L 3/35: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Actualització referències. |
||
Línia 32:
El CV 35 era el tercer model d'una sèrie de blindats basats en el tanc britànic Carden-Loyd Mk VI. La primera versió fou el [[Carro Veloce 29]], que va servir com a prova. Posteriorment es produiria el model 33 i finalment l'any 1935 apareixeria el CV 35, que seria fabricat per [[Ansaldo]], una potent companyia siderúrgica, i [[Fiat]]. Els dos models, 33 i 35, serien fabricats en grans nombres, arribant a una producció d'unes 2.800 unitats entre els dos l'any [[1936]].
La versatilitat del CV 35 el va fer esdevenir la columna vertebral de les [[Guerra mecanitzada|forces blindades]] italianes fins als anys 1939-1940, quan es van començar a produir tancs mitjans, però perduraria en servei fins a l'any [[1944]]. Durant aquest període d'activitat seria utilitzat a la [[Segona Guerra Italo-Etíop]], la [[Guerra Civil Espanyola]], participant en les principals ofensives del [[Corpo Truppe Volontarie|CTV]], i a diversos fronts de la [[Segona Guerra Mundial]], sobretot a les campanyes del [[Campanya del nord d'Àfrica|Nord d'Àfrica]] i dels [[Campanya dels Balcans|Balcans]].
== Desenvolupament ==
Línia 40:
El primer tanc que va aconseguir Itàlia va ser un [[Schneider CA1]] [[francès]], que es va provar el [[1917]] mentre es formava una "Oficina de tancs d'assalt" per estudiar la nova arma i s'aconseguien altres tancs com el [[Renault FT-17]]. Amb aquesta experiència [[Fiat]], l'empresa [[Automòbil|automobilística]] líder d'Itàlia, va dissenyar un tanc propi de 40 tones, el [[Fiat 2000]], que resultaria massa pesant i poc mòbil pels fronts italians. Això, juntament amb la satisfactòria prova dels FT-17, conduiria els militars italians a interessar-se pels tancs lleugers. Al final la [[Gran Guerra]] va acabar sense que Itàlia hagués desplegat cap tanc, tot i haver aconseguit la llicència per produir els FT-17.
El [[1921]] es dissenyaria un nou tanc, el [[Fiat 3000]], semblant al [[Renault FT-17]], però que continuava sent poc pràctic pels escenaris muntanyosos que més interessaven als italians. L'autèntica renovació arribaria el [[1929]], quan Itàlia adquiriria un model de la [[tanqueta]] britànica de 6 tones [[Carden-Loyd Mk VI]]. D'aquest vehicle se'n van aconseguir 25 mostres, 4 de les quals fabricades per la fàbrica OTO a Itàlia. Aquests vehicles es van rearmar amb [[metralladores]] refrigerades per aigua de 6,5 mm Fiat i es van anomenar [[Carro Veloce 29]]. Aquest blindat serviria de base per la tanqueta CV 33, també anomenada L 3, fabricada per Ansaldo que s'ajustaria totalment als requeriments de l'exèrcit italià d'un vehicle capaç de moure's per entorns muntanyosos i passar per espais estrets: [[pont]]s, [[Collada|colls]]...
El [[1935]] es farien diverses modificacions al CV 33: s'escurçaria una mica, l'armament es substituiria per un parell de metralladores bessones de 8 mm, l'estructura canviaria lleugerament, en alguns casos el [[blindatge]] estaria cargolat en comptes de reblat... Aquest nou model seria batejat Carro Veloce Ansaldo-Fiat tipo CV 35 i esdevindria el principal tanc ràpid d'Itàlia.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101I-203-1691-20, Albanien, deutsche Soldaten, italienischer Panzer.jpg|thumbnail|Soldats alemanys marxen per davant d'un L 3/35 a [[Albània]] l'any [[1943]].]]
Línia 49:
Tot i que principalment els CV 35 van ser usats pels italians, també se'n van exportar un nombre considerable d'unitats que van participar en conflictes no relacionats amb el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]]. Sovint els estats que en compraven ho feien intentant mecanitzar els seus exèrcits sense gastar gaire diners en projectes de desenvolupament d'un tanc propi. La Xina va ser la principal importadora, amb 100 tanquetes, seguida d'[[Àustria]] i [[Hongria]], amb 72 i 65 unitats respectivament. En menor mesura, sense superar mai la vintena, també en van adquirir: [[Afganistan]], [[Albània]], [[Bolívia]], [[Brasil]], [[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Iraq]] I [[Veneçuela]]. L'[[Espanya franquista]], per altra banda, va quedar-se amb part de les tanquetes que van fer servir el [[Corpo Truppe Volontarie|CTV]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].<ref>{{ref-web |url= http://www.militaryfactory.com/armor/detail-page-2.asp?armor_id=377 |títol= Carro Armato L3 (Series) Tankette / Light Tank (1935) |consulta= 21 desembre 2014 |llengua= anglès |obra= MilitaryFactory |data= 7/1/2014}}</ref> Alguns dels importadors els farien servir a posteriors conflictes: la [[Xina]] a la [[Segona Guerra Sinojaponesa]], Iraq durant la guerra angloiraquiana i Hongria a la guerra contra [[Eslovàquia]].
El primer conflicte on van participar els Carro Veloce 35 va ser la [[Segona Guerra Italo-Etíop|Segona Guerra Italo-Abissínia]]. Al principi van ser usats inadequadament, sense suport d'infanteria, i van ser presa d'[[Emboscada|emboscades]] per part dels [[etíop]]s, patint algunes baixes. Posteriorment els italians en perfeccionarien el desplegament, amb [[Reconeixement militar|reconeixement]]s previs i soldats a peu acompanyant, i van causar nombroses baixes als etíops. Les variants llançaflames van destacar especialment contra les tropes etíops atrinxerades a coves. En total es van desplegar 143 CV 35 a [[Eritrea]] i 30 a la [[Somàlia italiana]], la majoria van ser retornats a la [[península Itàlica]] després de la guerra.
=== Guerra Civil Espanyola ===
Amb l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola]], Itàlia de seguida es va posar a favor del [[bàndol nacional]]. Per donar-los suport [[Mussolini]] enviaria CV 35, que serien dels tancs més utilitzats a la guerra. El primer enviament va ser l'agost de 1936 amb 5 tanquetes CV 35 i tripulació italiana, el primer reforç de tancs estrangers de tota la guerra.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-P0214-516, Spanien, Schlacht um Guadalajara.jpg|thumbnail|dreta|Una columna de CV 35, liderada per una variant amb [[llançaflames]], durant la [[batalla de Guadalajara]].]]
El març de 1937 la primera gran operació on van intervenir els CV 35 va començar: la [[Batalla de Guadalajara]], al nord de [[Madrid]]. Dues [[Divisió militar|divisions]] italianes van llançar un atac amb el suport de 2 [[Companyia militar|companyies]] de [[Tanqueta|tanquetes]]. Durant l'enfrontament hi van haver-hi diferents topades amb tancs republicans [[T-26]], que defensant la rereguarda amb els [[Canó de tanc|canons]] de 45 mm eren molt superiors als pobrament armats CV 35. Durant l'ofensiva els italians van perdre 5 tanquetes i 2 més van acabar greument danyades. Durant la retirada italiana, però, els tancs de Pavlov per problemes mecànics no van ser capaços d'explotar la vulnerabilitat italiana.
Posteriorment el CTV participaria en l'ofensiva contra el nord d'Espanya, contra [[Astúries]] i el [[País Basc]], patint 7 baixes de CV 35 i mantenint la manca de potència antitanc. El RRS seria reorganitzat l'octubre de 1937 i es crearia el ''Raggruppamento Carristi'' (RC), que consistia en dos [[Batalló|batallons]] de tanquetes i un batalló d'[[infanteria motoritzada]] amb dues [[Secció militar|seccions]] de [[Canó antitanc|canons antitanc]]. L'objectiu de la reorganització era passar les tanquetes d'un rol de suport a la infanteria a un rol de força mòbil amb capacitat antitanc. Tot i que el CTV participaria en la [[batalla de Terol]], l'hivern de 1937-38, el nou RC no tindria oportunitat de demostrar la capacitat de combat mòbil. Més tard, el novembre de 1938, els CV 35 serien reanomenats Carro Leggero 3/35 o L 3/35.
Línia 63:
Seria a l'[[ofensiva de Catalunya]] on el Raggruppamento Carristi, i les tanquetes L 3/33 i L 3/35, operarien al més alt nivell. Durant aquesta darrera campanya es va assignar a les columnes motoritzades italianes la punta de llança de l'ofensiva, arribant a perforar ràpidament el front 200 km.
Al final de la guerra, dels 149-157 CV 35 enviats, se'n van perdre entre 36 i 87 per pèrdues en combat i mecàniques. Alguns dels restants es van donar a l'[[exèrcit espanyol]].
=== Segona Guerra Mundial ===
El primer lloc enfrontament, de curta durada, on van combatre els L 3 a la [[Segona Guerra Mundial]] va ser a la invasió italiana de França. En aquesta zona [[Alps occidentals|alpina]], ben fortificada, 9 [[Batalló|batallons]] de tancs entrarien en combat, 5 dels quals organitzats en "Raggruppamento celere", grups ràpids semblants als de finals de la Guerra Civil Espanyola. El [[23 de juny]] els tancs avançarien per una zona a 2.000 m d'altitud, però aviat van quedar encallats a les defenses franceses i van patir 4 tancs per [[Mina antitanc|mines]] i 2 per [[artilleria]]. El [[24 de juny]] els L 3 van aconseguir trencar el front i capturar un poble a costa de 2 tancs perduts per culpa de mines i aquest mateix dia es firmaria l'armistici que entraria en efecte l'endemà, 25 de juny.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101I-201-1561-20, Balkan, italienische Panzer, Krad mit Beiwagen.jpg|thumbnail|dreta|Una tanqueta L 3/35 seguida d'una [[moto]] amb [[sidecar]] avançant pels [[Balcans]].]]
Línia 91:
Per poder-s'hi veure, la tripulació disposava d'un gran visor frontal pel conductor, en alguns casos un visor frontal pel metrallador i dos visors als laterals i al darrere de la casamata.
Les dimensions de l'L 3/35 diferien una mica de les de l'L 3. Feia 3,15 m de llarg, respecte als 3,2 del CV-33, tenia una amplada d'1,5 m i una alçada d'1,3 m.
=== Armament ===
L'armament del CV 35 estava operat pel comandant i eren un parell de [[metralladores]] bessones Fiat M35, o Fiat-Revelli Modello 1935, que gastaven munició de 8 x 59 mm i per les quals transportaven 2.170 [[Cartutx (armes de foc)|cartutx]]os, posteriorment 3.200. La muntura de les armes els permetia girar 12º als laterals amb una elevació de fins a 27º.
Aquestes metralladores eren fabricades per Fiat-Revelli i es van dissenyar l'any [[1934]] com a actualització de la [[Fiat–Revelli Modello 1914]], la principal metralladora italiana de la [[Primera Guerra Mundial]]. Cada metralladora feia 1.270 mil·límetres de llarg, amb el canó de 654 mm, i pesava 22,6 kg descarregada.
Línia 113:
[[Fitxer:Tank, Fiat-brand Fortepan 93750.jpg|thumb|Una tanqueta L 3/35 [[Hongria|hongaresa]], amb l'armament modificat, travessant un [[riu]] l'any [[1940]].]]
Tota la tanqueta es dirigia amb dues palanques de direcció, amb frens, a més a més d'un altre pedal de fre. El conjunt permetia que l'L 3/35 arribés a assolir velocitats de 42 km/h per carretera amb una autonomia de 150 km. Camp a través la velocitat disminuïa i l'autonomia era de 6 hores en moviment. La mobilitat dels L 3/35 els permetia superar [[trinxeres]] d'1,45 m, obstacles verticals de 60 cm, i pujar pendents de 45°. Per fer un gir complet necessitaven un radi de 3 m i podien travessar obstacles aquàtics submergint-se un màxim de 0,7 m. A més a més, com que era petit, podia ser transportat per [[camió]], llançant-se al combat des del compartiment de càrrega sense cap mena de preparació.
== Variants ==
Línia 122:
=== L 3/35 lanciafiamme ===
El 1935, amb l'èxit dels llançaflames a la [[Segona Guerra Italo-Etíop]], es va iniciar la producció d'una variant amb un [[llançaflames]], del qual se n'acabarien fent 4 models que s'anomenarien: L 3/35 ''lanciafiamme'' o 'lf'. El primer model estava equipat amb una metralladora i al costat un llançaflames amb un [[abast efectiu]] de 50 m pel qual duia 520 litres de fuel a un tràiler de dues rodes que estirava al darrere connectat al tanc per un tub corrugat. Les altres versions duien un dipòsit de fuel cilíndric de 60 litres sobre el motor o diversos cilindres prismàtics dintre i fora del compartiment de la tripulació. Aquestes últimes versions van demostrar ser molt vulnerables i difícils d'utilitzar i es van retirar de primera línia aviat, tot i que es farien servir a la [[Guerra Civil Espanyola]] i al [[setge de Tobruk]].
=== L 3/35 radio ===
Línia 139:
Oficialment es van fer més proves amb els tancs L 3: una variant llançafum, que arrossegava un tràiler, una variant controlada remotament per a demolicions, una altra prova amb un L 3 armat amb un [[canó antitanc]], una variant aerotransportada per un trimotor Savoia-Marchetti SM.82, per dur les tanquetes d'Itàlia al Nord d'Àfrica... Però cap d'aquestes variants van passar de la fase de prototip.
Serien majoritàriament les modificacions de camp, on es muntarien diverses armes als L 3, les que més èxit tindrien. Entre el 1940 i el 1941, el LXI Battaglione carri L, va equipar alguns dels seus L 3 amb [[Fusell antitanc|fusells antitanc]] Solothurn de 20 mm. En altres models s'hi va equipar un [[Morter (arma)|morter]] Brixia model 35 de 45 mm, que podia servir per bombardejar o desplegar cortines de fum. Aquestes modificacions es van afegir als XXI i LXI batallons el novembre de 1940 i s'hi va afegir una tercera modificació de camp, on es substituïen les dues metralladores bessones per una metralladora pesant d'aviació Breda-Safat de 12,7 mm.
== Referències ==
{{Referències
== Bibliografia ==
| |||