Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

m
cap resum d'edició
m (bot: -creuar la frontera +travessar la frontera)
m
{{Tercera guerra carlina}}
{{Infotaula guerres carlines}}
La '''terceraTercera guerraGuerra carlinaCarlina''' fou una [[guerra civil]] espanyola que va tenir lloc del [[1872]] al [[1876]]. El pretendent al tron del Regne d'Espanya [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]] va cridar a la revolta el [[15 d'abril]] de [[1872]] i va ser escoltat pel [[País Basc]], [[Catalunya]] i també es van aixecar partides a altres llocs.
[[Fitxer:ConstCATMonso1535.png|thumbnail|right|[[Constitucions de Catalunya]] de [[1585]].]]
La '''tercera guerra carlina''' fou una [[guerra civil]] espanyola que va tenir lloc del [[1872]] al [[1876]]. El pretendent al tron del Regne d'Espanya [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]] va cridar a la revolta el [[15 d'abril]] de [[1872]] i va ser escoltat pel [[País Basc]], [[Catalunya]] i també es van aixecar partides a altres llocs.
 
Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les [[Constitucions catalanes]], abolides pels [[Decrets de Nova Planta]] de [[Felip V]] ([[1714]]).
 
El [[febrer]] de [[1873]], amb la proclamació de la [[Primera República Espanyola|República]], molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Austria-Este|Alfons Carles de Borbó]], va haver de passar a França l'[[octubre]] de [[1875]] i les darreres partides foren liquidades el [[novembre]] de [[1875]] donant-se la guerra per acabada el [[19 de novembre]] de [[1875]]. Al País Basc, després de la [[Batalla de Montejurra (1876)|Batalla de Montejurra]] el [[17 de febrer]] de [[1876]], Carles VII va passar a França ([[27 de febrer]] de [[1876]]) i el mateix dia [[Alfons XII]] va entrar a [[Pamplona]].
 
== Antecedents ==
[[Fitxer:ConstCATMonso1535.png|thumbnail|rightesquerra|[[Constitucions de Catalunya]] de [[1585]].]]
Després de la proclamació de la [[Primera República Espanyola]] al febrer de [[1873]], molts monàrquics isabelins es van passar al bàndol carlista, augmentant amb la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Per contra, el cop de [[Manuel Pavía|Pavía]] al gener de 1874 i el pronunciament d'[[Arsenio Martínez Campos]] el [[29 de desembre]] de [[1874]], que va conduir la restauració de la dinastia caiguda el 1868 en la persona d'Alfons XII, van contribuir a restar forces als carlistes, així com l'acostament al Vaticà del Govern espanyol, i el reconeixement d'[[Alfons XII]] per part de [[Ramon Cabrera]] que va publicar un manifest [[s:A la Nació|''a la Nació'']] i un altre dirigit [[s:Al Partit Carlista|''al Partit Carlista'']].
 
Després de la proclamació de la [[Primera República Espanyola]] al febrer de [[1873]], molts monàrquics isabelins es van passar al bàndol carlista, augmentant amb la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Per contra, el cop de [[Manuel Pavía|Pavía]] al gener de 1874 i el pronunciament d'[[Arsenio Martínez Campos]] el [[29 de desembre]] de [[1874]], que va conduir la restauració de la dinastia caiguda el 1868 en la persona d'Alfons XII, van contribuir a restar forces als carlistes, així com l'acostament al Vaticà del Govern espanyol, i el reconeixement d'[[Alfons XII]] per part de [[Ramon Cabrera]] que va publicar un manifest [[s:A la Nació|''a la Nació'']] i un altre dirigit [[s:Al Partit Carlista|''al Partit Carlista'']].
== La guerra contra Amadeu de Savoia ==
El 1872 els carlins catalans van ser els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]]. [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], que havia estat detingut després [[Revolució de 1868|del destronament]] d'[[Isabel II d'Espanya]] i empresonat al [[castell de Montjuïc]], fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes fou nomenat capità general dels carlins a la província de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Seis estudios sobre el Carlismo |url=http://books.google.cat/books?id=NRaUeud2Im8C&pg=PA54&dq=1872+tarrassa+carlista&hl=ca&sa=X&ei=8V9gUeHlFI6M7Ab_gIGIAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1872%20tarrassa%20carlista&f=false |llengua= |editorial=Huerga y Fierro Editores |data=1999 |pàgines=54 |isbn=8483741520}}</ref> Després del [[Batalla d'Oroquieta|desastre d'Oroquieta]], els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França. Per tant, després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.
== Fronts de combat ==
=== País Basc i Navarra ===
[[Fitxer:Carlos (VII.).jpg|thumb|180pxesquerra|El pretendent Carles VII, en un dibuix de la revista ''[[Vanity Fair]]'' de 1876. ]]
[[Fitxer:Borboni.jpg|thumb|Els Borbons italians durant la tercera guerra carlina: assegut, el pretendent [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]]. Dempeus, d'esquerra a dreta: el [[Robert I de Parma|duc de Parma]], el duc de Bardi i el comte de Caserta.]]
El pretendent va travessar la frontera francesa a [[Navarra]] el [[2 de maig]] de [[1872]] i es va posar al capdavant de l'alçament, però el 4 de maig el general governamental Domingo Moriones va entrar per sorpresa en el campament carlista a Oroquieta, i el pretendent va haver de creuar precipitadament la frontera francesa, posant fi, momentàniament, a la insurrecció al País Basc i Navarra després de la signatura del [[Conveni d'Amorebieta]] el 24 de maig entre el president del govern d'Amadeu I, Francisco Serrano, i els líders carlistes de [[Biscaia]]. No obstant això, el conveni va ser mal rebut per les Corts i Serrano va haver de dimitir. Tampoc es va acceptar el conveni des del bàndol carlí i el pretendent va considerar als signants com a traïdors.
També cal destacar la conquesta de la ciutat de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] l'any [[1874]] per tropes carlistes al comandament d'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Alfons Carles]] i la seva esposa [[Maria de les Neus de Bragança]]. El març d'aquest any, les forces carlistes, dirigides per [[Francesc Savalls]], van posar [[Presa d'Olot|setge a Olot]] i, després de conquerir-la, la van convertir en la seva capital. El mes de juliol s'estableix a [[Sant Joan de les Abadesses]] la [[Diputació de Catalunya]], que presidia Tristany, i que intentava dotar d'una organització político-administrativa als territoris controlats pels carlins catalans.
 
Al març de [[1875]], [[Arsenio Martínez-Campos|Martínez-Campos]] va ocupar [[Olot]] i va sotmetre a setge [[Lala Seu d'Urgell]]. La seva conquesta per les tropes governamentals a l'agost va fer que el [[19 de novembre]] finalitzés la lluita a Catalunya.
 
== Batalles destacades ==
* {{Ref-llibre |cognom=Martí Gilabert |nom=Francisco |títol=La Primera República Española 1873 - 1874 |url=http://books.google.cat/books?id=8nQtmLMk_xoC&pg=PA63&dq=revolicion+cantonal+1873&hl=ca&sa=X&ei=qOP0UMPyOuSj0QXd4YGYAw&ved=0CF4Q6AEwCQ#v=onepage&q=revolicion%20cantonal%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Rialp |data=2007 |ref=Martí |isbn=8432136514 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Oyarzún |nom=Román |títol=La historia del carlismo |url=http://books.google.cat/books?id=UJ2ZAAAAIAAJ&q=triunfo+orist%C3%A1+1873&dq=triunfo+orist%C3%A1+1873&hl=ca&sa=X&ei=lMziUMHSD4aO0AXVt4DQAw&ved=0CD0Q6AEwAg |llengua=castellà |editorial=Alianza Editorial |data=1969 |ref=Oyarzun |isbn=}}
* {{ref-publicació|cognom=Sanllehí i Bitrià |nom=Enric |article=L'impacte de la tercera guerra carlina a Terrassa |url=http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40719 |llengua= |consulta=1/1/2013 |publicació=Terme |volum= |exemplar=n.16 |data=2001 |pàgines=p.145-158 |ref=impacte }}
* {{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 |url=http://archive.org/stream/narracinmilitar10guergoog#page/n7/mode/2up |llengua=castellà |editorial=El cuerpo de estado mayor del ejército |data=1887 |pàgines= |isbn= |ref=Narracion}}
* José Indalecio Caso. "''La Cuestión Cabrera''" Madrid. 1875
* Francisco Hernando. "''La Campaña Carlista (1872 a 1876)''" París. 1877
* Bruno Ramos Martínez: ''Memorias y Diario de Carlos VII'', Madrid, 1957
* Román Oyarzun Oyarzun. "''Vida de Ramón Cabrera y las guerras carlistas''", Barcelona, 1961
* José Extramiana: ''Historia de las guerras carlistas'', San Sebastián, 1978-1979
* Melchor Ferrer: ''Historia del tradicionalismo español'', Sevilla, 30 vol. 1941-1979
* José María Jover(dir):, ''Historia de España XXXIV. La era isabelina y el Sexenio Democrático (1834-1874)'', Madrid 1988
* Joan Garrabou. "''Gent Nostra. Cabrera''", Barcelona 1989
* Conxa Rodriguez Vives. "''Ramón Cabrera a l'exili''". Abadia de Montserrat 1989
* Julio Montero: ''El Estado Carlista. Principios teóricos y práctica política (1872-1876)'', Madrid 1992
* Robert Vallverdú: ''El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya (1872-1876)'', Barcelona 1997
* Jordi Canal: ''El Carlismo'', Madrid 2000
* Urcelay Alonso, Javier. "''Cabrera. El Tigre del Maestrazgo''". Barcelona, Ariel, 2006. {{ISBN|84-344-5205-7}}
 
== Enllaços externs ==
 
{{ORDENA:Tercera Guerra Carlina}}
 
[[Categoria:Tercera guerra carlina| ]]
[[Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1870]]
[[Categoria:Sexenni Democràtic]]
225.140

modificacions