Ammonits: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{redirecció|Ammonites|Ammonites (descendents d'Ammon)}} Categoria:Cefalòpodes extints».
Etiquetes: Substitució editor visual
m Revertides les edicions de 213.96.1.208. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{redirecció|Ammonites|Ammonites (descendents d'Ammon)}}
{{Infotaula ésser viu
| periode = [[Silurià superior]] – [[Cretaci]]
| imatge = Ammonit2.jpg
| peu = Dibuix d'un ammonita viu
| imatge2 = Haeckel Ammonitida.jpg
| peu2 = Diversitat de formes dels ammonites de l'obra de [[Ernst Haeckel]] ''Kunstformen der Natur''
| autoritat = {{Versaleta|[[Karl Alfred von Zittel|Zittel]]}}, [[1884]]
| categoria_subdivisio = [[Ordre]]s i [[subordres]]
| subdivisio = Ordre [[Ammonitida]]
* [[Ammonitina]]
* [[Acanthoceratina]]
* [[Ancyloceratina]]
* [[Phylloceratina]]
* [[Lytoceratina]]
Ordre [[Goniatita|Goniatitida]]
* [[Goniatitina]]
* [[Anarcestina]]
* [[Clymeniina]]
Ordre [[Ceratitida]]
* [[Ceratitina]]
* [[Prolecanitina]]
}}
Els '''ammonits''' són un grup [[extint]] d'animals marins de la [[subclasse]] '''Ammonoidea''' dins la [[classe (biologia)|classe]] [[Cephalopoda]], de l'[[embrancament]] [[Mollusca]]. Són [[fòssil índex|fòssils index]] excel·lents, i sovint és possible relacionar la capa de roca en què se'ls troba amb un [[període geològic]] determinat. El parent vivent més proper als ammonits probablement no és el ''[[Nautilus]]'' (al qual s'assemblen físicament), sinó la subclasse [[Coleoidea]] (que conté [[polp|pop]]s, [[calamar]]s i [[sèpia|sèpies]]). Les seves closques [[fòssils]] solen tenir forma d'espirals aplanades, malgrat que també n'hi ha amb forma d'hèlix o formes no espiralitzades (conegudes com a "heteromorfes"). La seva forma d'espiral els donà nom, ja que les seves restes fossilitzades tenen una certa semblança amb les banyes d'un [[cabró]]. [[Plini el Vell]] els va anomenar ''Ammonis cornua''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Agricola |nom=Georgius |enllaçautor=Georgius Agricola |títol= De Natura Fossilium |url=http://books.google.cat/books?id=qNOB-vcob88C&pg=PA98&dq=Ammonis+cornua+pliny&hl=ca&sa=X&ei=DROKULCvBsbM0QXP1YFw&ved=0CGYQ6AEwCQ#v=onepage&q=Ammonis%20cornua%20pliny&f=false |llengua=anglès |editorial=Courier Dover Publications |data=1994 |pàgines=p.98 |isbn=0486495914}}</ref> ("banyes d'Ammon") perquè el déu egipci [[Ammon]] (Amun) solia ser representat portant banyes de boc. Per això, els noms de les espècies d'ammonit solen acabar en ''ceras'', que vol dir "banya" en [[Grec antic|grec]] (κέρας). Un exemple és el ''[[Pleuroceras]]''.
 
== Classificació ==
[[Fitxer:Ammonite Asteroceras.jpg|esquerra|thumb|''Asteroceras'', un ammonit fòssil del [[Juràssic]] d'[[Anglaterra]].]]
[[Fitxer:Peltoceras solidum Israel.JPG|esquerra|thumb|200px|Espècie d'ammonit del Juràssic]]
Originant-se dels [[nautiloïdeu]]s [[bactritida|bactritides]], els ammonites aparegueren per primer cop vers el [[Silurià tardà]] i el [[Devonià inferior]] (fa uns 400 milions d'anys), i s'extingiren en acabar el període [[Cretaci]] (fa 65 milions d'anys) juntament amb els [[dinosaures]] i moltes altres espècies marines. La classificació dels ammonites es basa en l'[[ornamentació]] i estructura de les cambres de gas de les seves closques; per mitjà d'aquestes i altres característiques, hom pot dividir la subclasse Ammonoidea en tres ordres i vuit subordres coneguts. Mentre que quasi tots els nautiloïdeus mostren sutures amb corbes suaus, la línia de sutura dels ammonites (la intersecció de les cambres amb la closca exterior) estava plegada, formant plecs i lòbuls.
 
S'han trobat tres tipus principals de patrons de sutura en els ammonites. Patrons de sutura:
* ''[[Goniatitida|Goniatític]]'' - nombrosos lòbuls i plecs no dividits; típicament, vuit lòbuls al voltant de la closca. Aquest patró és característic dels ammonites del [[Paleozoic]].
* ''[[Ceratitida|Ceratític]]'' - els lòbuls tenen extrems subdividits, donant-los l'aparença d'una serra, i els plecs són. arrodonits. Aquest patró és típic dels ammonites del [[Triàsic]].
* ''[[Ammonitida|Ammonític]]'' - tant els lòbuls com els plecs solen tenir puntes arrodonides en lloc de serrades. Els ammonites d'aquest tipus són els més importants des d'un punt de vista estratigràfic. Aquest patró és característic dels ammonites del [[Juràssic]] i [[Cretaci]].
 
Aquesta llista ordena els diferents ordres i subordres d'ammonites del més primitiu al més recent.
 
Ordres i subordres:
* [[Goniatitida]] ([[Devonià]] - [[Permià]]) -- plecs arrodonits, lòbuls serrats
** Anarcestina (Devonià)
** Clymeniina (Devonià superior)
** Goniatitina (Devonià - Permià superior) -- inclou els [[Goniatitida|goniatites]] autèntics
* [[Ceratitida]] ([[Carbonífer]] - [[Triàsic]]) -- plecs arrodonits, lòbuls serrats
** Prolecanitina (Devonià superior - Triàsic superior)
** Ceratitina (Permià - Triàsic) -- inclou els [[ceratite]]s autèntics
* [[Ammonitida]] (Permià - Cretaci ) -- tenen plecs i lòbuls arrodonits, amb patrons fractals
** Phylloceratina (Triàsic inferior - [[Cretaci]] superior)
** Ammonitina ([[Juràssic]] inferior - Cretaci superior) -- inclou els ammonites autèntics
** Lytoceratina (Juràssic inferior - Cretaci superior)
** Ancyloceratina (Juràssic inferior - Cretaci superior) -- els ammonites hetermorfs
 
== Ecologia==
[[Fitxer:Ammonite Jeletzkytes.jpg|esquerra|thumb|''Jeletzkytes'', un ammonita del [[Cretaci]] dels [[Estats Units]]]]
Com que els ammonites i llurs parent pròxims estan extints, se sap poc sobre la seva forma de vida. Les seves parts toves quasi mai romanen preservades. Nogensmenys, s'ha investigat molt examinant les closques dels ammonites i experimentant amb models dins de tancs d'aigua.
 
Molts ammonites vivien probablement en aigües obertes dels oceans primitius, i no al fons marí. Això és suggerit pel fet que els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes condicions en què no es troba vida [[bèntic]]a (del fons marí). Molts d'ells (com l'''[[Oxynoticeras]]'') eren probablement bons nedadors, amb closques aplanades en forma de disc que resultaven molt hidrodinàmiques. Tot i això, alguns ammonites eren nedadors menys eficients i probablement eren formes bèntiques de moviments lents. Els ammonites i animals semblants s'alimentaven probablement de [[peixos]], [[crustacis]] i altres petites criatures, mentre que eren les preses de [[rèptils]] marins tals com els [[mosasaure]]s. S'han trobat fòssils d'ammonites amb marques de mossegades, el resultat d'atacs dels predadors.
 
== Anatomia i diversitat de les closques ==
=== Anatomia bàsica de les closques ===
La part de la closca dels ammonites que conté la cambra de gas s'anomena ''[[fragmocon]]''. Aquest conté una sèrie de cambres progressivament més grans, anomenades ''[[camerae]]'', separades per fines parets que reben el nom de ''[[septa|septes]]''. Només la cambra més gran, la [[cambra corporal]], era ocupada per l'animal en si. A mesura que creixia, s'afegien cambres noves i més grans a l'extrem obert de l'espiral.
Un tub anomenat ''[[sifuncle]]'' passava a través de les septes, estenent-se des del cos de l'ammonita fins dins les cambres buides de la closca. Per mitjà d'un procés de transport actiu hiperosmòtic, l'ammonita podia buidar-les d'aigua. Això li permetia controlar la [[flotabilitat]] de la closca i per tant pujar o baixar en l'oceà.
 
Una de les principals diferències entre els ammonites i els nautiloides és que el sifuncle dels ammonites (excepte els ''Clymeniina'') passa per la perifèria ventral de les septes i les cambres, mentre que en els nautiloides transcorre més o menys pel centre de les cambres i les septes.
 
=== Dimorfisme sexual ===
Un dels trets de les closques dels ''Nautilus'' moderns és la variació en la forma i les dimensions de la closca segons el [[gènere sexual]] de l'animal, de manera que la del mascle és lleugerament més petita i ample que la de la femella.
 
== Vegeu també ==
* ''[[Titanites giganteus]]''
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Cefalòpodes extints]]