Revisió del 12:34, 17 oct 2018 modifica 80.30.205.3 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:22, 17 oct 2018 modifica desfés 80.30.205.3 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 24: L'[[Esteatosi hepàtica no alcohòlica\|esteatosi no alcohòlica]] (EHNA) s'acompanya d'alteracions [[Electrocardiograma\|electrocardiogràfiques]] relacionades amb el [[Sistema de conducció elèctrica del cor\|sistema de conducció]] cardíac.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Mangi MA, Minhas AM, Rehman H, Pathan F, ''et al''\|títol=Association of Non-alcoholic Fatty Liver Disease with Conduction Defects on Electrocardiogram\|publicació=Cureus\|pàgines=pp: e1107\|volum=2017 Mar 21; 9 (3)\|pmid=28439482\|pmc=5400518\|doi=10.7759/cureus.1107\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5400518/\|consulta= 28 juliol 2017\|}}</ref> Per aquest motiu, es considera que pot ser un factor [[Arítmia\|aritmogènic]] que es correlaciona també amb la presència de greix ectòpic a [[miocardi]] i [[pericardi]].<ref>{{ref-publicació\|cognom=Mangi MA, Rehman H, Minhas AM, Rafique M, ''et al''\|títol=Non-Alcoholic Fatty Liver Disease Association with Cardiac Arrhythmias\|publicació=Cureus\|pàgines=pp: e1165\|volum=2017 Abr 13; 9 (4)\|pmid=28507837\|pmc=5429146\|doi=10.7759/cureus.1165\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5429146/\|consulta= 28 juliol 2017\|}}</ref> S'ha fet palès que la [[malnutrició]] materna o durant el primer període postnatal provoca canvis [[epigenètic]]s que condicionen el desenvolupament de l'EHNA, principalment alterant les circuits [[Hipotàlem\|hipotalàmic]]s que regulen l'[[homeòstasi]] energètica.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Abenavoli, L\|títol=Influence of Famine in Women with Non-Alcoholic Fatty Liver Disease\|publicació=Ann Hepatol\|pàgines=pp: 826-827\|volum=2017 Oct 16; 16 (6)\|pmc=\|pmid=29055912\|doi=10.5604/01.3001.0010.5269\|url=https://publisherspanel.com/api/files/view/213822.pdf\|llengua=anglès\|consulta= 26 octubre 2017\|}}</ref> Altres estudis fan èmfasi en la importància de l'[[estrès oxidatiu]] i dels nivells de [[coure]] orgànic en la [[patogènia]] de l'EHNA.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Antonucci L, Porcu C, Iannucci G, Balsano C, Barbaro B\|títol=Non-Alcoholic Fatty Liver Disease and Nutritional Implications: Special Focus on Copper\|publicació=Nutrients\|pàgines=pii: E1137\|volum=2017 Oct 18; 9 (10)\|issn=2072-6643\|pmid= 29057834 \|doi=10.3390/nu9101137\|url=http://www.mdpi.com/2072-6643/9/10/1137/htm\|llengua=anglès\|consulta= 26 octubre 2017\|}}</ref> L'EHNA pot potenciar els [[Efecte secundari\|efectes adversos]] de determinats fàrmacs, com ara el [[paracetamol]].<ref>{{ref-publicació\|cognom=Michaut A, Le Guillou D, Moreau C, Bucher S, ''et al''\|títol=A cellular model to study drug-induced liver injury in nonalcoholic fatty liver disease: Application to acetaminophen\|publicació=Toxicol Appl Pharmacol\|pàgines=pp: 40-55\|volum=2016 Feb 1; 292\|pmc=4904302\|pmid=26739624\|doi=10.1016/j.taap.2015.12.020\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4904302/\|llengua=anglès\|consulta= 26 octubre 2017\|}}</ref> En el món occidental és l'hepatopatia predominant amb una [[prevalença]] del 20-30%, segons diferents estudis, i ocasiona un cost sanitari considerable.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Caballería L, Saló J, Berzigotti A, Planas R, ''et al''\|títol=Hígado graso no alcohólico. Documento de posicionamiento de la Societat Catalana de Digestologia\|publicació=Gastroenterol Hepatol\|pàgines=pp: 372-383\|volum=2014 Jun-Jul; 37 (6)\|issn= 0210-5705 \|pmid= 24746904 \|doi=10.1016/j.gastrohep.2014.03.005\|url=http://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulo-higado-graso-no-alcoholico-documento-S021057051400082X\| llengua=castellà\|consulta= 4 desembre 2017\|}}</ref> Afecta al 25% dels europeus adults i és la principal causa de malaltia hepàtica avançada al nostre continent; associada a un increment dels casos de síndrome metabòlica.<ref>{{ref-publicació\|cognom= Aller R, Fernández-Rodríguez C, Lo Iacono O, Bañares R, ''et al'' \|títol= Documento de consenso. Manejo de la enfermedad hepática grasa no alcohólica (EHGNA). Guía de práctica clínica \|publicació= Gastroenterol Hepatol \|pàgines=pp: 328-349\|volum= 2018 Maig; 41 (5) \|issn= 0210-5705 \|pmid= 29631866 \|doi= 10.1016/j.gastrohep.2017.12.003 \|url= https://www.researchgate.net/publication/324276553_Documento_de_consenso_Manejo_de_la_enfermedad_hepatica_grasa_no_alcoholica_EHGNA_Guia_de_practica_clinica \| llengua=castellà\| consulta= 17 octubre 2018\|}}</ref> Un problema preocupant és l'augment de la incidència d'EHNA entre la població pediàtrica i juvenil. Es creu que en els propers 10 anys serà en els països occidentals la principal causa de patologia hepàtica, fallida hepàtica i [[trasplantament]] de fetge en dits grups d'edat. Molts especialistes consideren que el fet té uns orígens que van més enllà de la modificació dels hàbits alimentaris i que la investigació al respecte es escassa o limitada a camps excessivament concrets, de forma que el coneixement de la patofisiologia del trastorn es pobre i ha reduït les opcions de teràpies efectives des de que aquesta malaltia fou descrita per primera vegada en nens a mitjans de la [[dècada de 1970]]. Per exemple, es desconeix el possible paper del FXR (un [[receptor nuclear]] d'[[hormones]] expressat al fetge i l'intestí, en anglès: '''F'''arnesoid '''X''' '''R'''eceptor)<ref>{{ref-publicació\|cognom=Rasooly, RS\|títol=Nuclear Receptor Subfamily 1, Group H, Member 4; NR1H4\|publicació=[[Mendelian Inheritance in Man\|ONIM]]. Entry 603826. Johns Hopkins University School of Medicine\|pàgines=pàgs: 10\|volum=2017 Mar 3\|url=http://omim.org/entry/603826\|llengua=anglès\|consulta= 27 octubre 2017\|}}</ref> en la gènesi d'EHNA durant l'etapa de desenvolupament infantil/juvenil.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Temple JL, Cordero P, Li J, Nguyen V, Oben JA\|títol=A Guide to Non-Alcoholic Fatty Liver Disease in Childhood and Adolescence\|publicació=Int J Mol Sci\|pàgines=pii: E947\|volum=2016 Jun; 17 (6)\|pmc=4926480\|pmid=27314342\|doi=10.3390/ijms17060947\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4926480/\|llengua=anglès\|consulta= 26 agost 2017\|}}</ref> El FXR intervé en la regulació del metabolisme de l'[[àcid araquidònic]] i el desequilibri entre els [[metabòlit]]s d'aquesta substància es considera un dels elements implicats en la progressió de l'EHNA.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Gai Z, Visentin M, Gui T, Zhao L, ''et al''\|títol=The effects of farnesoid X receptor activation on arachidonic acid metabolism, NF-kB signaling and hepatic inflammation\|publicació=Mol Pharmacol\|pàgines=pii: mol.117.111047\|volum=2018; Maig 9\|issn=0026-895X \|pmid= 29743187 \|doi= 10.1124/mol.117.111047 \|url=http://molpharm.aspetjournals.org/content/molpharm/early/2018/05/09/mol.117.111047.full.pdf\|llengua=anglès\|consulta= 28 maig 2018\|}}</ref> [[Farmacòleg]]s japonesos treballen en l'obtenció de nous medicaments antidislipidèmics basats en antagonistes del FXR.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Shinozawa E, Amano Y, Yamakawa H, Haba M, ''et al''\|títol=Antidyslipidemic potential of a novel farnesoid X receptor antagonist in a hamster model of dyslipidemia: Comparative studies of other nonstatin agents\|publicació=Pharmacol Res Perspect\|pàgines=pp: e00390\|volum=2018 Mar 8; 6 (2)\|pmc= 5842406 \|pmid= 29541476 \|doi=10.1002/prp2.390\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5842406/\|llengua=anglès\|consulta= 28 maig 2018\|}}</ref> Diversos estudis posen l'accent sobre la coincidència de fetge gras i alteracions de la [[Flora intestinal\|microbiota intestinal]] en nens i adolescents obesos, indicant que l'ús de [[probiòtics]] podria ser beneficiós per tractar el trastorn.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Famouri F, Shariat Z, Hashemipour M, Keikha M, Kelishadi R\|títol=Effects of Probiotics on Nonalcoholic Fatty Liver Disease in Obese Children and Adolescents\|publicació=J Pediatr Gastroenterol Nutr\|pàgines=pp: 413-417\|volum=2017 Mar; 64 (3)\|issn=1536-4801 \|pmid= 28230607 \|doi=10.1097/MPG.0000000000001422\|url=https://journals.lww.com/jpgn/Fulltext/2017/03000/Effects_of_Probiotics_on_Nonalcoholic_Fatty_Liver.17.aspx\|llengua=anglès\|consulta= 22 març 2018\|}}</ref> Ara bé, altres treballs adverteixen que probiòtics, [[prebiòtic]]s i simbiòtics no tenen activitat en diferents [[Cohort (estadística)\|cohort]]s de la mateixa població, un fet que fa recomanable l'estudi del perfil [[Metagenòmica\|metagenòmic]] i [[Metabolòmica\|metabolòmic]] de la [[Flora intestinal\|flora]] per identificar els subgrups de pacients en els que aquest tipus de teràpia podria ser útil.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Nobili V, Cucchiara S\|títol=The Use of Probiotics in Pediatric Nonalcoholic Fatty Liver Disease: Teachable Moment or Missed Opportunity?\|publicació=J Pediatr Gastroenterol Nutr\|pàgines=pp: 336-337\|volum=2017 Mar; 64 (3)\|issn= 1536-4801 \|pmid= 27749611 \|doi=10.1097/MPG.0000000000001431\|url=https://journals.lww.com/jpgn/fulltext/2017/03000/The_Use_of_Probiotics_in_Pediatric_Nonalcoholic.2.aspx\|llengua=anglès\|consulta= 22 març 2018\|}}</ref> Alguns autors alerten del risc de mercantilització medicamentosa en l'abordatge de l'esteatosi hepàtica en aquest grup etari, poc adherent<ref>{{ref-publicació\|cognom=OMS\|títol=Adherencia a los tratamientos a largo plazo: Pruebas para la acción\|publicació=Organización Panamericana de la Salud\|pàgines=pàgs: 202 {{ISBN\|92 75 325499}}\|volum=2003 (rev. 2012, Set)\|url=http://www.paho.org/hq/index.php?option=com_docman&task=doc_details&gid=18722&Itemid=270&lang=es\|llengua=castellà\|consulta= 22 març 2018\|}}</ref> a les dietes hipocalòriques i l'exercici físic, ja que recórrer a intervencions farmacològiques en aparença innòcues pot ser una opció senzilla amb efectes contraproduents.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Ranucci G, Spagnuolo MI, Iorio R\|títol=Obese children with fatty liver: Between reality and disease mongering\|publicació=World J Gastroenterol\|pàgines=pp: 8277–8282\|volum=2017 Des 21; 23 (47)\|pmc=5743498\|pmid=29307987\|doi=10.3748/wjg.v23.i47.8277\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5743498/\|llengua=anglès\|consulta= 22 març 2018\|}}</ref> S'ha observat que en els malalts sotmesos a [[cirurgia bariàtrica]] es produeix una significativa milloria dels marcadors histològics i bioquímics d'EHNA.<ref>{{ref-publicació\|cognom= Nostedt JJ, Switzer NJ, Gill RS, Dang J, ''et al'' \|títol= The Effect of Bariatric Surgery on the Spectrum of Fatty Liver Disease \|publicació= Can J Gastroenterol Hepatol \|pàgines=pp: 2059245\|volum= 2016 Set; 2016 \|pmc= 5061986 \|pmid= 27777925 \|doi= 10.1155/2016/2059245 \|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5061986/ \| llengua=anglès\| consulta= 17 octubre 2018\|}}</ref> No és, però, un procediment aplicable a tots els pacients amb aquesta patologia.<ref>{{ref-publicació\|cognom= Cazzo E, Pareja JC, Chaim EA \|títol= Nonalcoholic fatty liver disease and bariatric surgery: a comprehensive review \|publicació= Sao Paulo Med J \|pàgines=pp: 277-295\|volum= 2017 Maig-Jun; 135 (3) \|issn= 1806-9460 \|pmid= 28562737 \|doi= 10.1590/1516-3180.2016.0306311216 \|url= http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1516-31802017000300277 \| llengua=anglès\| consulta= 17 octubre 2018\|}}</ref> Els darrers avenços en [[proteòmica]] intenten aclarir les complexes disfuncions [[mitocondria]]ls que provoquen la transformació de l'EHNA en una esteatohepatitis no alcohòlica.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Nuño-Lámbarri N, Barbero-Becerra VJ, Uribe M, Chávez-Tapia NC\|títol=Mitochondrial Molecular Pathophysiology of Nonalcoholic Fatty Liver Disease: A Proteomics Approach\|publicació=Int J Mol Sci\|pàgines=pp: 281\|volum=2016 Mar 15; 17 (3)\|pmc=4813145\|pmid=26999105\|doi=10.3390/ijms17030281\|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4813145/\|llengua=anglès\|consulta= 26 agost 2017\|}}</ref> A hores d'ara, nous fàrmacs orientats a tractar específicament aquesta variant d'esteatosi hepàtica en persones amb alt risc de progressió es troben en diferents fases d'[[Assaig clínic\|assaig]] (elafibranor, ácid obeticòlic, emricasan, liraglutida o aramchol, per mencionar alguns).<ref>{{ref-publicació\|cognom=Lonardo A, Nascimbeni F, Targher G, Bernardi M, ''et al''\|títol=AISF position paper on nonalcoholic fatty liver disease (NAFLD): Updates and future directions\|publicació=Dig Liver Dis\|pàgines=pp: 471-483\|volum=2017 Maig; 49 (5)\|issn=1590-8658\|pmid=28215516\|doi=10.1016/j.dld.2017.01.147\|url=https://iris.unito.it/handle/2318/1636507#.WfNd9WOsXIU\|llengua=anglès\|consulta= 26 octubre 2017\|}}</ref> Els [[àcids grassos omega 3]] tenen un efecte beneficiós sobre la funcionalitat hepàtica i redueixen l'[[hipertrigliceridèmia]] i els nivells de [[transaminases]], però -histològicament- la seva capacitat de reducció de l'esteatosi no sembla ser gaire significativa, siguin aportats per la dieta o en forma de [[Suplement dietètic\|suplement]]s.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Brea Á, Pintó X, Ascaso JF, Blasco M, ''et al''\|títol=Enfermedad del hígado graso no alcohólico, asociación con la enfermedad cardiovascular y tratamiento (II). Tratamiento de la enfermedad del hígado graso no alcohólico\|publicació=Clin Invest Arterioscl \|pàgines=pp: 185-200\|volum=2017 Jul-Ag; 29 (4)\|issn=0214-9168\|pmid=27692632\|doi=10.1016/j.arteri.2016.06.002\|url=http://www.elsevier.es/es-revista-clinica-e-investigacion-arteriosclerosis-15-articulo-enfermedad-del-higado-graso-no-S0214916816300754#bib1090\| llengua=castellà\|consulta= 4 desembre 2017\|}}</ref> Un inhibidor per via oral de l'[[acetil-CoA carboxilasa]], el GS-0976, disminueix significativament la quantitat de greix hepàtic dels malalts d'esteatohepatitis no alcohòlica, però augmenta el nivell de [[triglicèrids]] en sang.<ref>{{ref-publicació\|cognom=McNamara, D\|títol=New Drug Trims Liver Fat, but Triglyceride Levels Perplex\|publicació=Medscape\|pàgines=pàgs: 3\|volum=2017 Oct 25\|issn=\|pmid=\|url=https://www.medscape.com/viewarticle/887601?src=soc_fb_171029_mscpedt_news_mdscp_mdscp_liver\|llengua=anglès\|consulta= 28 octubre 2017\|}}</ref>

Esteatosi hepàtica: diferència entre les revisions