Margaret Cavendish: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m .
m bot: -la pròpia autora +la mateixa autora
Línia 35:
Margaret Cavendish, ''Mad Madge'', malgrat l'escàndol que va causar la seva vida d'escriptora<ref>{{Ref-llibre|cognom=Whitaker|nom=Katie|títol=Mad Madge: the extraordinary life of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle, the first woman to live by her pen|url=|edició=|llengua=anglès|data=2002|editorial=Basic Books|lloc=New York|pàgines=|isbn=|oclc=606992878}}</ref>, va publicar finalment vint-i-tres obres. La seva producció abasta no només poemes i relats també obres de teatre, assajos científics i novel·les; les seves protagonistes són heroïnes que desafiam el lideratge masculí i fins i tot fa picades d'ullet al [[lesbianisme]]<ref>A ''[http://digital.library.upenn.edu/women/newcastle/convent/convent.html The Convent of Pleasure]'' publicat a ''Plays, Never before Printed'' (London: A. Maxwell, 1668). M. Cavendish, parla sobre el plaer i l'amor lèsbic.</ref> i al [[transvestisme]]<ref name=":2" />.
 
En paraules de la pròpiamateixa autora a la seva obra, un paràgraf que parla molt de la seva personalitat:
...L'ànima de la duquessa va contestar que confessava que era força extremada i més del que era usual i ordinari, però que la seva ambició era tal que, si era possible, no es mostrava semblant als altres en cosa alguna. "''Intent''", va dir, "''ser tan singular com puc, doncs revela una naturalesa mediocre l'imitar als altres i, encara que no m'agrada ser imitada si puc evitar-ho, abans que imitar, preferiria ser imitada, doncs la meva naturalesa és tal que prefereixo semblar pitjor en la meva singularitat que millor però a la moda''".<ref name=":12">{{Ref-llibre|cognom=Cavendish|nom=Margaret|títol=El Mundo resplandeciente|url=|edició=edició i traducció de Martí Escayol, Maria Antònia|llengua=castellà|data=2017|editorial=Siruela, cop.|lloc=Madrid|pàgines=179|isbn=9788417041366}}</ref>
Des de la seva posició real, va utilitzar els seus escrits per discutir l'estat de la dona al segle XVII i per qüestionar tot, des del matrimoni fins a la filosofia natural. Ella va explicar que la raó dels seus treballs es trobava que “t''otes les accions heroiques''” i “''ocupacions públiques''” eren denegades a les dones de la seva època.