|
[[Fitxer:P52 recto.jpg|thumb|192px|'[[Papir 52]]', el manuscrit més antic conegut del [[Nou Testament]]]]
Els '''Evangelis''' constitueixen, per al [[cristianisme]], el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.<ref name="GEC1">{{GEC|0107161&BATE|Evangeli}}</ref> Es tracta d'escrits que narren la vida i el missatge de [[Jesús de Natzaret]], anomenat pels cristians [[Jesucrist]]. Durant els primers segles del cristianisme se'n varen escriure diverses versions, però només quatre foren retingudes com a canòniques: els evangelis dits de Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan; a la resta se'ls anomena [[Llibres apòcrifs|apòcrifs]]. Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar el que és essencial en el missatge cristià en relació amb el que hi ha estat afegit amb el pas del temps..<ref name="GEC1"/>
== Origen del nom ==
«Evangeli» deriva del [[grec antic|grec]] ευαγγέλιον, ''evangelion'' (''eu'', 'bon', ''angelion'', 'missatge'). Originàriament designava la recompensa oferta al missatger portador de bones noves. En plural, indicava les ofrenes presentades als [[déu]]s en agraïment per una bona notícia rebuda. Per extensió passà a designar la notícia anunciada, quasi sempre una victòria militar. Hi ha testimonis que també fou anomenat «evangeli» el naixement d'un [[emperador romà]] o el seu accés al tron. En l'antiga versió grega de la [[tanakh]], coneguda com ''Els Setanta'', el terme apareix sis vegades, sempre parlant d'un missatge joiós o de la recompensa percebuda per haver-lo transmès. Mai, però, no té un sentit religiós.
El cristianisme utilitza també el terme «evangeli» per a expressar que una realitat és comunicada i que provoca alegria en qui la rep. Per als cristians, aquest evangeli és la bona notícia de la salvació de Déu, anunciada i realitzada per [[Jesús de Natzaret]], el Senyor, el [[Messies]], el Fill de Déu. «Evangeli» equival, doncs, al conjunt del missatge cristià.
Els evangelistes no usen mai el terme «evangeli» per a indicar els llibres que ara coneixem com a Evangelis. En el pensament dels autors del [[Nou Testament]], el terme conté un significat triple. Designa, en primer lloc, l'anunci de Jesús sobre el Regne de Déu. Després passa a designar tota la vida de Jesús i el seu missatge: la persona de Jesús és la bona nova que cal anunciar. Més endavant, entrat el [[segle II]], el terme «evangeli» indica els textos que resulten d'organitzar el material de la tradició sobre allò que Jesús va dir i va fer. L'objectiu dels quatre evangelis és, doncs, oferir als lectors una presentació dels esdeveniments principals que configuren la vida i l'obra de Jesús, i moure'ls així a viure d'acord amb el seu missatge.
== Història ==
Des dels orígens de l'[[Església universal |Església]], els deixebles de Jesús conserven l'ensenyament del Mestre. Llavors apareixen, seguint les pautes literàries de l'època, diferents tradicions orals que es desenvolupen segons les necessitats de cada comunitat. Més tard, aquestes tradicions es posen per escrit, perquè així ho demana el creixement de les esglésies i la seva tasca d'instrucció dels convertits: sorgeixen col·leccions de [[Paràbola (al·legoria)|paràboles]], de [[miracle|miracles]] i de paraules i episodis de la vida de Jesús, com també la narració de la [[Passió de Jesús|passió]], que serveixen de base a la predicació i a la [[catequesi]].
En la presentació del missatge cristià, la vida i l'activitat de Jesús són un punt de referència constant. És llavors quan neixen els evangelis. Els seus autors treballen a partir del material rebut de la tradició, amb la qual es mostren molt respectuosos; això és una prova de la importància que devia tenir entre les comunitats aquella paraula viva, sorgida de Jesús mateix, capaç d'alimentar l'existència dels nous cristians i de satisfer les seves exigències. Però els autors dels evangelis no es conformen a recollir el material literari i organitzar-lo en un text ben estructurat, sinó que, afegint-hi informacions pròpies, elaboren obres que tenen una altura teològica i una configuració literària particular de cada un.
S'arriba així als textos coneguts habitualment amb el nom d'evangelis: quatre narracions que, seguint el fil conductor de la vida de Jesús, exposen el conjunt de la [[fe]] cristiana. Això explica molts dels problemes que es plantegen al lector. Els evangelis, que testimonien la fe de les primeres comunitats cristianes, foren escrits per uns autors que hi deixaren l'empremta de la seva personalitat i de les seves preocupacions. I així han de ser llegits. Els quatre evangelis pouen en la tradició oral i en col·leccions escrites anteriors (p. ex., l'anomenada [[font Q]]); això explica el fet que en el text evangèlic es trobin petites unitats narratives o conjunts més elaborats, independents els uns dels altres, que sols la mà de l'últim redactor ha situat en el context més ample en què es troben actualment.
Cal arribar a Jesús a través de la tradició d'allò que ell va dir i va fer; i la tradició, per definició, interpreta els esdeveniments que relata. Ara bé, en aquests esdeveniments hi ha el ressò cert i clar de la persona històrica de Jesús de Natzaret. Cada pàgina de l'evangeli dóna testimoni del personatge de Jesús, que va néixer i viure a [[Palestina]] als inicis de la nostra era i va morir [[crucifixió|clavat a la creu]] a [[Jerusalem]], aquell que la comunitat confessa com a [[Messies]] i Senyor. Per tant, si bé no és possible de conèixer totes i cada una de les paraules i accions concretes de Jesús, els quatre evangelis aporten dades suficients per a dibuixar els elements fonamentals del seu missatge; d'altra banda, els evangelis condueixen a la fe en Jesucrist [[resurrecció|ressuscitat]], viscuda i proclamada per la comunitat cristiana.
== Evangelis canònics ==
|
