Magnetoscopi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Cap resum de modificació
Línia 4:
[[Fitxer:Panasonic AJ HD3700H.jpg|thumb|250px|1995 Panasonic [[D5 HD|D5]] Digital VTR, model AJ-HD3700H]]
[[Fitxer:SONY BVW 65.jpg|thumb|250px|Sony [[Betacam]]-SP VTP BVW-65 VTR]]
El '''magnetoscopi''' (que prové de la unió entre ''magneto''- i -''scopi'') és un aparell utilitzat per a gravar imatges en moviment en cinta magnètica. També és conegut com a VTR (acrònim de l'anglésanglès ''Video Tape Recorder'') i VCR (''Video Cassette RRecorder''), quan la cinta ve en una casset, com les cintes d'ús domèstic. Moltes vegades és denominat segons el format de gravació o com a vídeo.<ref name="RBA">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.52|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
ecorder''), quan la cinta ve en una casset, com les cintes d'ús domèstic. Moltes vegades és denominat segons el format de gravació o com a vídeo.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.52|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
== Inici i desenvolupament del magnetoscopi ==
Linha 14 ⟶ 13:
== El sistema Betacam ==
 
El desenvolupament per part de [[Sony]] del sistema U-matic donà lloc al sistema [[Betacam]] (cap a l'any 1985), que utilitzava cassets amb cintes de 1/2 polzada i tenia unes característiques tècniques millors que les versions anteriors. Ja no gravaven amb el senyal compost de vídeo sinó amb el senyal per components, amb els components R-YR–Y, B-YB–Y i Y pel que donava un pas a la universalització del sistema de TV. Amb aquest nou format de gravació es començà a integrar el magnetoscopi en les càmeres de ENG, naixent els equips anomenats ''camcorders'' o "'camascopi"'.
 
EnEl 1987 Sony millora la cinta magnètica passant a gravar en cintes de metall en lloc de les anteriors d'òxid. Açò unit a incorporacions tècniques importants fan que es cree un nou sistema anomenat Betacam SP que es va universalitzar i vingué a substituir a tots els sistemes anteriors, tant de ENG (informatius) com de producció. L'èxit fou tal que fins al començament del segle <small>XXI</small> fou el sistema de gravació universalment utilitzat per totes les cadenes de TV, fins a l'arribada que amb l'arribada del nou sistema de gravació digital, la majoria de les TV han començat a substituir els antics sistemes de gravació analògica pels nous formats digitals.
Durant l'era analògica hi hagué diversos intents per part d'altres cases com la japonesa Mashushita-Panasonic, de desenvolupar altres formats també de gravació de components i en cassets de mitja polzada com foren els M-I i M-II, però tingueren un èxit escàs en gran part per la tardança a l'hora d'eixir al mercat on ja regnava el Betacam SP.
 
Durant l'era analògica hi hagué diversos intents per part d'altres cases com la japonesa Mashushita-PanasonicMashushita–Panasonic, de desenvolupar altres formats també de gravació de components i en cassets de mitja polzada com foren els M-IM–I i M-IIM–II, però tingueren un èxit escàs en gran part per la tardança a l'hora d'eixir al mercat on ja regnava el Betacam SP.
 
Les companyies tradicionals com Ampex i Bosch desaparegueren o canviaren la seua estratègia davant el monopoli del Betacam SP. Tant Sony com [[Panasonic]] intentaren desenvolupar nous formats de gravació més barats però tingueren una escassa acollida davant l'èxit que el Betacam SP tingué entre els seus usuaris i la seua major aproximació a la tecnologia digital.