Assemblea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.20.122.253. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
tradueixo història de eswiki
Línia 4:
 
En l'ideari [[anarquista]] i [[socialisme|socialista]], s'anomenen assemblees a les reunions on tots els afectats per un determinat assumpte o membres d'una mateixa organització poden donar la seva [[opinió]] o decidir sobre un tema directament i sense representants ([[democràcia directa]]). En aquest tipus d'assemblees se sol preferir la [[decisió per consens]] per dur a terme acords mínims acceptables per tots els implicats i reservar-se les [[vot]]acions pels casos en els que no hi ha acord possible. El fet de no acceptar [[representant]]s que decideixin per la resta no implica forçosament que no es puguin escollir [[portaveu]]s que exposin les decisions de l'assemblea a tercers.
 
== Història ==
Les assemblees polítiques es remunten a l'origen de la [[història]] ([[Sumer]], [[Antic Egipte]]), i fins i tot consta per l' [[antropologia]] la seva existència en [[Prehistòria|societats prehistòriques]] o ''[[cultures primitives]]''.
 
La [[Ilíada]] reflecteix la presa de decisions dels aqueus en assemblea;<ref>Joaquín E. Meabe, [http://www.academia.edu/5551908/Joaquin_E_Meabe_-_104-_La_unanimidad_de_los_aqueos_y_el_mandato_de_Agamenon_-_Una_nota_sobre_Iliada_A_22-32_-_CC_de_2000_-_Reeditado_sin_modificaciones_2013_-_pdf La unanimidad de los aqueos y el mandato de Agamenón]. [http://www.academia.edu/5558967/Joaquin_E_Meabe_-_109_-El_mandato_de_Agamenon_-_Una_nota_sobre_Iliada_A_26-32_-_CC_de_2000_-_sin_modificaciones_2013 El mandato de Agamenón]. [http://www.academia.edu/5565568/Joaquin_E_Meabe_-_115_-_El_Segundo_Canto_de_la_Iliada_y_el_derecho_y_la_justicia_del_mas_fuerte_-_CC_de_2002_-_sin_modificaciones_2013 El segundo canto de la Ilíada y el derecho y la justicia del más fuerte]</ref> i en la [[polis]] [[època arcaica|arcaica]] es produïen reunions públiques a l'[[àgora]], creant-se diferents institucions (a la [[democràcia atenesa]], la '[[Ekklesia]] era l'assemblea principal) que coexistien amb diferents tipus de [[consell]]s ( ''[[Boulé]]'', institució col·legiada de composició molt més restringida que la de l'assemblea) i amb els [[magistrat]]s ( ''[[arcont]]s'', càrrecs unipersonals), formant un sistema de govern tripartit.<ref>Moses Finley (1986, 79-80), citado en ''Asamblea y Estado en el arcaísmo'', VV. AA. [http://www.academia.edu/1180752/La_asamblea_ateniense_y_el_problema_del_estado._Instauracion_y_agotamiento_de_una_subjetividad_politica ''El Estado en el Mediterráneo antiguo''], pg. 182.</ref>
 
Les diferents formes de les [[assemblees romanes]] ( ''comitia'', ''contio'', ''concilium '') eren una de les bases del [[govern de l'Antiga Roma]].
 
L'organització que es van dotar els [[primers cristians]] tenia la seva base en "[[Església (organització)|esglésies]]", assemblees locals (que celebraven en comú l'[[eucaristia]] o ''comunió'') que van prendre el nom grec de ''ekklesia'' (assemblea); aplicat igualment al conjunt de tots els cristians (església universal o [[cristiandat]]), així com a [[església (edifici)|els edificis usats com a temple cristià]] i, menys pròpiament, a la [[jerarquia eclesiàstica]]. Per a les reunions eclesiàstiques, segons el seu rang, s'utilitzen les denominacions [[sínode]] o [[concili]], i més recentment (en l'estructura actual de l'[[església catòlica]]) el de [[conferència episcopal]] .
 
Entre els [[pobles germànics]] era habitual la institució del ''[[thing]]'', l'assemblea de guerrers lliures. La d'existència més prolongada és l'[[Alþingi]] islandès. Entre els [[anglosaxons]] es denominaven ''[[Witenagemot]]''. De la mateixa manera, tenien assemblees els [[helvecis]] i altres pobles.<ref>''Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat'' (1906-1914)</ref>
 
A l'[[Edat Mitjana]] van tenir un gran pes les institucions municipals els ([[Consell (història)|consells]]), una de les formes era el [[consell obert]], amb participació de tots els veïns, que en algunes petites poblacions sobreviu fins a l'actualitat. En zones muntanyoses d'Europa Central una institució semblant era el ''[[Landsgemeinde]]'' (assemblea territorial o cantonal), que segueix utilitzant-se en alguns cantons de [[Suïssa]].
 
A l'[[Edat Mitjana]] i ñ'[[Antic Règim]] es van desenvolupar, amb molt diferent composició i funcions, les institucions representatives dels [[estaments]] ([[Estats Generals]] a França, [[Corts]] a Espanya, [[Parlament d'Anglaterra]], [[Dieta Imperial]]), que posteriorment van evolucionar cap al [[parlamentarisme]] de l'[[Edat Contemporània]], convertint-se en assemblees o cambres legislatives.
 
Als pobles l'[[Amèrica precolombina]] també havia institucions similars. En la civilització [[Inca]] exercia aquestes funcions un consell d'ancians.{{CN}}
 
=== Moviment assembleari ===
Algunes tendències del [[moviment obrer]] desenvolupen assemblees de treballadors com a forma d'organització horitzontal per emprendre una acció col·lectiva: els [[falansteri]] es i altres modalitats de l'anomenat [[socialisme utòpic]], les [[comunes socialistes]] o [[comuna anarquista | comunes anarquistes]] <ref> Amster, Randall (2001), "Chasing Rainbows: Utopian Pragmatics and the Search for Anarchist Communities", Anarchist Studies 9. Font citada en [[: en: List of anarchist communities] ]. Curl, John (2007). Memories of Drop City, The First Hippie Commune of the 1960s and the Summer of Love, a memoir. iUniverse. ISBN 0-595-42343-4. Font citada en [[: en: Commune]]. Vegeu també [[municipi lliure]] </ ref> i les experiències revolucionàries de 1871 (la [[Comuna de París | ''Commune ''de París]]), de 1917 (els ''[[soviet]]'' de la [[revolució russa]]), de 1936 (l'anomenada "[[revolució social espanyola
 
== Vegeu també ==
* [[Dieta (assemblea)|Dieta]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Viccionari-lateral|assemblea}}