Arquitectura de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.44.172.143. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m →‎Dòric: Correcció terminològica i bibliografia.
Línia 16:
'''Dòric''': La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes. Exemple: El Partenó.
 
La columna consta de [[base (arquitectura)|base]], [[fust]] i [[capitell]]. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'[[arquitrau]], [[fris]] i [[cornisa]]. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els [[Timpà (arquitectura)|timpans]] o [[Frontó (arquitectura)|frontó]]. De vegades el temple s'assenta sobre una plataforma amb grades, '' [[krepidomacrepidoma]] '', per elevar-lo sobre el terreny.
 
L'estil '''dòric''' és un dels tres [[ordres clàssics]] de l'[[Arquitectura grega clàssica|arquitectura grega]], junt al [[jònic]] i al [[corinti]]. És el més primitiu i simple; és l'ordre grec per excel·lència. Com més antic, arcaic, més maldestre, fa més sensació de robustesa; com més tardà, més esvelt i proporcionat és; aconseguint així l'harmonia i bellesa clàssica. Es va utilitzar en la [[Grècia]] continental des del segle VII aC i al sud d'[[Itàlia]]. El [[Partenó]], temple dedicat a [[Atenea]] Parthenos a l'[[Acròpoli d'Atenes]], és sens dubte el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic. Simbolitza força, heroïcitat, fou utilitzat sobretot amb aquest simbolisme en el [[Renaixement]].
Línia 24:
És més esvelt que no pas el dòric. La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L'arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica. Exemple: L'[[Erecteó]].
 
La [[columna]] jònica té una altura d'entre 8½ i 9½ vegades el seu diàmetre, el [[fust]] reposa sobre una [[Base (arquitectura)|base]], d'una altura equivalent a la meitat del seu [[diàmetre]], que pot ser de dos tipus, àtica o jònica. La base àtica presenta dues [[Motllura|motllures]] convexes, la inferior més grossa que la superior, anomenades ''tors'', i una còncava anomenada ''[[Escòcia (arquitectura)|escòcia]]'' que, de vegades, reposen sobre un [[pedestal]] quadrat anomenat ''[[plint]]''; la base jònica és formada per un plint, dues escòcies entre astràgals, i un tor.{{principal|Corinti}}
=== Corinti ===
Representa la decoració i la vistositat. Encara és més estilitzat que el jònic. Tanmateix la principal diferència entre ambdós ordres és en el capitell que en aquest cas lluirà una decoració vegetal amb fulles d'acant. Exemple: El temple de Zeus Olímpic a Atenes.
Línia 34:
Per donar aquest aspecte, els grecs rodejaren el nucli del temple amb una columnata anomenada peristil.
 
Segons el nombre de columnes que tenien a la [[façana]], els temples podien ser tetràstils (quatre), hexàstils (sis), octàstils (vuit). Si tenien pòrtic al davant i al darrere s'anomenaven amfipròstils, i si tot el perímetre estava envoltat de columnes es deia perípter i dípter si ho estava per una doble fila de columnes.
 
L'estil '''corinti''' és un dels tres [[ordres clàssics]] de l'[[Arquitectura grega clàssica|arquitectura grega]] (els altres dos són el [[dòric]] i el [[jònic]]).
Línia 62:
Els grecs eren molt aficionats al [[teatre]] i van construir per a això imposants edificacions. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[turó]]. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles. Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins a 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (el [[Liceu]], per exemple, quan va ser construït era el de més localitats de tota Europa, amb 3.500,<ref>[https://arauacustica.com/files/noticias/pdf_esp_122.pdf El Liceu farà el seu do de pit] {{ca}}</ref> i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida).
 
Neix amb finalitats religioses amb el culte a [[Dionís]], es construeix sobre un pendent on s'excavaven els seients per als espectadors. L'escenari o ''[[prosceni]]'', on actuaven els actors, estava precedit per una zona circular, l'''orchesta''[[orquestra]], que servia com a reflector del [[so]], i on el [[cor (teatre)|cor]] cantava i ballava en relació amb l'acció física de l'actor. De vegades a l'<nowiki/>'''orchesta'''orquestra es col·locava el déu i l'altar de cerimònies. Al fons estava l'<nowiki/>'''[[escena''']], amb tres portes simètriques, on es disposaven els elements escènics i on els romans posarien una altíssima paret. La graderia semicircular, anomenat ''teatre'', es realitza en pedra des del [[segle IV aC]].<ref name="repreteatral">Carles Batlle i altres, ''La representació teatral'', Editorial UOC, [[2011]]. {{ISBN|9788497883115}} {{ca}}</ref>
 
 
=== Monuments funeraris ===
Linha 87 ⟶ 88:
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
 
* {{versaleta|Salvà i Lara}}, Jaume''. Diccionari d'Història de l'Art.'' Palma: Llibres Pedrafort, 2018. ISBN 9781520281971.
{{Antiga Grècia}}
{{Autoritat}}