Viquipèdia

Santa Seu: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer: Emblem of the Holy See usual.svg|thumb|Emblema de la Santa Seu]]
La ''' Seu Apostòlica ''' o ''' Santa Seu ''' és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa[[papa]] com a Capcap Supremsuprem de l'[[Església Catòlica]], en oposició a la referència a la [[Ciutat del Vaticà]] en tant que [[Estatestat]] sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el [[Vaticà]] existeix com Estatestat al servei de l'[[Església]].▼
 
La Seu Apostòlica té [[personalitat jurídica]] pròpia i és ella, en estricte rigor, la que manté [[diplomàcia|relacions diplomàtiques]] amb els altres països del món. Per això, els [[Pactes del Laterà]] de [[1929]] que, entre altres matèries, van donar origen a l'[[Vaticà|Estat de la Ciutat del Vaticà]], van ser celebrats entre la Seu Apostòlica i el llavors [[Itàlia|Regne d'Itàlia]].▼
▲La ''' Seu Apostòlica ''' o ''' Santa Seu ''' és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'[[Església Catòlica]], en oposició a la referència a la [[Ciutat del Vaticà]] en tant que [[Estat]] sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.
 
▲La Seu Apostòlica té [[personalitat jurídica]] pròpia i és ella, en estricte rigor, la que manté [[diplomàcia|relacions diplomàtiques]] amb els altres països del món. Per això, els [[Pactes del Laterà]] de [[1929]] que, entre altres matèries, van donar origen a l'[[Vaticà|Estat de la Ciutat del Vaticà]], van ser celebrats entre la Seu Apostòlica i el llavors [[Itàlia|Regne d'Itàlia]].
 
En els organismes de la Seu Apostòlica presten servei 2.732 persones, de les quals 761 són [[eclesiàstics]], 334 [[religiosos]] i 1637 [[laics]].<ref> [http://www.ewtn.com/VNEWS/getstory.asp?number=96431 Notícia EWTN, del 6 de juliol de 2009] </ref>
 
== Origen del terme ==
L'al·lusió al Papa[[papa]] i la seva autoritat com '' Seu Apostòlica '' o '' Santa Seu '' té el seu origen en la consideració del Bisbe de Roma com a successor de Sant Pere i Cap SupremaSuprem de l'Església.
 
En un principi els Bisbesbisbes de les Esglésiesesglésies locals que havien estat fundades per un dels Apòstolsapòstols eren esmentades com a "[[Seu Apostòlica|seus apostòliques]]" però amb el temps aquest terme es va anar reservant al Bisbe de Roma, en tant que Successorsuccessor del Cap del Col·legi Apostòlic.
 
== La Seu Apostòlica a la Doctrinadoctrina Catòlicacatòlica ==
La [[Catolicisme|Doctrinadoctrina Catòlicacatòlica]] sosté ambdós extrems i predica del Papa[[papa]] una sèrie d'atributs, com són la supremacia i la plenitud de les potestats de règim ([[poder legislatiu|Poderspoders Legislatiulegislatiu]], [[Poderpoder Executiuexecutiu|Executiuexecutiu]] i [[poder judicial|Judicialjudicial]]) i de magisteri.
 
D'una banda, això implica la supremacia del poder del Papapapa en totes les qüestions referides al govern i disciplina de l'Església, potestat que a més és plena i immediata i que pot exercir sobre tots els pastors i tots els fidels.
 
De l'altra, vol dir que la funció d'ensenyar de l'Església adquireix un caire especial en la persona del Romà Pontífex, atès que el seu magisteri ordinari gaudeix d'una consideració especial i que és l'única persona que individualment té el privilegi de la infalibilitatinfal·libilitat, és a dir, que quan defineix com revelada per Déu una determinada doctrina sobre la Fefe o la Moralmoral és infal·lible.
 
=== Contingut de la posició de la Seu Apostòlica ===
La posició de la Seu Apostòlica respecte a la Doctrina Catòlica té un contingut essencial que queda reflectit fidelment al ''[[Dictatus Papae]],'' una sèrie de principis i regles que s'atribueixen a [[Gregori VII]] i que daten del [[segle XI]].
 
El Dictatus Papae conté els següents principis i regles:▼
 
▲El ''Dictatus Papae'' conté els següents principis i regles:
# Que l'Església Romana va ser fundada només per Déu.
# Que només el Romà Pontífex té dret a ser anomenat universal.
# Que només ell pot deposar i reintegrar Bisbes.
# Que el seu llegat en un Concili està per sobre de tots els bisbes, encara que sigui de rang inferior, i pot dictar contra ells sentència de deposició.
# Que el Papa[[papa]] pot deposar els absents.
# Que, entre altres coses, no hem de romandre en la mateixa casa amb aquells excomunicat per ell.
# Que només per a ell és lícit, segons les necessitats de l'època, formular lleis noves, reunir congregacions noves, convertir una abadia de canongia o viceversa i dividir una diòcesi rica o fusionar-ne diverses de pobres.
# Que només ell pot fer servir la insígnia imperial.
# Que només al Papapapa besaran els peus tots els prínceps.
# Que el seu nom serà pronunciat en les esglésies.
# Que aquest títol és únic al món.
Linha 46 ⟶ 44:
# Que a la Seu Apostòlica s'han de reservar els casos més importants de cada església.
# Que l'Església Romana mai ha errat, ni errarà per tota l'eternitat, segons el testimoni de les Escriptures.
# Que el Romà Pontífex, si ha estat ordenat canònicament, és santificat pels mèrits de Sant Pere, segons el testimoni del Bisbe de Pavia i de molts pares sants que concorden amb ell i segons el que contenen els decrets de Santsant Papapapa [[Símmac I|Símmac]].
# Que pel seu ordre i amb el seu consentiment és lícit als subordinats formular acusacions.
# Que pot deposar i reintegrar bisbes sense convocar un sínode.
Linha 57 ⟶ 55:
{{Cúria Romana}}
{{principal|Cúria Pontifícia}}
El Papapapa governa l'[[Església Catòlica]] a través de la [[Cúria Pontifícia]]. La cúria pontifícia consisteix en un complex d'oficines que administren els assumptes de l'església al més alt nivell, incloent la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat]], nou [[Congregació (Cúria Romana)|congregacions]], tres [[tribunal eclesiàstic|tribunals]], onze Consells Pontificis, i set Comissions Pontifícies. La Secretaria d'Estat, sota el cardenal secretari d'Estat, dirigeix i coordina la cúria. El titular, actualment monsenyor [[Pietro Parolin]] (2016),<ref>http://attualita.vatican.va/sala-stampa/bollettino/2013/08/31/news/31610.html</ref> és equivalent a un primer ministre de la Seu. L'arquebisbe [[Dominique Mamberti]], Secretari de la Secció de Relacions amb els Estats de la Secretaria d'Estat, actua com a [[ministre d'Afers Exteriors]] de la Santa Seu. Parolin va ser nomenat en el seu paper pel [[Papa Francesc]] el 31 d'agost de 2013. Mamberti va ser nomenat en el seu càrrec pel Papa [[Benet XVI]] al setembre de 2006.
[[File:Vatican City map EN.png|left|thumb| La [[Ciutat del Vaticà]], el territori sobirà de la Santa Seu]]
La Secretaria d'Estat és l'únic organisme de la Cúria que es troba dins de la Ciutat del Vaticà. Els altres estan en edificis en diferents parts de Roma que tenen drets extraterritorials similars a les de les ambaixades.
Linha 69 ⟶ 67:
La [[Prefectura de la Casa Pontifícia]] és responsable de l'organització de la casa papal, audiències i cerimònies (a part de la part estrictament [[litúrgia|litúrgica]]).
 
La Santa Seu no es dissol amb la mort o renúncia d'un Papapapa. En el seu lloc, opera sota un conjunt diferent de lleis ''[[sede vacante]]''. Durant aquest [[Interregne]], els caps dels [[dicasteri]]s de la Cúria Pontifícia (com ara els prefectes de les congregacions) cessen immediatament en les seves funcions, sent la les úniques excepcions el [[penitenciari major]], que continua el seu important paper en relació amb absolucions i dispensacions, i el [[Camarlenc (església catòlica)|Camarlenc de la Santa Església romana]], que administra els béns temporals ( és a dir , propietats i finances) de la Seu de Sant Pere durant aquest període. El govern de la Seu, i per tant de l'[[Església Catòlica]], recau en el [[Col·legi Cardenalici]]. El [[dret canònic]] prohibeix al Col·legi i al Camarlenc introduir innovacions o novetats en el govern de l'Església durant aquest període.
 
El 2001, la Santa Seu va tenir uns ingressos de 422.098.000 de [[lira italiana|lires italianes]] (uns 202 milions de [[dòlar estatunidenc|dòlars]] de l'època), i un benefici net de 17.720 milions de lires italianes (uns 8 milions de dòlars).<ref>[http://www.zenit.org/article-1900?l=english "Economic Report of the Holy See for 2000"] Zenit 6 July 2001</ref> D'acord amb un article de David Leigh al diari ''Guardian'' , un informe de 2012 del Consell d'Europa va identificar el valor d'una part dels actius de propietat del Vaticà com una quantitat en excés de € 680m (570m £); a partir de gener de 2013, Paolo Mennini, un funcionari papal a Roma, gestiona aquesta part de la Santa Seu actius que consisteix en inversions britàniques, altres explotacions europees i un braç de comerç de divises. El diari ''Guardian'' va descriure Mennini i el seu paper en la forma següent: «''... Paolo Mennini, que és el banquer actual del Papapapa, dirigeix una unitat especial dins del Vaticà anomenada la divisió extraordinària d'APSA -. ''Amministrazione del Patrimoni della Seu Apostòlica'' - que maneja el "patrimoni de la Santa Seu" ".<ref>{{ref-notícia|títol=How the Vatican built a secret property empire using Mussolini's millions|url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/jan/21/vatican-secret-property-empire-mussolini|consulta= 23 gener 2013|obra=The Guardian|data= 21 gener 2013|autor=David Leigh}}</ref>
 
== Estatus en el dret internacional ==
{{principal|Règimrègim jurídic de la Santa Seu}}
La Santa Seu ha estat reconeguda, tant en la pràctica estatal i en la redacció dels erudits legals moderns, com a subjecte de [[dret públic internacional]] , amb els drets i obligacions anàlegs als dels [[estat sobirà|Estatsestats]]. Tot i que la Santa Seu, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no compleix els criteris establerts des de fa temps en el dret internacional de la [[estat sobirà|condició d'Estat]] -tenint una població permanent, un territori definit, un govern estable i la capacitat d'entrar en relacions amb altres estats<ref>{{MT}}These criteria for statehood were first authoritatively enunciated at the [[Montevideo Convention]] on Rights and Duties of States, signed by American states on 26 December 1933.</ref> -la seva possessió de plena personalitat jurídica en el [[dret internacional]] es demostra pel fet que manté relacions diplomàtiques amb 180<ref name=DipRel>{{ref-web|url=http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/rc_seg-st_20010123_holy-see-relations_en.html|títol=Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See, update on October 22, 2009|editor= }} </ref> estats, que és un ''estat membre'' <ref>e.g. [http://www.iaea.org/About/Policy/MemberStates/ IAEA], [http://www.osce.org/who/83 OSCE], [http://www.iom.int/cms/en/sites/iom/home/about-iom-1/members-and-observers/governments/member-states.html IOM] {{wayback|url=http://www.iaea.org/About/Policy/MemberStates/ |date=20071212170611 |df=y }}</ref> en diverses organitzacions internacionals intergovernamentals, i que és: "respectat per la comunitat internacional d'Estats sobirans i tractat com un subjecte de dret internacional que té la capacitat de participar en les relacions diplomàtiques i entrar en acords vinculants amb un, diversos o molts estats en virtut del dret internacional que estan orientats en gran mesura a establir i preservar pau al món".<ref>[[Robert Araujo (Jurist)|Robert Araujo]] and John Lucal, ''Papal Diplomacy and the Quest for Peace, the Vatican and International Organizations from the early years to the League of Nations'', Sapienza Press (2004), {{ISBN|1-932589-01-5}}, p. 16. ''See also'' James Crawford, The Creation of States in International Law, (1979) p. 154.</ref>
 
===Diplomàcia ===
{{principal|Relacions exteriors de la Santa Seu}}
: ''Per a més informació: [[Missions diplomàtiques de la Santa Seu]], [[Santa Seu i les Nacions Unides]] i [[Política exterior multilateral de la Santa Seu]]''
[[File:Holy See relations.svg|thumb|500px|Relacions exteriors amb la Santa Seu. {{legend|#007f00|Relacions diplomàtiques}}
{{legend|#00ff00|Altres relacions}}
{{legend|#Dcc|Sense relacions}}]]
Des de l'Edat Mitjana la seu episcopal de Roma ha estat reconegut com una entitat [[sobirania|sobirana]]. La Santa Seu (no l'Estat de la Ciutat del Vaticà) manté relacions diplomàtiques formals amb i per al més recent establiment de relacions diplomàtiques amb 180 estats sobirans,<ref name=DipRel/> i també amb la [[Unió Europea]] i el [[orde de Malta|Sobirà Orde Militar de Malta]] , així com relacions de caràcter especial amb l'[[Organització d'Alliberament de Palestina]]; <ref>[http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/corpo-diplomatico_index_en.html#top Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See]. The Vatican. (31 May 2007). Retrieved on 11 September 2011.</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.zenit.org/article-34102?l=english|títol=179 states have full diplomatic relations with the Holy See|editor = [[Zenit News Agency]] | data= 11 gener 2012|consulta= 20 gener 2012}}</ref> 69 de les missions diplomàtiques acreditades davant la Santa Seu estan situades a Roma. La Santa Seu manté 180 missions diplomàtiques permanents a l'estranger, de les quals 74 no són residencials, de manera que molts de les seves 106 missions concretes estan acreditades a dos o més països o organitzacions internacionals.
Les activitats diplomàtiques de la Santa Seu són dirigdets per la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat]] (encapçalada pel [[cardenal secretari d'Estat]]), a través de la Secció de Relacions amb els Estats. Hi ha 15 estats reconeguts internacionalment amb els que la Santa Seu no manté relacions.<ref>[[Afghanistan]], [[Bhutan]], [[Brunei]], [[Comoros]], [[Laos]], [[les [[Maldives]], [[MauritaniaMauritània]], [[Myanmar]], [[Corea del Nord]], [[Oman]], la [[Republica Popular de la Xina]], [[Aràbia Saudita]], [[Somàlia]], [[Tuvalu]] i [[Vietnam]]. Vegeu: {{ref-notícia|url=http://chiesa.espresso.repubblica.it/articolo/162301?eng=y|títol=Mission Impossible: Eject the Holy See from the United Nations|obra=chiesa:News, analysis, and documents on the Catholic Church, by Sandro Magister|data= 21 agost 2007|consulta= 3 octubre 2007}}</ref> La Santa Seu és l'únic [[subjecte de dret internacional]] europeu que té relacions diplomàtiques amb el govern de la [[Taiwan|República de la Xina]] (generalment coneguda com Taiwan) com la representació Xina,<ref>[http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/corpo-diplomatico/corpo-diplomatico_stati_elenco_en.html Holy See Press Office: "Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See"] {{wayback|url=http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/corpo-diplomatico/corpo-diplomatico_stati_elenco_en.html |date=20140906041527 |df=y }}</ref><ref>''[[Annuario Pontificio]] 2013'' (Libreria Editrice Vaticana, 2013, {{ISBN|978-88-209-9070-1}}), pp. 1307 (Rappresentanze Pontificie) and 1338 (Corpo Diplomatico presso la Santa Sede)</ref>en lloc que el govern de la [[República Popular de la Xina]] (veure [[relacions entre la Santa Seu i Taiwan]]).
 
El Ministeri d'Afers Exteriors i de la [[Commonwealth]] britànica parla de la Ciutat del Vaticà com la "capital" de la Santa Seu, tot i que compara la personalitat jurídica de la Santa Seu a la de [[la Corona]] en les monarquies cristianes i declara que la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà són dues identitats internacionals. També distingeix entre els empleats de la Santa Seu (2.750 treballen a la [[Cúria Pontifícia]] amb 333 més que treballen a les missions diplomàtiques de la Santa Seu a l'estranger) i els 1.909 empleats de l'Estat.<ref>[http://www.fco.gov.uk/en/travel-and-living-abroad/travel-advice-by-country/country-profile/europe/holy-see/ Foreign & Commonwealth Office: Travel & living abroad] Retrieved 8 January 2011 {{wayback|url=http://www.fco.gov.uk/en/travel-and-living-abroad/travel-advice-by-country/country-profile/europe/holy-see/ |date=20101231084624 |df=y }}</ref> L'ambaixador britànic davant la Santa Seu utilitza un llenguatge més precís, dient que la Santa Seu "''no és el mateix que l'Estat de la Ciutat del Vaticà. ... (es) és el govern universal de l'[[Església Catòlica]] i opera des de la Ciutat del Vaticà.''"<ref>[http://www.sces.uk.com/articles/ambassadors-address-on-uk-holy-see-relations.html Ambassador's Address on UK-Holy See Relations] (emphasis added)</ref> Això concorda exactament amb l'expressió utilitzada per la pàgina web del Departament d'Estat dels Estats Units per donar informació tant de la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà: ell també diu que la Santa Seu "''opera des de la Ciutat del Vaticà''".<ref>[http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/3819.htm Background Note: Holy See]. State.gov (8 March 2011). Retrieved on 11 September 2011.</ref>
 
La Santa Seu és membre de diverses [[organització internacional|organitzacions internacionals]] i grups, entre ells l'[[Agència Internacional d'Energia Atòmica]] (IAEA), la [[Unió Internacional de Telecomunicacions]], l'[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]] (OSCE), l'[[Organització per la Prohibició de les Armes Químiques]] (OPAQ) i l'[[Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats]] (ACNUR). La Santa Seu és també un [[estatus d'observador|observador permanent]] en diverses organitzacions internacionals, com l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]], el [[Consell d'Europa]], la [[UNESCO]] (Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), l'[[Organització Mundial de Comerç]] (OMC) i l'[[Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació]]. (FAO)
 
=== Relació amb la Ciutat del Vaticà i altres territoris ===
La Santa Seu participa com a observador a la [[Unió Africana|UA]] , la [[Lliga Àrab]], el [[Consell d'Europa]], l'[[Organització d'Estats Americans|OEA]], [[Organització Internacional per la Migració|OIM]] i a les [[Nacions Unides]] i els seus organismes de la [[FAO]] , l'[[OIT]], la [[UNCTAD]], el [[PNUMA]], la [[UNESCO]], [[UN-HABITAT]], [[UNHCR]], l'[[Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial|UNIDO]], l'[[Organització Mundial del Turisme|OMT]] , [[World Tourism Organization|UNWTO]], [[Programa Mundial d'Aliments|WFP]], [[WHO]], [[Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual|WIPO]]. Participa com a convidat a [[Moviment de Països No Alineats|NAM]], i com a membre de ple dret al [[IAEA]], [[Organització per la Prohibició de les Armes Químiques|OPCW]], [[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa|OSCE]].
 
Tot i que la Santa Seu està estretament associada amb la Ciutat del Vaticà, el territori independent sobre la qual la Santa Seu és [[sobirania|sobirana]], són dues entitats separades i diferents. Després de la presa de possessió italiana dels [[Estats Pontificis]] en [[1870]], la Santa Seu no tenia sobirania territorial. Tot i certa incertesa entre els [[jurista|juristes]] pel que fa a si podria seguir actuant com una personalitat independent en assumptes internacionals, la Santa Seu va continuar de fet per a exercir el dret d'enviar i rebre representants diplomàtics, mantenir relacions amb els estats que incloïa les principals potències de [[Imperi Rus|Rússia]], [[Prússia]] i [[Àustria-Hongria]]. Quan, d'acord amb la decisió del [[Congrés de Viena]] de [[1815]], el [[nunci apostòlic|nunci]] no era només un membre del cos diplomàtic, sinó el seu degà, disposició que va continuar sent acceptada pels altres ambaixadors. En el curs dels 59 anys en què la Santa Seu no tenia cap sobirania territorial, el nombre d'estats que tenien relacions diplomàtiques amb ell, que s'havia reduït a 16, en realitat va augmentar a 29.<ref>[http://www.30giorni.it/it/articolo.asp?id=10264 Lecture by Archbishop Giovanni Lajolo, 16 February 2006]. 30giorni.it. Retrieved on 11 September 2011.</ref>
 
L'Estat de la Ciutat del Vaticà va ser creat pel [[Tractat de Laterà]] el 1929 per "''garantir l'absoluta i visible independència de la Santa Seu''" i "''garantir a ella una sobirania indiscutible en els assumptes internacionals.''" L'arquebisbe [[Jean-Louis Tauran]], exsecretariex-secretari de la Santa Seu per a les Relacions amb els Estats, va dir que el Vaticà és "''un minúscul estat d'ajut que garanteix la llibertat espiritual del Papapapa amb el territori mínim''".<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/rc_seg-st_doc_20020422_tauran_en.html Lecture by Archbishop Jean-Louis Tauran, 22 April 2002]. Vatican.va. Retrieved on 11 September 2011.</ref>
 
La Santa Seu, no la Ciutat del Vaticà, manté relacions diplomàtiques amb els Estats.<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/rc_seg-st_20010123_holy-see-relations_en.html Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See]. Vatican.va. Retrieved on 11 September 2011.</ref> Les [[ambaixada|ambaixades]] exteriors estan acreditats davant la Santa Seu, no a la Ciutat del Vaticà, i és la Santa Seu qui estableix els [[tractatTractat internacional|tractats]]s i [[concordat]]s amb altres entitats sobiranes. Quan sigui necessari, la Santa Seu entrarà en un tractat en nom de la Ciutat del Vaticà.
 
Sota els termes del Tractat dedel Laterà, la Santa Seu té l'[[Extraterritorialitat|autoritat extraterritorial]] sobre [[Propietats de la Santa Seu|diversos llocs a Roma i dos llocs italians fora de Roma]], incloent el [[Palau Pontifici de [[Castel Gandolfo]]. La mateixa autoritat s'estén sota el [[dret internacional]] sobre la [[Nunciaturanunciatura apostòlica]] de la Santa Seu en un país estranger.
 
== Forces armades ==
Encara que, de la mateixa manera que diverses potències europees, els antics Papes va reclutar mercenaris suïssos com a part d'un exèrcit, la [[Guàrdia suïssa|Guàrdia Suïssa Pontifícia]] va ser fundada pel [[Papa Juli II]] el 22 de gener de [[1506]] com la guàrdia personal del Papapapa i segueix complint aquesta funció. Apareix a l'[[Anuari Pontifici]] sota la "Santa Seu", no pas a l'"Estat de la Ciutat del Vaticà".<ref>''Annuario Pontificio 2013'' (Libreria Editrice Vaticana 2013), p. 1269</ref> El 2005, la Guàrdia tenia 134 membres. El reclutament està disposat per un acord especial entre la Santa Seu i Suïssa. Tots els reclutes han de ser catòlics, homes solters amb ciutadania suïssa que han completat la seva formació bàsica amb les [[Forces Armades de Suïssa]] amb certificats de bona conducta, tenir una edat entre 19 i 30 anys, i mesurar almenys 174 cm d'alçada.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Swiss Guard admission requirements |url=http://www.vatican.va/roman_curia/swiss_guard/swissguard/ammissione_en.htm |llengua=anglès |editorial=The Roma Curia |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> Els membres estan armats amb armes petites i l'[[alabarda]] tradicional (també anomenat el ''voulge'' suïssa),<ref>{{ref-web|url=http://www.knightsedge.com/s-99-swiss-voulge.aspx|títol=Swiss Voulge|editor = }} </ref> i entrenats en tàctiques de guardaespatlles.
 
La policia local dins de la [[Ciutat del Vaticà]], coneguda com el [[Cos de [[Gendarmeria del Vaticà]], pertany a l'estat de la ciutat, no a la Santa Seu.
 
== Escut d'armes ==
 
{{imatge múltiple|amplada= 100 |peu= <center>Escuts d'armes de la Santa Seu i de la Ciutat del Vaticà</center> |alineació= right |imatge1= Coat of arms Holy See.svg | alt1 = |peu1= Escut de la Santa Seu|imatge2= Coat of arms of the Vatican City.svg | alt2 = |peu2= Escut de la Ciutat del Vaticà}}
La diferència entre els dos escuts d'armes és que els braços de la Santa Seu tenen la clau d'or a la dreta i i la clau de plata a l'esquerra<ref>[https://books.google.com/books?ei=7cD0Uu-sL6ev7Aan9IDQCw&id=zLBnynmMp_oC&dq=%22present+usage+of+placing+a+gold+key%22&focus=searchwithinvolume&q=%22present+usage+of+placing+a+gold+key%22 Donald Lindsay Galbreath, ''A Treatise on Ecclesiastical Heraldry'' (W. Heffer and sons, Limited, 1930), Volume 1, p. 9]</ref><ref>"The golden key, which points upwards on the [[Dexter and sinister|dexter]] side, signifies the power that extends even to Heaven. The silver key, which must point up to the [[Dexter and sinister|sinister]] side, symbolizes the power over all the faithful on earth." Bruno Bernhard Heim, ''Heraldry in the Catholic Church: Its Origin, Customs and Laws'' (Van Duren 1978 {{ISBN|9780391008731}}), p. 54</ref> (com també apareix a l'escut de la [[seu vacant]] i en els ornaments exteriors dels [[escuts papals]] dels papes individuals), mentre que la disposició invertida de les claus va ser triat pels braços del recentment fundat Estat de la Ciutat del Vaticà en 1929.<ref>[http://www.uniroma2.it/didattica/Ecclesiastico/deposito/Leggi_Vaticane.pdf Appendix B ("All. B. Stemma Ufficiale dello Stato della Città del Vaticano") of the Fundamental Law of Vatican City State, 7 June 1929]</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Papa]]
* [[Església Catòlica]]
* [[Ciutat del Vaticà]]
* [[Catolicisme]]
* [[Biblioteca Vaticana]]
* [[Llista d'Ambaixadors d'Espanya davant la Seu Apostòlica]]
 
== Referències ==
Linha 125 ⟶ 115:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
 
* [http://twitter.com/vatican_va Città del Vaticà (vatican_va) on Twitter]
* [http://www.vatican.va/phome_sp.htm La Seu Apostòlica]
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Santa Seu| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Seu»