Obre el menú principal

Canvis

33 bytes afegits ,  fa 11 mesos
m
Ortografia i enllaç
'''Nil de Rossano''' o '''Nil el Jove''', en italià '''Nilo''' i batejat com a Nicola ([[Rossano]], Calàbria, [[910]] - [[Túsculum]], [[26 de setembre]] de [[1004]]) va ésser un monjo [[basilià]] italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de [[Grottaferrata]]. És venerat com a [[sant]] per l'[[Església catòlica]] i l'[[Església ortodoxa|ortodoxa]], i és sant patró de Rossano. La seva festivitat és el [[26 de setembre]].
 
Va néixer al si de la família grega dels Malena, de [[Rossano]], al [[thematema (subdivisió administrativa)|tema]] bizantí de [[Calàbria]], i batejat com a Nicolau. Estudià a l'escola monàstica de Rossano i fou un bon cal·lígraf i himnògraf. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va deixar la seva família, dotant-la perquè no tingués problemes, i va fer-se monjo de l'orde dels [[basilians]], fent els vots al monestir de [[San Nazario]] ([[San Mauro la Bruca]], [[Salerno]]) cap al [[940]]. Es retirà llavors a fer vida eremítica a l'[[eparquia]] del Mercurion (probablement al territori de [[Viggianello]], entre la [[Lucània]] i Calàbria). S'hi dedicà a la vida contemplativa i la caritat, i a copiar [[còdex]]s que havia recollit. Cercant encara més solitud, va retirar-se a una cova propera, on hi havia un altar dedicat a Sant [[Miquel arcàngel]].
 
Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels [[basilians]] a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruïnes d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]] (Calàbria). Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient. [[Basili II de Bizanci]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo [[patriarca]], però mai arribà a anar-hi. De nou al seu país, hi intercedí en favor d'alguns rebels i, davant de la comunitat jueva, en favor d'un jove cristià que havia mort un jueu. Li fou ofert el càrrec d'[[arquebisbe]], però el refusà. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de [[San Demetrio Corone]], que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.
24.059

modificacions