Música: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Song of the Angels (1881).jpg|thumb|«''El [[cant]] dels [[àngel]]s''» obra de William Bouguereau ([[Segle XIX]]). Sovint, a la cultura europea, la música ha estat associada a allò celestial ]]
Com a art sonora, requereix dos moments o processos creatius per viatjar del creador al [[Receptor (comunicació)|receptor]] o oient: la [[composició musical|composició]] i la [[interpretació musical|interpretació]]. Malgrat que en alguns casos —com la [[improvisació musical|improvisació]]— ambdós poden estar indissolublement units, no per això deixen de ser dues fases diferents però del tot necessàries, àdhuc en els [[repertori]]s [[música tradicional|tradicionals]].
La '''música''' és un [[art]] que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre. Es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per [[veu]]s humanes o per [[instrument musical|instruments]], a la recerca de la [[bellesa]] formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint [[missatge]]s dotats d'unitat, continuïtat i coherència.
 
Les seves manifestacions s'acostumen a sotmetre a dictats que tenen validesa dins d'un context [[cultura]]l concret, tot i que des del [[segle XVIII]] s'ha dit sovint que la música és un [[llenguatge]] universal, idea que ja es troba en el poeta [[Samuel Rogers]], en [[Christopher North]]<ref>Watson, Derek: Dictionary of Musical Quotations. Wordsworth. P.7 i 8 </ref> i en [[Carl Maria von Weber]]<ref> Willems, Edgar: El valor humano de la educación musical. Paidos: Buenos Aires, 1975. Pàg.180</ref> (aquests darrers ja en ple [[música romàntica|Romanticisme]]). Habitualment aquestes normes són les de la [[melodia]] i les del [[ritme]] (i del [[timbre]]); i a les societats occidentals, també les de l'[[Harmonia musical|harmonia]].
 
En algunes manifestacions musicals no s'aprecia una voluntat veritablement [[art]]ística —entesa com a vinculació a uns principis [[estètica|estètics]], voluntat de sotmetre l'espectador / oient a una experiència estètica—; per tant, existeixen manifestacions musicals que són més aviat formes de [[comunicació]] i manifestacions culturals no necessàriament (ni prioritàriament) artístiques. La primera voluntat de la música no sempre és l'artística.
 
Com a art sonora, requereix dos moments o processos creatius per viatjar del creador al [[Receptor (comunicació)|receptor]] o oient: la [[composició musical|composició]] i la [[interpretació musical|interpretació]]. Malgrat que en alguns casos —com la [[improvisació musical|improvisació]]— ambdós poden estar indissolublement units, no per això deixen de ser dues fases diferents però del tot necessàries, àdhuc en els [[repertori]]s [[música tradicional|tradicionals]].
 
La música ha acompanyat les [[societat]]s humanes des dels seus orígens, amb formes, funcions, manifestacions i productes molt diversos, segons cada context i moment. L'expressió musical és una constant de l'espècie humana{{sfn|Blacking|1994|Aiats, Jaume: Pròleg, p.13}} malgrat que el camp [[semàntica|semàntic]] del mot no sigui plenament coincident a tot arreu i en totes les [[idioma|llengües]] com en el cas de l'àrea [[islam|islàmica]] de llengua [[àrab]] en què no inclou el cant a la mesquita.<ref name="Malm">Malm, W.P. (1985): Culturas musicales del Pacífico, el Cercano Oriente y Asia. Madrid: Alianza. P. 81</ref>