Bonifaci VIII: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bestiasonica ha mogut Papa Bonifaci VIII a Bonifaci VIII sobre una redirecció : per VP:AP concís |
enllaços |
||
Línia 38:
El papa li respon amb l'emissió, el 25 de febrer de 1296, de la butlla ''Clericis laicos''. Felip IV va ignorar aquesta butlla i va dictar un seguit d'edictes pels quals es prohibia, tant a laics com a clergues, l'exportació de productes a Roma, de manera que va obligar Bonifaci VIII a signar un acord pel qual reconeixia al rei francès la potestat de fixar tributs al clergat en casos d'extrema necessitat i sense comptar amb una autorització prèvia del pontífex.
L'entesa entre Bonifaci VIII i Felip IV va ser molt breu, ja que el [[1301]] es va produir un nou xoc quan el papa va crear el nou bisbat de [[Pàmies]], al sud de [[França]], i hi va col·locar a [[Bernat Saisset|Bernat de Saisset]]. Felip, incòmode amb el designat, el va acusar d'alta traïció i el va fer empresonar.
Llavors Bonifaci va emetre la butlla ''Ausculta fili'', a fi de delimitar d'una manera definitiva la relació entre el poder temporal i l'[[clergat|Església]].
Línia 46:
«''Hi ha dos governs, l'espiritual i el temporal, i tots dos pertanyen a l'Església. L'un està a la mà del papa i l'altre a la mà dels reis, però els reis només poden fer-ne ús més per a l'Església, segons l'ordre i amb el permís del papa. Si el poder temporal es torça, el poder espiritual l'ha de redreçar (...). Així, doncs, declarem, diem, decidim i pronunciem que és absolutament necessari per a salvar-se que tota criatura humana estigui sotmesa al pontífex de Roma''».
La reacció de Felip IV va ser la convocatòria, el 12 de març de [[1303]], d'una assemblea al [[palau
Quan el Papa va rebre la notícia de les intencions de Felip va preparar una nova butlla d'excomunió, ''Supra Petri solio'', que no va tenir temps de promulgar, ja que el 7 de setembre de 1303 va tenir lloc l'incident conegut com l'atemptat d'Anagni.
| |||