Diferència entre revisions de la pàgina «PlayStation»

m (Robot treu enllaç al propi article)
Nintendo va acordar amb [[Sony]], a la fi dels vuitanta, desenvolupar per a la seva reeixida Super Nintendo un apèndix per incorporar jocs en CD, a més del tradicional cartutx.<ref name="clarin" /> El gegant dels [[videojocs]], no obstant això, va trencar amb la tecnològica japonesa, neòfita llavors en la indústria, perquè considerava que cedia massa en el control i beneficis derivats de la venda de jocs en CD.
 
[[Ken Kutaragi|yeray pineda , alex solis i joel dominguez]], que en aquella època era un enginyer informàtic de [[Sony]] apassionat pels videojocs, va proposar una consola que combinava les capacitats gràfiques d'una estació de treball i la unitat de CD-ROM de Sony. Durant 2 anys, [[Ken Kutaragi]] va buscar sense èxit algú en algun lloc del grup audiovisual de [[Sony]] que recolzés el seu projecte. Es va traslladar, juntament amb la seva recerca, d'un laboratori a un altre, fins que Teruo Tokunaka li va portar a veure al llavors president [[Norio Ohga]] perquè exposés la seva idea.
 
La cúpula de Sony, poc inclinada des d'un principi a introduir-se al mercat dels videojocs, pretenia acabar aquí l'aventura. No obstant això, l'obstinació de Kutaragi va fer que la companyia seguís avanci. L'empresa va derivar el projecte, amb Kutaragi al capdavant, a Sony Music para no responsabilitzar-se de les impredictibles conseqüències de l'aposta. La col·laboració, fet i fet, va ser fonamental per a la producció de CDs. Fins a 1993, la companyia no comptaria amb una secció pròpia de videojocs, Sony Computer Entertaiment.
Usuari anònim