Viquipèdia

Castellà: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de Yadok1234321. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{vegeu3|l'idioma|el governador d'un castell|castlà}}
{{llengua}}
El L'''castellà'''espanyol o '''espanyolcastellà''' és un [[idioma]] nascut a l'antic [[Regne de Castella]]; segons [[Ramón Menéndez Pidal]] va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual [[Cantàbria]], l'oest de [[Biscaia]] i d'[[Àlaba]], [[La Rioja]], i el nord de la [[província de Burgos]]. És parlat actualment, a més d'[[Espanya]], en nombrosos països dels [[continents]] [[americà]], [[Àfrica|africà]] i [[Àsia|asiàtic]], per 560 milions de persones (en l'anomenada [[hispanitat]]). Pertany al grup de les [[llengües indoeuropees]] i prové de l'evolució del [[llatí vulgar]] (+90%)i del [[català]], evidenciant també la influència de l'[[llengua àrab|àrab]], les llengües natives americanes - gran quantitat de paraules provinents d'aquestes [[llengua|llengües]]- així com del [[basc]] (evolució fonètica) i d'altres llengües europees ([[llengües germàniques]] després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], el francès durant la [[Il·lustració]] i fins i tot algun préstec del [[català]]).
 
És la segona llengua materna més parlada al món, després del [[xinès mandarí]].<ref>[http://web.archive.org/web/19990429232804/www.sil.org/ethnologue/top100.html Ethnologue, 1999]</ref> És la segona llengua més estudiada al món com a segona llengua, després de l'[[anglès]] . És una de les llengües oficials de l'[[Organització de les Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/spanish/aboutun/charter/index.htm Carta de les Nacions Unides] Article 111: ''En aquesta Carta, els textos en xinès, francès, rus, anglès i espanyol són igualment autèntics, i serà dipositada en els arxius del Govern dels Estats Units d'Amèrica. Aquest Govern enviarà còpies degudament certificades de la mateixa als Governs dels altres Estats signataris.''</ref>
Línia 7:
També és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]], de l'[[Organització d'Estats Americans]] i de la [[Unió Africana]]. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica ([[Illes Canàries]], [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Amb més de 100 milions d'habitants, [[Mèxic]] conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més grans de parla castellana resideixen a [[Espanya]] (46 milions), [[Colòmbia]] (44 milions), els [[Estats Units]] (40 milions) i l'[[Argentina]] (39 milions).
 
El castellàespanyol és la llengua oficial de 20 estats: [[Argentina]], [[Bolívia]] (cooficial amb el [[quítxua]] i l'[[aimara]]), [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Espanya]] (cooficial en algunes comunitats autònomes amb el [[català]], el [[gallec]], el [[basc]] i l'[[occità]]), [[Equador]], [[El Salvador]], [[Guinea Equatorial]] (cooficial amb el [[francès]] i el [[portuguès]]), [[Guatemala]], [[Hondures]], [[Mèxic]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], [[Paraguai]] (cooficial amb el [[guaraní]]), el [[Perú]] (cooficial amb el [[quítxua]] i l'[[aimara]]), [[República Dominicana]], [[Uruguai]], [[Veneçuela]] i [[Xile]].
Als [[Estats Units]] només és cooficial a l'estat de [[Nou Mèxic]] i al territori de [[Puerto Rico]].
 
== Història ==
{{AP|Història de la llengua castellana}}
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif|thumb|right|300px|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'[[Europa]] entre les que apareix el castellàespanyol.]]
La llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del [[llatí vulgar]], amb possible influència de les llengües cèltiques i del [[basc]]. Algunes característiques del castellàespanyol inclouen la lenició (llatí: ''vita'', castellàespanyol: ''vida''), la palatalització (llatí: ''annum'', castellàespanyol: ''año''), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: ''terra'', castellàespanyol: ''tierra''; llatí: ''novum'', castellàespanyol: ''nuevo''); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques.
 
Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica.
 
El primer diccionari llatí-castellàespanyol (''Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone latino in hispaniensem''), es va publicar a [[Salamanca]] el [[1492]] per [[Elio Antonio de Nebrija]]. El mateix any el mateix Nebrija va publicar també la seva ''Gramática de la lengua castellana'', una de les primeres gramàtiques d'una [[llengua vulgar]] publicades a [[Europa]]. Després del [[segle XVI]], la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'[[Àsia]] per la colonització espanyola. El [[segle XX]], es va portar a la [[Guinea Equatorial]] i al [[Sàhara Occidental]].
 
== Distribució geogràfica ==
L''''espanyol''' o '''castellàespanyol''' és la llengua oficial de divuit països a Amèrica, a més d'Espanya i Guinea Equatorial, però es parla en altres zones del món.
 
=== Amèrica ===
Línia 26:
 
==== L'Amèrica no hispanoparlant ====
[[Fitxer:Español en EE.UU..PNG|right|thumb|Coneixement del castellàespanyol als Estats Units: {{legend|#00008B|30% - 35%}}
{{legend|#0000FF|20 - 25%}}
{{legend|#5564EB|10% - 20%}}
{{legend|#CDCDCD|Menys del 10%}} ]]
 
Hi ha una realitat lingüística singular als Estats Units a causa de l'avenç progressiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com Nova York, Los Angeles, Chicago, Miami, Houston, San Antonio, Denver, Baltimore, i Seattle. En l'estat de Nou Mèxic el castellàespanyol s'utilitza fins i tot en l'administració estatal, encara que aquest estat no té cap llengua oficial establerta a la constitució. El castellàespanyol neomexicà es remunta als temps de la colonització espanyola en el segle XVI i conserva nombrosos arcaismes. El castellàespanyol té una llarga història als Estats Units, molts estats i accidents geogràfics van ser nominats en aquesta llengua, i s'ha enfortit per la immigració procedent de la resta d'Amèrica. Els Estats Units és el segon país amb major nombre d'hispanoparlants.<ref>[http://www.vozbcn.com/2008/10/07/4349/45-millones-hispanohablantes-usa/ Instituto Cervantes, 2008].</ref>
 
El castellàespanyol s'ha tornat important al Brasil a causa de la proximitat i el comerç creixent amb els seus veïns hispanoamericans, per exemple, com a membre de Mercosur. El 2005, el Congrés Nacional del Brasil va aprovar el decret, signat pel president, conegut com a llei de l'espanyol, que l'ofereix com a llengua d'ensenyament en els col·legis i liceus del país.<ref>[http://www.brazzilmag.com/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=3488 BrazilMag.com ''brazzilmag.com'']. Consultat el 8 d'agost de 2005.</ref> En moltes ciutats frontereres, especialment amb l'Argentina i l'Uruguai, es parla una llengua mixta anomenada ''portuñol''.<ref>{{ref-publicació |nom=Lipski, John M.|article=Too close for comfort? the genesis of “portuñol/portunhol”|publicació= ed. Timothy L. Face and Carol A. Klee, 1–22. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project|data=2006|version=Selected Proceedings of the 8th Hispanic Linguistics Symposium|url=http://www.lingref.com/cpp/hls/8/paper1251.pdf}}</ref>
 
El castellàespanyol no té reconeixement oficial a l'antiga colònia britànica de Belize. No obstant això, d'acord amb un cens de l'any 2000, el 52,1% de la població parla castellàespanyol "molt bé".<ref name="Belizecen">{{ref-web
|url=http://www.cso.gov.bz/publications/MF2000.pdf |editor=Central Statistical Office, Ministry of Budget Management, Belize|títol=Population Census 2000, Major Findings |data=2000|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070621080522/http://www.cso.gov.bz/publications/MF2000.pdf
|consultat= 20-12-2007}}</ref>
<ref>[http://censos.ccp.ucr.ac.cr/ Belize Population and Housing Census 2000]</ref> Es parla principalment pels descendents hispans que han habitat la regió des del segle XVII. Tanmateix, l'anglès roman com l'única llengua oficial.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bh.html CIA.gov] (''World Factbook'': Belize).</ref> A l'illa caribenya d'Aruba, el parla gran quantitat de persones. Per contra, a les veïnes Curazao i Bonaire, el parla una minoria. A causa de la proximitat amb Veneçuela, en les tres illes es reben mitjans de comunicació en castellàespanyol, principalment canals televisius, a causa dels estrets vincles comercials i la importància del turisme hispanoparlant. En els darrers anys, es va introduir l'ensenyament bàsic obligatòri del castellàespanyol a les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandès i el papiamento). Finalment, el castellàespanyol no és l'idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francès, el crioll haitià és àmpliament parlat. Prop de la frontera amb la veïna República Dominicana el castellàespanyol bàsic és comprès i parlat col·loquialment.
 
=== Europa ===
[[Fitxer:Conocimiento de español en la U.E..PNG|right|thumb|Coneixement del castellàespanyol a la [[Unió Europea]]]]
 
El castellàespanyol és llengua oficial d'Espanya. També es parla a Gibraltar,<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gi.html Biblioteca de la [[CIA]].]</ref> i a Andorra, on és la llengua materna majoritària a causa de la immigració, però no és la llengua pròpia i oficial com sí que ho és el català.<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Dades%20origen%20territori%20i%20poblacio/Altres/Arxius/eulandorra2004.pdf Govern d'Andorra. Enquesta d'usos lingüístics a Andorra - 2004].</ref> També s'utilitza en petites comunitats en altres països europeus, principalment al Regne Unit, França, Alemanya i Suïssa,<ref>[http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/languages/spanish.shtml BBC Education — Languages], Languages Across Europe — Spanish. {{ref-web |url=http://www.all-about-switzerland.info/swiss-population-languages.html |títol=Switzerland's Four National Languages |editor=all-about-switzerland.info
|consultat=19-09-2007}}</ref> on és la llengua materna de l'1,7% de la població, cosa que la situa com la llengua minoritària més parlada en aquest país per darrere de tres de les quatre llengües oficials. A Rússia el 2008, es va crear un canal de TV 24 hores en castellàespanyol sota el nom de ''Rusia Hoy''.<ref>Fuente:[http://satellite-keys.net/index.php?option=com_content&task=view&id=815&Itemid=9 ''Rusia Hoy en: Satellite CATV News.'']</ref> A Gibraltar opera la GBC (Gibraltar Broadcasting Corporation) en espanyol i anglès.<ref>[http://www.gbc.gi Gibraltar Broadcasting Corporation]</ref>
 
El castellàespanyol és una de les llengües oficials de la Unió Europea,<ref>[http://ec.europa.eu/education/policies/lang/languages/index_es.html Les llengües oficials de la Unió Europea]</ref> i gairebé 19 milions d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya a la UE, comptant amb els que l'han après correctament com a llengua estrangera.<ref name=eceuropa>[http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf Eurobaròmetre 2006]. {{pdf}}</ref>
 
=== Àsia ===
El cas de [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és bastant atípic, ja que a diferència d'altres països hispans, no va aconseguir la seva independència després dels seus moviments revolucionaris del [[segle XIX]]. Per contra, i a causa de la intervenció nord-americana, Filipines va passar a ser colònia dels [[EUA]] a partir de [[1899]]. Des d'aleshores, les seves autoritats van seguir una política de deshispanització del país i d'imposició de l'[[anglès]]. Malgrat que a Filipines hi havia entre un 10% -15% (unes 900.000 persones) de castellanoparlants a principis del segle XX, i que la primera constitució promulgada el 1899 tenia establert el castellàespanyol com a llengua oficial, les autoritats nord-americanes van imposar progressivament l'ús de l'anglès, especialment després de la guerra filipinoamericana que va delmar la burgesia urbana hispanoparlant. El castellàespanyol va perdre el seu estatus oficial el 1987, durant l'administració de [[Corazón Aquino]]. No obstant això, la presidenta [[Gloria Macapagal-Arroyo]] va anunciar el 2007, durant la seva visita oficial a Espanya, que la llengua castellana serà novament obligatòria en el currículum escolar.<ref>{{ref-web |títol=Philippines President announces obligatory teaching of Spanish in landmark visit to Spain|obra=|url=http://www.typicallyspanish.com/news/publish/article_13962.shtml|consultat=2007-12-04|editor=typicallyspanish.com|consulta=27-12-2007}}</ref><ref>{{ref-web |títol=Gulfnews.com|obra=Arroyo wants Spanish language in schools|url=http://archive.gulfnews.com/articles/07/12/06/10172684.html|consultat=5-12-2007-12}}</ref> Posteriorment, el Govern de Filipines va confirmar que el castellàespanyol s'incorporarà en l'ensenyament secundari a mitjans del 2009.<ref>[http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081106/53574538494.html Noticias de ''[[La Vanguardia]]'']</ref> El 2009, l'acadèmica i presidenta filipina [[Gloria Macapagal-Arroyo|Gloria Macapagal]] ha estat guardonada amb el Premi Internacional Don Quixot 2009,<ref>{{ref-web |nom = Agencia EFE|enllaçautor = telecinco.es|títol = Gloria Macapagal y Mario Vargas Llosa, premiados con los Don Quijote 2009|data = 2009|url = http://www.telecinco.es/informativos/cultura/noticia/956888/956888|consultat = 2009}}</ref><ref>{{ref-web |nom = Gabriel Rodríguez|enllaçautor = ntrzacatecas.com|títol = Otorgan a presidenta de Filipinas premio Don Quijote de la Mancha|data = 2009|url = http://www.ntrzacatecas.com/secciones/cultura/2009/06/08/otorgan-a-presidenta-de-filipinas-premio-don-quijote-de-la-mancha/|consultat = 2009}}</ref> que reconeix la iniciativa educativa de la República de Filipines d'introduir la llengua castellana en els plans d'estudi nacionals, i amplia l'àrea de col·laboració política, institucional i econòmica que es desenvolupa en llengua castellana.
 
La cadena de televisió de la Xina CCTV (China Central Television) l'octubre de 2007 va començar a emetre un canal de TV només en castellàespanyol (CCTV-E).
 
=== Àfrica ===
El castellàespanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També es parla a les ciutats espanyoles a l'Àfrica del Nord (Ceuta i Melilla) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).
 
A Tinduf, Algèria, hi ha uns 200.000 refugiats sahrauís que poden llegir i escriure la llengua,<ref>[http://www.aprendemas.com/Noticias/html/N1960_F17012007.HTML "El refuerzo del español llega a los saharauis con una escuela en los campos de Tinduf"] a ''aprendemas.com''</ref> i milers d'ells van rebre educació universitària oferta per Cuba i Espanya.
 
Dins del Marroc septentrional, antic protectorat espanyol que està a prop d'Espanya, aproximadament unes 20.000 persones parlen castellàespanyol com a llengua materna.<ref>[http://www.morocco.com/culture/language/ ''Morocco.com''], "The Languages of Morocco".</ref> Altres llocs on el castellàespanyol té presència és Luena, a Angola per la presència de l'exèrcit cubà.
 
Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach mitjançant un comú acord amb Guinea Equatorial es va fer binacional, per la qual cosa se li va donar estatus d'oficialitat a la llengua castellana.
Línia 65:
 
=== Oceania ===
Entre els països i territoris a Oceania, el castellàespanyol es parla a l'illa de Pasqua, territori de Xile. A més, i d'acord amb el cens de 2001, hi ha 93.593 hispanoparlants a Austràlia,<ref>[http://www.censusdata.abs.gov.au/ABSNavigation/prenav/ViewData?action=404&documentproductno=0&documenttype=Details&order=1&tabname=Details&areacode=0&issue=2001&producttype=Census%20Tables&javascript=true&textversion=false&navmapdisplayed=true&breadcrumb=TLPD&&collection=Census&period=2001&productlabel=Language%20Spoken%20at%20Home%20by%20Sex%20-%20Time%20Series%20Statistics%20(1991,%201996,%202001%20Census%20Years)&producttype=Census%20Tables&method=Location%20on%20Census%20Night& Australian Bureau of Statistics] Cens demogràfic de [[1991]], [[1996]] i [[2001]].</ref><ref>[http://www.investaustralia.gov.au/NR/rdonlyres/A6E1617A-7D6F-412B-92BD-4EC51D7143A1/0/DigitalContent_FINALEnglish.pdf Global Opportunities Program]</ref> i en el cens de 2006, es va elevar a 98.001; la majoria viuen a Sydney.<ref>[http://www.censusdata.abs.gov.au/ABSNavigation/prenav/ViewData?method=Place%20of%20Usual%20Residence&subaction=-1&producttype=Census%20Tables&areacode=0&order=1&productlabel=Language%20Spoken%20at%20Home%20(full%20classification%20list)%20by%20Sex&tabname=Details&action=404&documenttype=Details&collection=Census&textversion=false&breadcrumb=TLPD&period=2006&issue=2006&javascript=true&navmapdisplayed=true&documentproductno=0& Australian Bureau of Statistics] Cens demogràfic de 2006</ref> A Nova Zelanda, el cens de 2001 va registrar un total de 14.676 hispanoparlants.<ref>[http://www.tetaurawhiri.govt.nz/english/services_e/intro_statistics.shtml Language Planning - Te Taura Whiri i te Reo Māori - Māori Language Commission] Cens demogràfic de [[2001]].</ref><ref>[http://www.stats.govt.nz/NR/rdonlyres/AE206501-0E75-4B38-84C9-9C06A05EA9D2/0/CulturalTable12.xls Statistics New Zealand] Cens demogràfic de [[1996]] i [[2001]]</ref> En el cens de 2006, la xifra va augmentar a 21.645.<ref name="ref_1">[http://www.stats.govt.nz/NR/rdonlyres/1C81F07B-28C6-4DDD-8EBA-80C592E8022A/0/20languagespokentotalresponse.xls Statistics New Zealand] Cens demogràfic de 2006</ref>
 
Les nacions de Guam, Palau, Mariannes del Nord, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia van tenir castellanoparlants, ja que van ser colònies espanyoles fins a 1898, però des d'aleshores el castellàespanyol s'ha oblidat.
 
== Estimació del nombre dels que el parlen per país ==
La següent taula d'hispanoparlants s'ha elaborat en funció de percentatges i conceptes (nadius, no nadius amb competència major o menor de l'idioma i aprenents) realitzats per l'estudi "El valor econòmic de l'espanyol", però incorporant les estimacions actualitzades dels censos de cada país o, en defecte, la font poblacional és de Nacions Unides per al 2009. També s'incorpora una estimació més actualitzada d'estudiants de castellàespanyol de 17,8 milions, per 14 que figura en l'esmentat estudi.
 
L'estudi "El valor econòmic de l'espanyol" es va centrar sobre parlants de castellàespanyol basant-se en dades de població entre 2000 i 2005. El resultat va ser d'un total de gairebé 440 milions.<ref>[http://www.iesandorra.es/ejercicios_departamentos/Una%20potencia%20de%20440%20millones%20de%20hablantes%20(EP%205-11-06).pdf "El valor económico del español"]. {{pdf}}</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/potencia/440/millones/hablantes/elpepicul/20061105elpepicul_1/Tes/ "Noticias" ''El País'']. Una anàlisi més detallada d'aquestes dades es troba a [http://www.ucm.es/info/icei/pdf/DT%2003-06.pdf "Demografía de la lengua española"]. {{pdf}}</ref> Uns 400 milions de parlants eren nadius d'espanyol (359.461.000 on el castellàespanyol és oficial, més altres 40.520.000 on no ho és), 23.138.000 milions de parlants no nadius (entre els que s'utilitzen les dades de l'Eurobaròmetre per a la UE), a més considera l'estimació de l'Instituto Cervantes de 14 milions d'estudiants d'espanyol en el món, i finalment, 1.860.000 estrangers amb competència limitada d'espanyol, en els països amb l'espanyol oficial.<ref>Pàgina 38 de [http://www.ucm.es/info/icei/pdf/DT%2003-06.pdf "Demografía de la lengua española"]. Dades de l'estudi ''El valor económico del español''.</ref> També es diu en aquest informe que, sense ser tan rigorosos en l'anàlisi, la població hispanoparlant podria estar en el llindar dels 500 milions.<ref>Pàgina 29 de [http://www.ucm.es/info/icei/pdf/DT%2003-06.pdf Demografía de la lengua española].</ref> Per exemple, la dada de població de Mèxic, Espanya o Veneçuela són del cens del 2001, i no estimacions censals del 2008 basades en el cens del 2001, com s'ha utilitzat en la taula que aquí es presenta.
 
* A les files amb color més fosc de fons, figuren els països amb castellàespanyol oficial. A la primera columna figuren estimacions de la població actualitzada de cada país. L'estimació dels parlants com a llengua materna s'ha calculat en funció dels percentatges de l'Annex: Parlants d'espanyol com a llengua materna en el 2003 (segons el Britannica Book). L'estimació dels parlants nadius (com a primera llengua en el món i segona llengua en països amb l'espanyol oficial), s'ha calculat en funció dels percentatges de l'estudi de la Demografia de la llengua espanyola.
 
* A les files amb color fons blanc, figuren els països amb espanyol no oficial, on es parla castellàespanyol com a llengua materna pels hispans que hi han emigrat i pels parlants d'espanyol com a llengua estrangera. Els parlants d'espanyol com a llengua estrangera a la UE (com a primera llengua apresa a la penúltima columna, i com a primera i segona en l'última) figuren a l'Eurobaròmetre (2006),<ref name=eceuropa/> amb els que són capaços de mantenir una conversa en espanyol. Les xifres d'estudiants figura en l'Annex: Estudiants i parlants de castellàespanyol, segons l'Anuari de l'Instituto Cervantes.<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_99/otero/p03.htm ''Anuario del Instituto Cervantes de 1999'']</ref>
 
{| class="wikitable"
Línia 189:
== Fonologia ==
{{Lingüística castellana}}
El sistema consonant del castellàespanyol va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llengües ibèriques:
* La /f/ inicial va evolucionar a una /h/ suau, so que es va perdre després, encara que a l'ortografia es conserva ("facer"→"hacer")
* La consonant /b/ i la /v/ tenen el mateix so bilabial oclusiu o fricatiu, encara que l'ortografia conserva la diferència històrica.
* La consonant sonora alveolar fricativa /z/ (que s'escrivia "s" entre dues vocals com el català actual), es va convertir en alveolar fricativa sorda /s/ (que s'escrivia "ss" entre dues vocals, com el català actual). Avui en dia, en castellàespanyol s'escriu només "s", i el so és com la "ss" catalana.
* L'africada postalveolar sonora /{{IPA|dz}}/ (que s'escrivia "z" amb el mateix so que la z catalana), es va convertir en sorda (/ts/), (com ho eren la "ç", "ce", "ci" del castellàespanyol antic), i aquest so /ts/ es va convertir al nord d'Espanya en la consonant interdental /θ/, (que ara s'escriu "z", "ce", "ci"), però al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica es va convertir en el so /s/.
* La fricativa postalveolar sonora /{{IPA|ʒ}}/ (que s'escrivia "j, "ge", "gi", i que es pronunciava com en el català actual), es va unir amb la sorda /{{IPA|ʃ}}/ (que s'escrivia "x", i que es pronunciava com la x en el català actual de la paraula "això"). Posteriorment, va evolucionar a /x/ (so similar a la /h/ però amb més força, inexistent en el català, i que en el castellàespanyol actual s'escriu "j", "ge", "gi").
No obstant això, la pronunciació antiga del castellàespanyol s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "[[ladino]]", que és parlada pels descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el [[segle XV]].
 
== Gramàtica ==
El castellàespanyol és una llengua flexiva en la morfologia. Té categories variables, que són el [[verb]], el [[Nom comú|nom]], el [[Determinant (llengua)|determinant]], el [[pronom]] i l'[[adjectiu]] i d'altres invariables com la [[preposició]], la [[Conjunció (gramàtica)|conjunció]] i l'[[adverbi]]. El seu paradigma està format per dos gèneres (masculí i femení) i dos nombres (singular i plural) si bé en determinats mots queden restes d'un model més complex (com el gènere neutre d'alguns pronoms o paraules com "ambos").
 
La conjugació verbal es basa en tres models, marcats per la terminació de l'infinitiu (-ar, -er, -ir), que adopten diferents terminaciones segons el temps i el mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu). Els verbs presenten major varietat que altres llengües molt parlades com l'anglès però quantitativament menys irregularitats que idiomes veïns com el català.
 
L'ordre canònic de la frase és subjecte-verb-complement (és per tant una llengua SVO) però el castellàespanyol admet força varietat en la posició dels elements per denotar èmfasi o per qüestions estilístiques. És el verb l'element que marca la [[funció sintàctica]] de la resta, tant per col·locació com per sentit, ja que el castellàespanyol no té casos gramaticals que indiquin el paper dels diferents sintagmes.
 
== Lèxic ==
Línia 209:
 
== Variacions dialectals ==
Existeixen variacions dialectals (fonològiques, gramaticals, lèxiques) en el castellàespanyol parlat a les diverses regions de la península Ibèrica i a les diverses àrees castellanoparlants d'Amèrica.
 
La varietat amb més parlants és el castellàespanyol mexicà, que seria parlat per una cinquena part de tots els parlants de castellàespanyol al món. Una de les seves característiques principals és la reduccio o pèrdua d'algunes vocals àtones, especialment en contacte amb -s en coda sil·làbica.
 
A Espanya, els dialectes septentrionals se solen considerar més propers a l'estàndard oral, encara que els dialectes meridionals han rebut creixent acceptació als mitjans durant l'últim mig segle.
Línia 220:
Entre les divergències en aquest aspecte tenim aquestes grans divisions:
 
* La diferenciació històrica entre /s/ (sibilant alveolar sorda) i /θ/ (fricativa interdental sorda) només es conserva a la part septentrional de la península Ibèrica, aproximadament fins a Toledo. A tota Amèrica, Canàries, i la part meridional d'Espanya aquests dos fonemes van confondre's en un de sol (a Andalusia ja al segle XV), que va resultar /s/ a tot arreu (dit ''[[seseo]]''), excepte en una part d'Andalusia Oriental on la fusió va ser a favor de /θ/ (dit ''[[ceceo]]''). El ''seseo'' és majoritari entre els parlants actuals de castellàespanyol al món.
 
* La diferenciació històrica entre /j/ (aproximant palatal sonora) i /ʎ/ (lateral palatal) solament es conserva en algunes zones de la península Ibèrica (Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Navarra, Aragó, part de Catalunya, País Valencià), i a tota la zona andina i central d'Amèrica del Sud (part de Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Paraguay). Especialment en zones bilingües on l'altra llengua manté aquesta distinció, per exemple: gallec, basc, alguns dialectes del català, i algunes llengües ameríndies com el quítxua, l'aimara o el guaraní. La confusió dels dos sons, l'anomenat ''yeísmo'', és majoritari entre els parlants actuals de castellàespanyol al món. A les varietats que han confós els dos fonemes, el so exacte varia entre una semiconsonant [j], o una fricativa palatal sonora [ʝ] (en castellàespanyol de Madrid, que alterna amb una africada palatal [dʝ] en posició inicial o rere consonant), fins a una fricativa postalveolar sonora [ʒ] (a la major part de l'hemisferi sud), o una fricativa postalveolar sorda [ʃ] (en rioplatense).
 
* L'aspiració de les -s finals o en coda sil·làbica, que apareix a Andalusia, Canàries, i al Carib.
Línia 236:
La diferència més important són els diferents sistemes de pronoms personals de 2a persona singular (tú/vos/usted) i plural (vosotros/ustedes).
 
El castellàespanyol té tres pronoms personals de la segona persona del singular: ''tú'', ''usted'' i ''vos''. ''Tú'' i ''vos'' són informals a les respectives zones on es fan servir. Antigament a Espanya ''vos'' era molt formal. ''Usted'' és gairebé universalment formal, amb excepció de part de [[Colòmbia]]. En canvi el ''voseo'', l'ús del pronom ''Vos'' en comptes de ''tú'', és general a l'[[Argentina]], [[Guatemala]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], l'[[Equador]], el [[Paraguai]], l'[[Uruguai]], [[Departament d'Antioquia|Antioquia]], l'[[Eix cafeter]], [[Zulia]] i en certes zones d'Espanya (Galícia).
 
El castellàespanyol té dos pronoms personals per a la segona persona del plural: ''vosotros'' i ''ustedes''. A Espanya, ambdues formes són utilitzades, la primera és informal i la segona és formal. A Llatinoamèrica i la major part de Canàries, només s'utilitza ''ustedes'' formalment i informalment, ''vosotros'' és considerat molt arcaic. A Andalusia occidental de vegades es combina ''ustedes'' amb conjugació de la segona persona del plural: "Ustedes cantáis".
 
En algunes parts de l'Espanya septentrional hi ha desviacions de l'estàndard en l'ús dels pronoms febles de tercera persona per a objecte directe o indirecte per a persones (laísmo, leísmo).
Línia 261:
Per exemple les paraules espanyoles ''mantequilla, aguacate, albaricoque'' corresponen a ''manteca, palta, damasco'' respectivament a l'Argentina, Xile (excepte ''manteca''), Paraguay, el Perú (excepte ''manteca, damasco''), i Uruguay.
Les paraules comuníssimes espanyoles ''coger, pisar, concha'' es consideren extremadament grolleres en algunes parts d'Amèrica Llatina, on ''coger'' i ''pisar'' volen dir ''fotre, cardar, mantenir relacions sexuals'' i ''concha'' vol dir ''cony''.
La innocent paraula espanyola ''pinche'' (ajudant de cuiner) també és una obscenitat a Mèxic, mentre que a Nicaragua només vol dir ''que punxa''. En castellàespanyol d'Espanya ''taco'' pot voler dir ''paraulota'' o ''peça de fusta'', a Xile vol dir ''embussament de trànsit'', a l'Argentina i Perú vol dir ''tacó (d'una sabata)'', a Mèxic és una mena d'entrepà fet amb un [[pa pla]] de [[Dacsa|panís]].
 
Hi ha una xicoteta part del lèxic compost per paraules d'origen [[japonès]], anomenades [[japonismes]].{{sfn|Cid Lucas|2009|p=2}}
 
== Debat sobre els termes espanyolcastellà i castellàespanyol ==
[[Fitxer:Castellano-Español.png|thumb|Mapa de l'ús de les denominacions "castellàespanyol" i "espanyol" al món.]]
El debat al voltant del nom de la llengua, espanyol i castellàespanyol, rau en si resulta més apropiat anomenar a la llengua que es parla a Hispanoamèrica, a Espanya i a altres zones, «espanyol» o «castellà», o bé si ambdues són formes perfectament sinònimes i acceptables, que és l'actual criteri que predomina a l'àmbit acadèmic.
 
Com moltes de les controvèrsies relacionades amb la denominació d'una llengua identificable amb un determinat territori (espanyol amb Espanya, i castellà amb Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor d'una denominació única per facilitar la seva identificació internacional i la localització de les produccions en aquesta llengua (per exemple, en xarxes informàtiques), la controvèrsia és d'arrel ideològica, política i econòmica.
Línia 273:
Des del punt de vista estrictament lingüístic, no hi ha preferències per una denominació o una altra. La ciència lingüística, sempre que no actuï ideològicament, es limita a estudiar i caracteritzar la complexitat dels sistemes lingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica, entesa com un conjunt més o menys complex de varietats geolectal, sociolectals i funcionals, variables al seu torn al llarg del temps, i també des del vessant terminològica, des de la que es recullen i estudien els diversos usos anomenem d'una llengua o família de varietats. Per a la lingüística, doncs, ambdós termes són vàlids a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica anomenada popular i oficialment castellana o espanyola.
 
En l'àmbit normatiu prescriptiu, segons la normativa establerta per als principals organismes de política lingüística de l'àrea hispanoparlant pel que fa a la codificació de l'estàndard idiomàtic (Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua Española),<ref>[http://www.rae.es/rae%5CNoticias.nsf/Portada4?ReadForm&menu=4 Real Academia Española]</ref> castellàespanyol i espanyol són termes sinònims, encara que el Diccionari Panhispánico de Dubtes, obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació d'«idioma espanyol» per ser la utilitzada generalment en altres idiomes (spanish, spanisch, spaans, spagnolo, etc., encara que també es diu castelán, castelhano, castellà, castigliano, castillian, etc.). Per contra des del punt de vista jurídic s'ha optat per altres solucions, per exemple l'article 3 de la [[Constitució Espanyola]], afirma que ''El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat''.<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.tp.html#a3 article 3 de la Constitució Espanyola]</ref>
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellà»