Guerra angloirlandesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
Des de finals del 1880, el Partit Parlamentari Irlandès de Charles Steward Parnell i més tard John Redmond demanaren autonomia (home rule) per a Irlanda per via política i parlamentària. El 1905 el [[Sinn Féin]] d'[[Arthur Griffith]] plantejava fins i tot la independència. El 1912 els britànics garantiren l'autogovern irlandès, però els unionistes formaren una força armada per a impedir-ho, els [[Voluntaris de l'Ulster]]. Com a resposta, els nacionalistes irlandesos crearen el [[1913]] els [[Voluntaris Irlandesos]]. El retard sine die de l'aplicació de l'autogovern va decebre els nacionalistes més radicals, que aprofitaren que els britànics eren lluitant a la Primera Guerra Mundial per a organitzar l'[[aixecament de Pasqua]] de [[1916]]. Tot i que l'aixecament fou un fracàs, la repressió desmesurada i la [[conscripció|conscripció obligatoria]] de soldats irlandesos el 1918 va donar fortes simpaties al nacionalisme radical.
Els empresonats pels fets de Pasqua foren tancats en camps de concentració. En el de [[Frongoch]] ([[Gal·les]]) [[
Per l'octubre del [[1917]] se celebrà l'[[Ard Fheis]] (Congrés) del Sinn Féin, partit que va aixoplugar la majoria dels partidaris de la revolta, on es faran triomfar les teses de [[
El desembre del 1918 se celebraren eleccions a Westminster. El [[Sinn Féin]] va obtenir 486.867 vots, el 47,7% (61% als comtats del Sud i el 23,9% als sis del Nord) i 73 diputats dels 105 en joc (entre ells Collins, Griffith, De Valera i la comtessa Markiewicz), 292.722 vots i 26 escons els unionistes d'[[Edward Carson]] (el 60,1% dels vots al Nord) i només 238.477 vots i 6 escons el partit de Redmont (amb el 23% dels vots). Això provocarà la dimissió de Redmont el partit irlandès, substituït per [[John Dillon]], qui no podrà evitar la pràctica desaparició i absorció pel Sinn Féin, més adaptat a la nova situació. Els 73 parlamentaris del Sinn Féin decidiren no ocupar els escons a Westminster i adoptaren l'ideari independentista (42 encara eren empresonats acusats de conspiració).
Línia 32:
== El conflicte ==
El [[21 de gener]] del [[1919]] es va produir l'[[emboscada de Soloheadbeg]], on membres dels [[Voluntaris Irlandesos]] van matar dos agents del [[Royal Irish Constabulary]] i, pel setembre, [[
Pel març del 1920 les columnes mòbils de l'IRA, comandades per [[Tom Barry]], atacaren els quarters de [[Cork]]. Com a represàlia, el 19 de març el RIC matà l'alcalde de Cork i militant de l'IRA i del [[Sinn Féin]], [[Tomas Mac Curtain]] (1884-1920). Fou substituït per un jove heroi de l'[[aixecament de Pasqua]], [[Terence MacSwiney]], que fou detingut el dia 21 d'agost acusat de conspiració. Com a protesta, inicià aleshores una [[vaga de fam]] amb uns altres 11 regidors, entre ells [[Michael Fitzgerald]] i [[Joseph Murphy]], i va morir el 24 d'octubre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Keogh |nom=Dermot |títol=The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 |url=http://books.google.cat/books?id=ppLqHj9revoC&pg=PA54&dq=Terence+MacSwiney+1920&hl=ca&ei=YAzeTojnAcqFsga7v-jfCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD8Q6AEwBDgK#v=onepage&q=Terence%20MacSwiney%201920&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2005 |pàgines=p.54 |isbn=0521530520 }}</ref> El seu enterrament fou una gran manifestació de dol i donà pretext a l'IRA per a dur a terme actes de represàlia, sobretot després de la mort de Fitzgerald el 17 i Murphy el 25 d'octubre.
| |||