Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Correcció lingüística. |
||
Línia 5:
El [[133 aC]] quan va morir el seu germà era a [[Hispània]] i va retornar a Roma el [[132 aC]]. El [[131 aC]] Gai Papiri Carbó va presentar una moció que permetia a qualsevol persona presentar-se dos o més anys seguits al càrrec de [[tribú de la plebs]], ''[[llei curiada|rogatio]]'' que de moment fou rebutjada en aquest primer intent. Es parlava de concedir la ciutadania a tots els habitants de la península Itàlica, però la moció va ser rebutjada i una rebel·lió a la ciutat llatina de [[Frejela]] a favor de la mesura va ser sufocada.
El [[126 aC]] fou [[qüestor]] a [[Sardenya]] sota el cònsol [[Luci Aureli Orestes (consol 126 aC)|Luci Aureli Orestes]] i es va fer molt popular per la seva defensa dels soldats i
== Tribunat ==
Línia 12:
Tot seguit va renovar la llei agrària del seu germà però amb més detalls que la feien més acceptable{{efn|[[Sempronia frumentaria]]}}; també va introduir una llei que prohibia servir a l'exèrcit abans dels 17 anys;{{efn|[[Sempronia de militibus]]}} i una tercera llei (''Lex Annonae'') per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix).
Amb aquesta llei els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana. Una altra proposta que va donar llocs de treball i
També es va votar una Llei que va establir el vot en el comicis centuriats per sorts entre les classes (abans votaven primer les tres classes altes i seguien per ordre fins a les més baixes).{{efn|[[Sempronia de centuriis]]}} Els judicis per enverinament i assassinat van passar a unes ''Quaestiones rerum capitalium'' (Comissions judicials permanents) l'acció de les quals no podia ser detinguda pels tribuns, i les sentències eren inapel·lables.{{efn|[[Sempronia de judiciis]], [[Sempronia judiciaria]], [[Sempronia de capite civium]]}} L'acusat podia deslliurar-se renunciant a la ciutadania i marxant al desterrament (i així salvava la vida i els béns), encara que la detenció preventiva i l'execució de la pena eren lícites. Per a aquestes comissions es designarien cavallers i senadors. Els cavallers van obtenir a més alguns privilegis menors. (en resum la "''judicia''" fou transferida del senat a una cort formada bàsicament per 300 ''[[cavaller romà|equites]]''). Per les modificacions introduïdes per Gai Grac a l'ordre de cavallers o equites vegeu [[Regne i República de Roma]].
| |||