Luís de Camões: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Dramaturgs portuguesos usant HotCat |
gerundis de posterioritat incorrectes |
||
Línia 27:
Va viure algun temps a [[Coïmbra]], on hauria freqüentat les aules d'humanitats, tal vegada en el monestir de Santa Cruz, ja que ací tenia un oncle. No obstant això, malgrat que l'existència d'aquell oncle, Bento de Camões, estiga documentada, no hi ha proves documentals de l'estada del poeta a Coïmbra. En algun lloc, afirmen els estudiosos de la seua vida, va haver d'adquirir el gran bagatge cultural que demostra posseir a les seues obres.
Va tornar a Lisboa
Va tornar a Portugal, però pel camí va naufragar en les costes de [[Moçambic]] i va ser forçat, per falta de mitjans, a quedar-s'hi. Va ser a Moçambic on el seu amic [[Diogo do Couto]] el va trobar, trobada que es relata a la seua obra,
[[Fitxer:EstatuaCamoesLisboa.JPG|thumb|left|200px|Estàtua del poeta en la Plaça Luís de Camões, en el [[Bairro Alto]] de [[Lisboa]]]]
Pobre i malalt, va aconseguir publicar ''[[Os Lusíadas]]'' (Els lusos) l'any [[1572]] gràcies a les influències d'alguns amics pròxims al rei [[Sebastià I de Portugal]]. Però fins i tot la publicació de ''Os Lusíadas'' està tenyida de misteri - hi ha dues edicions del mateix any i no se sap quina de les dues va ser la primera. En recompensa als serveis prestats a la pàtria, el rei li va concedir una modesta pensió, però fins i tot aquesta pensió seria lliurada sempre amb retard i no va salvar el poeta de l'extrema pobresa.
Respecte a la seua obra lírica, el volum de les seues rimes li va ser robat. Així, l'obra lírica de Camões va ser publicada pòstumament
Va morir a Lisboa el [[10 de juny]] de [[1580]] i un amic va haver de pagar la sepultura. El seu túmul, que se suposa va ser col·locat prop del convent de Santa Anna a Lisboa, es va perdre en el [[Terratrèmol de Lisboa de 1755|terratrèmol]] de [[1755]], per la qual cosa s'ignora el parador
Se'l considera el major poeta portuguès, situant-se la seua obra entre el [[classicisme]] i el [[manierisme]]. Alguns dels seus sonets, com el conegut [[Wikisource:Amor é fogo que arde sem se ver|''Amor é fogo'' (Amor és foc)]], per l'ús de les paradoxes, anuncia ja el [[barroc]] que s'aproximava.
|