Ametista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.37.163.190. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 1:
{{polisèmia|ametista (color)}}
{{infotaula de mineral
| nom = Ametista
| imatge = GuerreroAméthyste.jpg
| peu_imatge = Grup de cristalls d'ametista
| formula = SiO<sub>2</sub>
| aclariment = 4
| varietat_de = [[quars]]
| color = violeta, porpra
| lluissor = vítria
| categoria = [[minerals òxids|òxids]]
| referencies = <ref name="mindat">{{ref-web|url= http://www.mindat.org/min-198.html| consulta=27 novembre 2015|títol=Amethyst|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
L{{'}}'''ametista''' és una varietat violeta o porpra de [[quars]], utilitzada sovint com a [[pedres precioses|pedra preciosa]]. Se suposa que el seu nom deriva del grec ''a'' "no" i ''methuskein'' "intoxicar", que expressa la creença que la pedra protegia el seu portador de l'[[embriaguesa]]. {{CN|Rebia el nom popular de ''pedra d'aucell''.|data=juny de 2018}} També es pensava que el vi begut d'una copa feta amb aquest mineral no emborratxava. Tanmateix, la paraula podria ser una corrupció d'un nom oriental per designar la pedra.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Spes Editorial SL (RBA)| any = 2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.21 | consulta=5 de novembre de 2014}}</ref>
== Estructura ==
[[Fitxer:Amethyst cut.jpg|thumb|esquerra|Ametista tallada]]
L'ametista està formada per una superposició irregular de lamel·les alternades de dues formes diferents de quars. Es pensa que això pot ser a causa de l'estrès mecànic. A conseqüència d'aquesta estructura l'ametista es pot trencar amb una fractura ondulada. Alguns mineralogistes, com Sir [[David Brewster]], basen la definició d'ametista en aquest tipus de fractura, independentment del color.
== Propietats ==
Quan se sotmet a altes temperatures, l'ametista sol tornar-se groga, i bona part de la [[citrina]], del [[quars fumat]] (també anomenat [[cairngorm]]) i del quars groc emprats en joieria solen ser simple "ametista cremada". Les vetes d'ametista que es troben en [[afloraments]] exposats perden el color.
Al {{segle|XX|s}}, el color de l'ametista s'atribuí a la presència de [[manganès]]. Encara que, ja que aquest tret és capaç d'alterar-se molt o desaparèixer mitjançant la calor, alguns pensaren que era a causa d'un colorant orgànic; es va suggerir el [[tiocianat fèrric]] i el [[sofre]]. Actualment, se sap que el color és causat per àtoms d'impureses.
Degut a la seva popularitat com a pedra preciosa, un abundant nombre de termes ha aparegut per descriure'n els diferents colors que pot prendre. "Rosa de França" sol ser un rosa o violeta pàl·lid lavanda (sol ser el menys apreciat). El color més valorat és un lila intens amb lluentors roges, anomenat "Siberià", tot i que a part de [[Sibèria]] també es troba a [[Uruguai]] i [[Zàmbia]]. Recentment, algunes pedres, normalment bolivianes, amb bandes alternes d'ametista porpra i [[citrina]] taronja s'han batejat com [[ametrina]].
Tradicionalment englobats entre les gemmes cardinals (igual que el [[diamant]], el [[safir]], el [[robí]] i la [[maragda]]), l'ametista ha perdut gran part del seu valor després de descobrir-se'n grans dipòsits en llocs com Brasil. Fins i tot els exemplars de més qualitat se solen vendre inacabats o en forma de còdols usualment. El [[corindó]] porpra, també dit [[safir]] de tint ametista, s'anomena ametista oriental, però aquesta expressió se sol usar entre joiers per referir-se a exemplars de qualitat d'ametista normal. La major part de les associacions gemmològiques professionals, com l'[[Institut Gemmològic d'Amèrica]] (GIA) o la [[Societat Americana de Gemmologia]] (AGS), desaconsellen l'ús d'aquest terme en tot cas.
== Història i jaciments ==
L'ametista fou usada com a pedra preciosa pels antics [[egipcis]] i molt utilitzada en [[intaglios]]. Collarets fets de bocins d'aquesta pedra han estat trobats en tombes anglosaxones d'[[Anglaterra]]. És un mineral distribuït extensament, però els exemplars de qualitat i nets que es poden tallar en forma de pedres ornamentals estan en uns pocs llocs. Aquests poden donar-se tant en cavitats de venes minerals i en roques [[granit|granítiques]], o en [[geoda|geodes]] d'[[àgata]]. Una geoda enorme, o "gruta d'ametista", trobat prop de Santa Cruz al sud del [[Brasil]] fou exposat a l'Exhibició de [[Düsseldorf]] de [[1902]]. Moltes de les àgates buides del Brasil i [[Uruguai]] tenen cristalls d'ametista dins. En canvi, les ametistes de [[Rússia]] són molt més pures, especialment les provinents de prop de [[Mursinka]], al districte de [[Iekaterinburg]], on recobreixen les parets de roques granítiques buides. Altres fonts d'aquesta pedra són l'[[Índia]], Estats Units (encara que solen tenir poca qualitat) i [[Sri Lanka]], en aquest últim país, en forma de còdols arrodonits.
La [[geoda]] d'ametista més gran del món s'anomena ''La Emperadriu de l'Uruguai'', i va ser descoberta a l'Uruguai l'any 2007. Es va trigar 3 mesos a extreure-la del [[basalt]]. Fa 3,27 metres d'alçada i pesa 2,5 tones.<ref>{{ref-web|url=http://www.geologypage.com/2017/01/worlds-largest-amethyst-geode.html|consulta=5 gener 2018|títol=The world’s largest Amethyst geode|obra=Geology page}}</ref>
== L'ametista en la saviesa popular i l'astrologia {{CN|data=gener de 2018}} ==
Aquesta pedra se sol regalar en aniversaris en algunes cultures, concretament al febrer. També està associada amb les constel·lacions de [[Constel·lació dels Peixos|Piscis]], [[Àries]] (sobretot les variants porpres i violetes), [[Aquari (constel·lació)|Aquari]] i [[Constel·lació del Sagitari|Sagitari]]. És un símbol de comprensió celestial, i dels pioners del pensament i l'acció en els camps filosòfic, religiós, espiritual i material. Importants membres de l'[[Església Catòlica]] solen portar-les en anells.
== Referències ==
Linha 7 ⟶ 41:
{{Projectes germans|commons=Amethyst}}
* http://www.gemstone.org/gem-by-gem/english/amethyst.html
*
* http://mindat.org/min-198.html
* http://gemstone.org/index.php?option=com_content&view=article&id=98:sapphire&catid=1:gem-by-gem&Itemid=14
| |||