Basílica menor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Categories de les basíliques menors: Ortosintaxi: "havien" ha de ser "hi havia"
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Línia 3:
Una '''basílica menor''' (en [[llatí]]: ''basilica minor'') és un títol atorgat a diverses esglésies [[catolicisme|catòliques]]. Segons el [[dret canònic]], cap església catòlica pot ser honorada amb el títol de [[basílica]], llevat que sigui per concessió [[Papa|apostòlica]] o pel costum immemorial.<ref>[http://www.catholicculture.org/culture/library/view.cfm?recnum=244 Robert F. McNamara, ''Minor Basilicas in the United States'']</ref>
 
En relació a les esglésies, els escriptors sobre arquitectura fan servir el terme ''[[basílica]]'' per descriure una església construïda d'acord a un estil particular. Els primers cristians construïren les [[catedral]]s-<nowiki/>basíliques dels [[bisbe]]s en aquest estil, segons el model de les basíliques seculars semi-públiques, i el seu creixement en mida i importància senyalà el traspàs gradual del poder civil cap a les mans episcopals, aproximadament cap al {{segle|V}}.
 
Al {{segle|XVIII}}, el terme adquirí un sentit [[dret canònic|canònic]], sense tenir res a veure amb aquest estil arquitectònic. Les basíliques, d'acord a aquest sentit canònic, es dividirien en majors i menors. Actualment, només existeixen quatre basíliques majors, totes elles a Roma: [[Sant Pere del Vaticà]], [[Sant Joan del Laterà]], [[Santa Maria Major]] i [[Sant Pau Extramurs]]. Tota la resta de basíliques existents al món són basíliques menors.
Línia 12:
 
Aquests símbols externs, llevat del de la capa magna, encara es veuen de vegades a les basíliques, però a les darreres regulacions de la Santa Seu sobre la matèria, publicades el 1989, no en fan menció. La distinció de ser una basílica actualment només confereixen dos privilegis materials:
* elEl dret d'incloure el [[escut de la Ciutat del Vaticà|símbol papal de les claus passades en sautor]] als estendards de la basílica, mobles i segell
* elEl dret que el rector llueixi una [[musseta]] sobre el [[sobrepellís]].
La resta de privilegis que actualment comporta es refereixen a la litúrgia de la celebració de la concessió del títol de basílica, i la concessió d'[[indulgència]] plenària en certs dies per aquells que resin a la basílica.<ref name=Domus>[http://www.adoremus.org/DomusEcclesiae.html ''Domus ecclesiae'', Instruction of the Congregation for Divine Worship and the Discipline of the Sacraments, 9 novembre 1989]</ref>
 
El document imposa a les basíliques certs deures:
* calCal que sigui un temple d'esplendor, bastit amb un perfil destacat, reconegut per la seva història, relíquies o imatges sagrades.
* calCal que sigui un focus espiritual d'una comunitat que és santuari per a la multitud de devots que hi acudeixen.
* calCal que posseeixi un tresor espiritual i sagrat, donant culte continuat al Senyor, a la Mare de Déu i al Sant allà venerat.
* calCal que l'ofici que s'hi celebri sigui exemplar per a la resta de temples de la diòcesi.
* calCal que promogui la formació bíblica i religiosa dels fidels, així com l'estudi i la divulgació dels documents amb els quals es proposa el magisteri papal.
* calCal que celebri les festes de la [[Càtedra de Sant Pere]] (22 de febrer), de [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]] (29 de juny) i l'aniversari de l'exaltació del Papa.<ref name=Domus/>
 
Diverses basíliques són [[santuari]]s, i sovint reben un [[pelegrinatge]] significatiu, especialment aquelles que es construïren sobre un ''confessio'' o sepulcre d'un sant o d'un [[màrtir]]. AlEl desembre del 2009 la [[Basílica de Guadalupe]] de [[Mèxic]] va establir un nou rècord en rebre 6,1 milions de pelegrins durant els dos dies de la festivitat de [[Nostra Senyora de Guadalupe]].<ref>[http://www.zenit.org/article-27841?l= anglès ZENIT News Agency], 14 desembre 2009</ref>
 
== Categories de les basíliques menors ==
Línia 35:
La resta de basíliques menors simplement tenen la categoria de ser-ho. Fins i tot les tres basíliques menors reconegudes que també són basíliques pontifícies no es qualifiquen com a basíliques pontifícies menors.
 
A [[Torre del Greco]] està la [[Basílica de la Santa Creu (Torre del Greco)|Basílica Pontifícia de la Santa Creu]],<ref>http://www.scroce.org/Storia%20della%20Basilica%20Santa%20Croce.htm</ref> recordant la visita dels Papes [[Pius IX]] el 1849 i de [[Joan Pau II]] el 1990,. sinó queApareix també a la llista de basíliques menors,<ref>[http://www.gcatholic.com/churches/italy/0787.htm Basilica Pontificia di S. Croce]</ref> encara que només és una basílica menor.
 
Una altra església italiana, reconeguda com a basílica menor (però no com a pontifícia) és la [[Reial Basílica Pontifícia de Sant Jaume dels Espanyols]] de [[Nàpols]].<ref>[http://www.gcatholic.com/churches/italy/0311.htm Pontificia Reale Basilica di S. Giacomo degli Spagnoli]</ref> Aquest nom, qualificant-la tant com a pontifical com a reial, és confirmat per diverses fonts.<ref>[http://www.culturacampania.rai.it/site/it-IT/Patrimonio_Culturale/Chiese/Scheda/napoli_chiesa_san_giacomo_spagnoli.html List of the Cultural Heritage Sites of the Region of Campania]</ref><ref>[http://www.napoligrafia.it/monumenti/chiese/basiliche/spagnoli/spagnoli01.htm Napoligrafia]</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=85dDMWfok7IC&pg=PA177&dq=Pontificia+Reale+Basilica+di+S.+Giacomo+degli+Spagnoli&hl=ca&ei=t2lCTqWzEY25hAeO85HbCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Giuseppe de Vargas Machuca, ''La Reale Pontificia Basilica di San Giacomo degli Spagnoli'' 1991, cited in Konrad Eisenbichler, ''The Cultural World of Eleanora di Toledo, Duchess of Florence and Siena'']</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=lhfAgYetJpcC&pg=PA204&dq=Pontificia+Reale+Basilica+di+S.+Giacomo+degli+Spagnoli&hl=ca&ei=t2lCTqWzEY25hAeO85HbCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDUQ6AEwAg#v=onepage&q=Pontificia%20Reale%20Basilica%20di%20S.%20Giacomo%20degli%20Spagnoli&f=false Ornella Cirillo, ''Carlo Vanvitelli: architettura e città nella seconda metà del Settecento'' 2005]</ref>
Línia 46:
 
== D'altres basíliques menors ==
Entre les basíliques menors trobem catedrals, esglésies parroquials, santuaris, així com esglésies conventuals o abadies. Alguns [[oratori (edifici)|oratoris]] i llocs semi-privatssemiprivats han estat elevats a la categoria de basílica menor, com l'[[oratori de Sant Josep]] de [[Mont-real]].
 
La [[catedral de Nostra Senyora de Québec catedral de Nostra Senyora]]|catedral de Nostra Senyora de [[QuébecQuebec]] va ser la primera basílica d'[[Amèrica del Nord]], designada així per [[Pius IX]] el 1874. laLa [[basílica de Santa Maria de Minneapolis|basílica de Santa Maria]] a [[Minneapolis]] esdevingué la primera basílica dels Estats Units, designada per [[Pius XI]] el 1926. A [[Colòmbia]], la [[catedral de Las Lajas]] és una basílica menor des del 1954. A l'[[Àfrica]], la [[basílica de Nostra Senyora de la Pau de Yamoussoukro]] a la [[Costa d'Ivori]] és l'església més gran de món, superant la [[basílica de Sant Pere]].<ref>Guinness World Records lists Basilica of Our Lady of Peace of Yamoussoukro as the largest church in the world, having surpassed the previous record holder, [[St. Peter's Basilica]], upon completion. It has an area of 30,000 sq metres (322,917 sq ft) and is 158 m (518 ft) high. However, it also includes a rectory and a villa (counted in the overall area), which are not strictly part of the church, and it can accommodate 18,000 worshipers, compared to 60.000 for St. Peter's.</ref>
 
La [[basílica de Nostra Senyora de Guadalupe]], a [[Mèxic DF]], és considerada com el segon santuari més important del món catòlic, només superat per la [[Ciutat del Vaticà]], per la quantitat de pelegrins que rep anualment (entre 12 i 20 milions).<ref>{{ref-web|url= http://www.catholic.net/index.php?option=dedestaca&id=191&grupo=Lifestyle&canal=Pilgrimages |títol=Our Lady of Guadalupe Attracting Record Numbers |autor=Septién, Jaime |data=11 desembre 2007 |obra= | editor=Zenit | consulta=12 desembre 2009}}</ref> El [[Santuari de Nostra Senyora de Lourdes|Santuari de Lourdes]], a França, amb diverses basíliques, rep entre 5 i 6 milions de pelegrins anualment.
 
Durant el {{segle|XX}} hi ha hagut una pronunciada tendència a incrementar la quantitat d'esglésies que ostenten el títol de basílica menor. Entre els exemples trobem el [[Valle de los Caídos]] prop de [[Madrid]], la [[Missió de Sant Carles Borromeo de Carmel]] a [[Carmel-by-the-Sea]] (Califòrnia), la [[catedral de Manila]] (també coneguda com a Basílica Menor de la Immaculada Concepció de d'[[Intramuros]]) i la [[Basílica Missió de San Juan Capistrano]] de [[Califòrnia]]. Cap a finals del {{segle|XX}} s'aplicaren mesures més estrictes i es decidí, per exemple, que com que les [[catedral]]s tenien un rang superior a les basíliques en qualsevol cas, ja no se'ls atorgaria més el títol de basílica menor.<ref name=Domus/>
 
== Basíliques dels Països Catalans ==
Línia 232:
 
== Galeria d'imatges ==
El 2008 hi havien 1.584 basíliques menors al món (de les 1.476 que hi havien el 2006), la majoria de les quals es troben a Europa (537 a [[Itàlia]], incloent-hi les basíliques papals i pontificals), 168 a [[França]], 119 a [[Polònia]], 105 a [[Espanya]], 73 a [[Alemanya]], 30 a [[Àustria]], 27 a [[Bèlgica]], 15 a [[Hongria]], 15 a [[Txèquia]], 12 a [[Suïssa]], 22 als [[Països Baixos]], 9 a [[Eslovàquia]], 8 a [[República de Malta|Malta]], 7 a [[Croàcia]], 6 a [[Eslovènia]] i [[Portugal]], 5 a [[Lituània]], etc.), diverses a les [[Amèrica|Amèriques]] (69 als [[Estats Units]], 55 al [[Brasil]], 45 a l'[[Argentina]], 28 a [[Mèxic]], 26 a [[Colòmbia]], 21 al [[Canadà]], 15 a [[Veneçuela]], 12 al [[Perú]], 9 a [[Xile]], 8 a [[Bolívia]], 5 a l'[[Uruguai]], 4 al [[El Salvador|Salvador]], etc.), [[Àsia]] (9 a [[Terra Santa]]), 18 a l'[[Àfrica]] (4 a [[Ghana]]) i [[Oceania]] (5 a [[Austràlia]]).<ref>GCatholic.com: [http://www.gcatholic.com/churches/bas.htm ''Basilicas in the World''] as of 2008.12.31</ref>
 
=== Europa ===