Revisió del 19:03, 21 oct 2018 modifica Lluismdies (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.737 edits editant ← Edició anterior		Revisió del 19:18, 21 oct 2018 modifica desfés Lluismdies (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.737 edits editant Edició següent →
Línia 4: # Per elecció del [[Sindicat Vertical]] del municipi, és a dir el terç sindical. # Per elecció entre les entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi, amb una llista de candidats que proposava el [[governador civil]] a l'ajuntament, cosa que seria el terç d'entitats. En sistema electoral garantia, amb força precisió, que tots els candidats admesos i, per tant, els [[regidors]] electes, fossin molt probablement persones afins al règim. Concretament, els [[homes]] del terç familiar eren veïns amb una provada lleialtat o, si més no, no havien de tenir cap senyal de "desafecció" al seu currículum; els sindicalistes, se suposava que eren militants [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS\|falangistes]] o, si més no, la majoria; i finalment els representants de les entitats, si tenim en compte qui en feia la proposta, havien de ser necessàriament "persones afectes al règim". Tot i que hi va haver algunes variacions al llarg del temps en el sistema d'elecció, sempre es va mantenir aquesta configuració dels ajuntaments fins que la nova legislació electoral derivada de la [[Constitució espanyola de 1978\|Constitució del 1978]] va restablir l'elecció dels ajuntaments per [[sufragi universal]] entre les candidatures presentades pels [[partits polítics]] o [[Agrupació d'electors\|agrupacions d'electors]].<ref>{{citar web \|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=137&fin=158&tipo=2 \|títol=Capítulo segundo. De la Administración Local \|consulta=27/12/2012 \|obra=Título VIII. De la Organización Territorial del Estado \|editor=Constitució Espanyola de 1978 \|data= \|llengua=castellà }}</ref> Malgrat que el règim de designació de regidors del franquisme a través d'aquests tres terços estava pensat per poder controlar ~~fèrriament~~amb ma de ferro els ajuntaments, a partir dels [[Dècada de 1960\|anys seixanta]], mitjançant el terç familiar i també del sindical, van arribar a ocupar el càrrec persones no vinculades al règim, i, fins i tot, membres de l'oposició democràtica clandestina, cosa que va contribuir a l'èxit de la [[Transició democràtica espanyola]]. Cal tenir en compte que els [[sindicats]] clandestins, principalment [[Comissions Obreres]], van optar per infiltrar-se dins de l'organització sindical franquista, el [[Sindicat vertical]], per utilitzar-lo contra el mateix règim. ==Abús del terme "terços"== Per extensió, també s'anomenaven terços sindical i familiar el conjunt dels [[Procurador a Corts\|procuradors]] de les [[Corts espanyoles]] que eren elegits en representació de l'organització sindical i dels caps de família, respectivament, tot i que, en realitat, no constituïen la tercera part de la cambra. == Referències ==

Ajuntaments franquistes: diferència entre les revisions