Municipi: diferència entre les revisions

Un '''municipi''' és l'[[Administració local d'Espanya|entitat local]] bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.<ref>{{GEC|0235040}}</ref> De vegades s'utilitza sota la influència francesa el sinònim [[comú]] o comuna. El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.

* Una població, el conjunt de veïns o habitants, persones residents en el municipi, segons consta en elal [[padró municipal d'habitants]].

En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a [[Catalunya]], els municipis vénen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local<ref>{{ref-web|url (LRBRL,=https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392|títol= lleiLey 7/1985, de 2 d'de abril), Reguladora de las Bases del Régimen Local.|obra = BOE|llengua = castellà}}</ref> i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=320821 (|títol = Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).|editor= Portal Jurídic de Catalunya}}</ref>

El concepte de municipi com a subdivisió administrativa té l'origen en la reorganització administrativa després de la [[revolució francesa]]. Els revolucionaris volien rompre amb les subdivisions feudals de l'[[antic règim]] i es van crear municipis, actualsdistrictes, departaments. El territori dels municipis podenpot tenir el seu origen en fets molt diversos,. però elsEls més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d'un senyoriu (a Catalunya, habitualment una [[Baró|baronia]]); o bé d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una ''vila nova'', de vegades ''vila franca'', en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicció d'un monestir, capítol de canonges, etcètera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi ha un d'aquests elements territorials predecessors. Els països ocupats per França generalment van mantenir aquesta reforma administrativa. Altres països van crear estructures semblants per reemplaçar els senyors locals hereditaris de l'antic règim, segons el cas per consells elegits o per funcionaris nomenats pel govern central.

Els municipis actuals a l'Estat espanyol es constituïren, utilitzant el nom d'''«ajuntament''», a partir del [[1812]], quan es desplegaren les disposicions emanades de la [[Constitució de Cadis]], de manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar pròpiament de l'existència dels municipis, amb el concepte actual d'aquest ens administratiu. En un primer moment es crearen molts ajuntaments, fins a l'extrem de formar-se'n amb només dos caps de casa (dos electors i elegibles per al càrrec d'alcalde, per tant), que devien agrupar al voltant de 10 habitants. És el cas de l'ajuntament d'[[Enrens]] i Trepadús, a l'[[Alta Ribagorça]] (actualment terme de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]], però).

En elsAls anys posteriors al 1812, s'intentà acabar d'organitzar i racionalitzar l'estat espanyol, creant-se les províncies, els partits judicials, etcètera. El [[1845]] es promulgà una llei municipal que limitava a 30 caps de casa el mínim per poder tenir ajuntament propi, i, d'aquesta manera, tots els ajuntaments més petits d'aquest nombre s'hagueren d'agrupar a un de més gran, o bé ajuntar-se entre ells per a tenir el mínim de ciutadans electors i elegibles per als càrrecs. Calia ser cap de casa contribuent amb una renda mínima per a poder ser considerat ''veí'' (els esmentats electors i elegibles); la resta de la família i els caps de família de rendes més petites no eren considerats ''veïns'' i no podien votar ni ser elegits per a cap mena de càrrec.