Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües gal·loromàniques»

m
cap resum d'edició
m
La llengua d'òc és l'[[occità]], ja que utilitza com adverbi afirmatiu òc.
 
En ocasions s'inclouen lesLes [[gal·loitàlic|llengües gagal·loitàlic]] i les [[llengües retoromàniques|retoromàniques]] en aquestun grupsentit més ampli són també considerades gal·loromàniques.
 
El [[català]] també es va incloure tradicionalment dins aquest tipus de llengües. Malgrat això, classificacions lingüístiques més modernes inclouen l'occità i el català dins el grup de les [[llengües occitanoromàniques]].
El [[gal·loromanisme]] del català ressalta davant la presència d'equivalències com les que segueixen: glop; dallar/dalhar; talent; julivert/jolverd; nebot; fiçó/fisson; empeltar/empeutar; suc/chuc; xapar/chapar; tustar; rampoina/rampònha, rampòina; esma/èsme, èime; bocagròs; lletraferit/letraferit; culcosit/cuolcosit, cuolcosut; tabustar, tabuixar/tabustar, tabussar; biaix/biais; foll/fòl (gos foll/gos fòl); fonyar/fonhar; record/recòrd; regòrd 'anyell tardà'; rai (interjecció); els sinònims de 'vegada' (vegada, volta/vòlta, vòuta, cop/còp, viatge), etc. (Le Dû, Le Berre i Brun-Trigaud 2005; recerca personal). I la nombrosa fraseologia: al bell mig/al bèl mièg; mig figa-mig raïm/ n'estre ni figo ni rasin [n'èstre ni figa ni rasim]; són figues d'un altre paner/acò's de figo d'un autre panié [aquò's de figas d'un autre panier] (Mistral) [cast. ser harina de otro costal]; no tenir ni suc ni bruc 'no tenir substància o gràcia'; n'a ni chuc ni muc 'ni goût ni saveur, il est sans valeur' (Alibert 1966); té les mans foradades/a li man traucado [a lei mans traucadas] «c'est un panier percé, un prodigue» (Mistral); esser com ets ases d'Artà, que en veure es bast ja suen (DCVB)/l'ase de Rigaud: suso en vesènt lou bast [l'ase de Rigaud, susa en vesent lo bast] (Mistral). No s'allibera de tals igualacions la paremiologia meteorològica, amb estructures molt semblants (vegeu Mistral): cel rogent, pluja o vent/occ. cèu rougen, plueio o vènt [cèu rogent, plueja o vent]; abril no et llevis un fil/occ. en abrieu, quites pas un fièu [en abriu, quites pas un fiu]; quan el març no marceja, abril abrileja/occ. març marçolege, abriu abriulege.
 
== Lliste de llengües considerades Gal·loromàniques ==
==Llengües classificades en aquest grup==
 
* [[arpità]]
 
==== Llengües d'oïl ====
* [[borgonyó]]
* [[franc-comtès]]
* [[xampanyès]]
 
=== Grups de transició ===
En ocasions s'inclouen en aquest grup les llengües ga·loitàlic, les retoromàniques i les occitanoromàniques.
 
==== Ga·loitàlic ====
* [[emilià-romanyol]]
* [[lígur]]
* [[vènet]]
 
==== Retoromàniques ====
* [[romanx]]
* [[ladí]]
* [[friülés]]
 
==== Occitanoromàniques ====
* [[occità]]
* [[català]]
1.008

modificacions