Diferència entre revisions de la pàgina «Senyera del País Valencià»

ortotipografia
(Plantilla "Escuts i banderes del País Valencià".)
(ortotipografia)
|colors = {{llegenda|#CF2926|[[Roig]] {{mida|1=(''Solid 1795U'')}}}}{{llegenda|#F0D932|[[Groc]] {{mida|1=(''Solid 116C'')}}}}{{llegenda|#0072BC|[[Blau]] {{mida|1=(''Solid 300U'')}}}}{{llegenda|#007E6A|[[Verd]] {{mida|1=(''Solid 335C'')}}}}{{llegenda|#FFFFFF|[[Blanc]]}}{{mida|1=Ref.: [[Pantone|PANTONE]]}}
}}
La '''[[Bandera|senyera]] del [[País Valencià]]''' és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la '''Reial Senyera''', com assenyala l'article 4 de l'[[Estatut d'Autonomia del País Valencià|Estatut valencià]]. També és coneguda com a ''Senyera Tricolor'',{{sfn|Fuster|1977|p=28}}{{sfn|Fuster|1977|p=30}}, ''Reial Senyera Coronada''<ref>[[Antonio Vergara]]: [http://www.levante-emv.com/opinion/2015/10/11/putxero-9-doctubre-conchampagne/1325997.html «"Putxero 9 d´Octubre" con "champagne"»], article d'[[Antonio Vergara]] de l'Levante'', 11 d'octubre de 2015.</ref> o ''Senyera amb blau.''<ref>{{Ref-web|url=http://blogs.elpais.com/notes-publiques/2013/09/comprom%C3%ADs-i-la-senyera.html|títol=Compromís i la senyera|consulta=|llengua=català|editor=El País|data=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Ferrando|nom=Antoni|títol=Francesc de P. Burguera: L'obsessió pel país|url=|edició=1988|llengua=|data=|editorial=Universitat de València|lloc=|pàgines=344|isbn=}}</ref>
 
En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de [[València]] i des de [[1982]], després d'un llarg conflicte identitari, es va convertir en la bandera oficial del territori administrat per la recent creada [[comunitat autònoma]] regida per la Generalitat Valenciana.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Escudero|nom=Patricia Gascó|títol=UCD-Valencia: Estrategias y grupos de poder político|url=https://books.google.es/books?id=Fx4LYg2Lm-YC&pg=PA135&dq=se%C3%B1era+valencia&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi3-ced8N7aAhVOyqYKHRMjAxkQ6AEIKTAA#v=onepage&q=se%C3%B1era%20valencia&f=false|llengua=es|data=2011-11-28|editorial=Universitat de València|isbn=9788437086972}}</ref>
 
== [[Vexil·lologia]] ==
"«La Bandera del País Valencià és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal."''» (Article 4.1 de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]].)
 
No hi té fixades unes proporcions oficials, però s'utilitzen ''de facto'' dues formes, de 2:1 i de 3:2. Es considera que la primera forma és la tradicional, s'utilitza sobretot en edificis de gran simbolisme històric i en cotes altes i, per tant, el seu ús és de més solemnitat. La segona forma, en canvi, és d'ús general i comú, probablement per mimetisme amb la forma 3:2 de les banderes d'Espanya i de la Unió Europea les quals, juntament amb la senyera, s'utilitzen a les façanes dels edificis governamentals del País Valencià. Aquest costum de proporcions diferents té com a origen l'ús que es feia amb la bandera del [[Consell del País Valencià]], en què especificava en quins casos s'havia d'emprar una grandària o una altra.<ref name="docv">Decret de 30 d'abril de 1978: http://www.docv.gva.es/datos/1979/05/30/pdf/1979_801200.pdf</ref>
adopció = No arribà a ser oficial|
}}
Quan a finals d'aquest mateix any el president [[Partit Socialista del País Valencià|socialista]] [[Josep Lluís Albiñana Olmos|Josep Lluís Albiñana]] va haver d'abandonar el Consell del País Valencià, un dels primers actes del nou president de la [[Unió de Centre Democràtic|UCD]], [[Enric Monsonís Domingo|Enric Monsonís]], va ser oficialitzar la Senyera Coronada. L'anterior president, Albiñana, posteriorment cedí el [[25 d'abril]] de [[2014]] a l'[[Institut Joan Fuster]], l'únic exemplar oficial de senyera del Consell del País Valencià, la que onejà a la Generalitat; també declarà públicament que, l'endemà de la seua dimissió, l'ordenança que l'havia arriat per ordre de Monsonís li'l va regalar, i que se'l va guardar perquè "«en l'època hi oferien 30 mil pessetes per cada senyera cremada"».<ref>[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/736088-loctubre-custodiara-la-senyera-preautonomica-que-onejava-a-la-generalitat.html?cca=1 L'Octubre custodiarà la senyera preautonòmica que onejava a la Generalitat]. El Punt Avui, 25 d'abril de 2014</ref> Hui dia aquest exemplar històric de senyera s'exposa públicament a l'[[Octubre Centre de Cultura Contemporània]].
 
En aquesta situació d'estancament polític i violència va arribar el moment de negociar la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. La dreta arribava a la negociació defensant la Senyera Coronada i el nom de Regne de València, mentre l'esquerra defensava la Senyera quatribarrada i el nom País Valencià. Els redactors de l'Estatut nomenats pels diferents partits valencians amb representació parlamentària aplegaren a [[Benicàssim]] a una solució de consens quasi salomònica, bandera amb blau, però amb l'[[Escut del País Valencià|escut valencià]] a la franja en compte de la corona, i el nom País Valencià. El text consensuat es coneix com l'[[Estatut de Benicàssim]]. L'endemà la UCD declarava per boca d'[[Fernando Abril Martorell|Abril Martorell]] que no reconeixia l'acord signat pels seus representants, i tot va quedar en orris. Quan en [[1982]] el [[Congrés dels Diputats]] va aprovar oficialment l'Estatut d'Autonomia valencià, l'anomenat ''Estatut de Madrid'', la bandera era la Senyera Coronada i el nom [[Comunitat Valenciana]]. D'aquesta manera, amb una decisió presa a [[Madrid]], el conflicte sobre els símbols valencians quedà obert i mai es va tancar.<ref>Per aprofundir en el conflicte vegeu A. Cucó, ''Roig i blau. La transició democràtica valenciana'', Tàndem, 2002.</ref>
Així doncs, hi hagués o no una corona brodada sobre una franja blava en la senyera de València, el que queda clar és que els orígens de la Senyera coronada és un tema políticament conflictiu encara avui. Tanmateix, a l'edat mitjana els territoris (regnes, comtats o principats) no tenien banderes pròpies, ja que eren senyals personals dels reis i de la resta de la noblesa, així com de les ciutats com cossos polítics. Un sector dels autors que han tractat el tema, de tendència blavera, ha intentat demostrar que aquesta bandera privativa de la ciutat era la bandera de tot el [[Regne de València]], argumentant que era una espècie de ciutat-estat medieval, bo i justificant-se en la notable influència de la ciutat en els afers del regne, hipòtesi aquesta a què cap historiador del període no dóna suport. Així mateix, i pel contrari, un altre sector dels investigadors, de tendència [[pancatalanisme|catalanista]], ha intentat demostrar que la bandera de la ciutat de València no tenia cap franja blava, plantejant explicacions com les de [[Pere Maria Orts i Bosch|Pere M. Orts]] o [[Pau Viciano]] segons les quals la corona dins la franja blava hauria estat afegida al llarg del [[segle XIX]]. La proposta original d'Orts no va tenir en compte els documents esmentats del [[segle XVI]], publicats en [[1900]] per Vicent Vives Liern, així com els portolans anteriorment esmentats, però posteriorment Pau Viciano ha intentat resoldre aquestes mancances.
 
De moment, doncs, no sabem amb certesa si la Senyera de València duia una corona sobre una franja blava des del segle XV, com assenyalen les [[cartes portolanes]] i semblen indicar els documents esmentats del [[segle XVI]], o bé va continuar sent igual que la [[Senyera Reial]] fins al [[segle XIX]], com apunten els testimonis literaris, que mai esmenten la corona o la franja. En qualsevol cas, cal deixar clar que la Senyera de València només representa la capital del regne, mentre que la Senyera Reial només ho feia al braç reial, com es pot veure en les pintures de la Sala Nova del [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] realitzades durant la dècada de 1590, tot representant els braços o estaments de les [[Corts Valencianes (història)|Corts]] forals. L'única representació coneguda que englobava al general del regne era l'emblema conjunt dels tres estaments, la [[Mare de Déu]] per l'estament eclesiàstic, [[sant Jordi]] per l'estament nobiliari i l'[[Àngel Custodi]] amb l'escut i la senyera quadribarrada del rei per l'estament reial. I no es pot considerar, com va argumentar [[Joan Fuster i Ortells|Joan Fuster]], que el braç reial represente el poble "«lliure"»,<ref>J. Fuster, ''El blau en la Senyera'', 3i4, 1977, pàg. 19.</ref> perquè únicament representava els interessos de l'oligarquia urbana de les ciutats i viles reials valencianes. Així doncs, la Senyera de València –dugués o no corona i blau des del segle XV– representava només la ciutat, mentre que la [[Senyera Reial]] era la del rei de València i tota la Corona d'Aragó. Cap investigador o historiador ha demostrat fins ara que cap bandera representés el conjunt sencer del regne com a cos polític.
 
=== La Senyera de València en època foral ===
 
[[Fitxer:Senyera_d'Esquerra_Valenciana_(1931).svg|thumb|200px|Senyera de lluita d'[[Esquerra Valenciana]], el partit polític més important del [[nacionalisme valencià]] a la [[II República Espanyola]], amb estrela roja socialista.]]
Durant els anys de la [[Segona República Espanyola|II República]] i el llarg debat estatutari, les posicions simbòliques valencianistes van anar assumint-se a poc a poc pel conjunt de la societat i per les forces polítiques estatals i regionalistes (com el [[blasquisme]]), gràcies al creixement en nombre i influència dels partits nacionalistes d'esquerra (com [[Esquerra Valenciana]]) i en menor mesura de dreta (com [[Unió Valencianista]]). Així la Senyera Coronada era present a la major part de les institucions, malgrat no ser-hi oficial per no haver-hi autonomia com a [[Catalunya]], i mai faltava als actes polítics valencianistes, com ara les manifestacions i els aplecs arreu del país, sobretot al més conegut [[Aplec del Puig]], però també a [[Alzira]] i [[Xàtiva]] entre d'altres.<ref name="valpuntcom">[https://web.archive.org/web/20120617114722/http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=34&Itemid=41 Història d'un simbol segrestat, la senyera tricolor valenciana] reportatge d'Òscar B. i Adrià B. a [[Valencianisme.com]] de l'any 2005</ref> Amb tot, en aquests anys es va alçar alguna veu reivindicant la Senyera quadribarrada com a nacional, per exemple en diversos articles publicats al setmanari valencianista ''El Camí'' ([[1932]]-[[1934]]). De fet, els anys de la República i el desenvolupament del [[nacionalisme valencià]] són essencials en l'avanç de l'ús social de la Senyera coronada com bandera dels valencians, independentment de la ideologia personal.<ref name="valpuntcom" /> Així, durant la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] la Senyera valenciana va estar molt present en la propaganda militar del bàndol republicà, tot i que normalment sense corona, com es pot veure a diversos cartells.<ref name="valpuntcom" /> I també fou hissada al castell d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]] quan els republicans valencians prengueren la ciutat en agost de [[1936]], tal com havia promès el capità [[Manuel Uribarri]] a la delegació del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] que li l'havia lliurada,<ref>E. Mainar, "«¡Todos al frente!"», ''La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana'', v. 5, pàg. 117. Fotos pàg. 121 i 140.</ref> cosa que indica la seua assumpció com bandera republicana.
 
Tanmateix, no sols era la bandera dels republicans. En febrer de [[1939]] el nou Ajuntament franquista de València va portar la Senyera oficial (la reproducció de 1928) a la desfilada d'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València, i uns mesos després també la va portar a la desfilada de la Victòria del bàndol rebel a [[Madrid]], en la qual la Senyera coronada va presidir la desfilada junt a altres banderes de l'exèrcit espanyol. Així, es conta la història que en aquests anys les autoritats s'asseguraven, per exemple, que no s'utilitzés durant les [[Falles]] de València, i amenaçava els organitzadors amb un dia de presó per cada "«bandera secessionista"» que es mostrés als balcons dels carrers de la ciutat.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}} Tanmateix, a poc a poc el règim franquista va anar desenvolupant un paper regionalitzador i folkloritzant de les cultures identitàries i la Senyera coronada va ser reinterpretada, igual que en el [[segle XIX]], com símbol regional per excel·lència.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}} Així, per exemple, en [[1943]] es van reprendre les celebracions anuals del 9 d'octubre, de nou amb la Senyera coronada, però ara la comparsa de la desfilada estava composta bàsicament per grups fallers i elements folklòrics.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}} Més endavant, als anys 60, el filòleg i historiador valencianista [[Manuel Sanchis Guarner]] convencé les autoritats [[Franquisme|franquistes]] perquè la Senyera coronada s'adoptés legalment com a bandera de la ciutat de València.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}}
 
== La Senyera en l'actualitat: un símbol oficial ==
465

modificacions