Bjǫrn Járnsíða: diferència entre les revisions

Els anys 859-862, Björn i [[Hasting]] (que algunes fonts fan amic del seu pare i altres germà seu) van conduir el segon gran raid víquing pel [[Mediterrani]] – el primer havia tingut lloc el 843 i havia arribat fins a [[Sevilla]] i [[Còrdova]]. Després d’intentar un saqueig a les costes gallegues van traspassar l’[[Estret de Gibraltar]] i van atacar la costa del [[Marroc]] on van fer nombrosos presoners que van portar a Irlanda, segons les Annals Irlandeses. Retornant al sud van fer saquejos a [[Múrcia]], les [[Illes Balears]] i seguint la costa de la [[Península Ibèrica]] van atacar [[Barcelona]] i el [[Rosselló]], on van penetrar terra endins fins a [[Arles]]. Després de passar l’hivern a la [[Camarga]] van saquejar diverses ciutats [[Provença|provençals]] i remuntaren el [[Roina]] fins a [[Valença]]. Finalment es van dirigir a [[Itàlia]] on van capturar [[Pisa]] i [[Luni (Itàlia)|Luni]], en una de les gestes més celebrades a les tradicions escandinaves.<ref name=’’Cambridge’’></ref> Segons recull [[Dudon de Saint-Quentin]], els víquings van decidir saquejar Luni, creient que era [[Roma]], però no van poder franquejar-ne la muralla. Van idear, doncs, un pla per entrar-hi per engany: Hasting va enviar missatgers al bisbe amb el missatge que, malat i agonitzant, volia convertir-se, rebre els sacraments cristians en el seu llit de mort i ser enterrat en terra sagrada. Acompanyat per una petita guàrdia d’honor, va ser dut dins l’església per al funeral, on va sorprendre els clergues alçant-se del taüt. L’escamot víquing es va obrir pas fins a les portes de la ciutat i les va obrir, permetent l’entrada de la resta de l’exèrcit.<ref>{{ref-publicació| cognom = Meulder | nom = Marcel A.J. | article = Le stratagème normand de l’ 'homme mort' pour s’emparer d’une place forte a-t-il une origine indo-européenne?