área metropolitana de Bilbao, el caso de Getxo |url=http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:ETFSerieVI-2011-2012-5025/Conformacion_evol.pdf |llengua=castellà |consulta=14/10/2018 |publicació=Espacio, Tiempo y Forma |data=2011-2012 |pàgines=117 }}</ref>
Amb la construcció a partir de [[1877]] del [[Port de Bilbao|port exterior de Bilbao]] per part de l'enginyer [[Evaristo de Churruca y Brunet]] va desaparèixer la platja de las Arenas<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zabala Altube |nom=Carlos María |títol=Guecho, anteiglesia del señorío |url= |llengua=castellà |editorial=Editorial La Gran Enciclopedia Vasca |data=1968 |pàgines=179 |isbn=}}</ref> i dels balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.
Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en [[1887]] es va inaugurar el [[Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ormaechea Hernaiz |nom=Angel Maria |títol=Ferrocarriles vascos (1855-1913) |url=file:///C:/Users/David%20Serrano/Downloads/Dialnet-FerrocarrilesVascos18551913-2117978.pdf |llengua=castellà |editorial=Universidad de Deusto |data= |pàgines=137 |isbn=}}</ref> i en [[1893]] la [[compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia]],<ref>{{Citar publicació |cognom=Olaizola Elordi |nom=Juanjo |article=Breve historia del ferrocarril en el pais vasco |url=https://egoibarra.eus/eu/eibar/eibarko-eraikuntza-eta-monumentu-nagusiak/eibarko-tren-geltokia/breve-historia-del-ferrocarril-en-el-pais-vasco |llengua=castellà |consulta=14/10/2018 |publicació=Museo Vasco del Ferrocarril |pàgines=3 }}</ref> absorbides respectivament en [[1899]] i [[1900]] per la [[Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ormaechea Hernaiz |nom=Angel Maria |títol=Ferrocarriles vascos (1855-1913) |url=file:///C:/Users/David%20Serrano/Downloads/Dialnet-FerrocarrilesVascos18551913-2117978.pdf |llengua=castellà |editorial=Universidad de Deusto |data= |pàgines=140 |isbn=}}</ref> El [[Pont de Biscaia]] sobre la [[ria de Bilbao]], que Getxo comparteix amb [[Portugalete]] fou inaugurat el [[1893]]<ref>{{ref-web |url=https://whc.unesco.org/en/list/1217 |títol=Vizcaya Bridge |consulta=14/10/2018 |editor=UNESCO |llengua=anglès }}</ref> per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la [[burgesia]] industrial i als turistes de finals del [[segle XIX]], sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el [[2009]]. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, [[Neguri]] i Zugazarte.<ref>{{Citar publicació |cognom=Beascoechea Gangoiti |nom=José María |article=Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935): La familia Aguirre Coste |url=http://hedatuz.euskomedia.org/721/1/21301328.pdf |llengua=castellà |consulta=14/10/2018 |publicació=Cuadernos de Sección. Historia-Geografía |exemplar=21 |data=1993 |pàgines=307 |ISBN=84-87471-49-9}}</ref>
== Demografia de Getxo ==
| |||