Stanley Kubrick: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat
→‎Maduresa: errors ortogràfics
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 23:
 
=== Maduresa ===
El [[1957]] Kubrick rodarà la primera d'aquestes pel·lícules, ''[[Camins de glòria]]'' (''Paths of glory''), en què Douglas interpretava un coronel encarregat de defensar els seus soldats, acusats en consell de guerra de covardia davant l'enemic, tot açò ambientat a la França de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]]. Aquesta cinta antibel·licista, que basant-se en un esdeveniment real apuntava a l'absurditat de la guerra, li valdria la primera polèmica en la seva carrera. A França, el missatge va entendre's com un atac a lal'exèrcit milícia francesafrancès i el film va estar prohibit fins al [[1975]].
 
L'any 1960, Kirk Douglas va produir i protagonitzar la següent pel·lícula de Kubrick, ''[[Espàrtac (pel·lícula de 1960)|Espàrtac]]'' (''Spartacus''), que havia estat en un primer moment encomanada al director [[Anthony Mann]] que, en no satisfer les demandes de Douglas, va delegar el treball en Stanley Kubrick, que en aquella època acabava de trencar la seva col·laboració amb [[Marlon Brando]] en el rodatge d'''One-Eyed Jacks''. Kubrick acceptà i finalitzà la cinta, sabent que, tot i les limitacions amb què treballaria en una producció d'alt pressupost com aquesta, li suposaria una bona empenta en la seva carrera com a director. Tot i la total manca de control sobre el guió, Kubrick va aconseguir completar una obra molt digna, que va ser reconeguda pel públic i la crítica (concedint-li tres Oscars).
 
Ja amb el reconeixement de la indústria, amb major llibertat expressiva i després de rescindir el contracte que el lligava a Douglas, el [[1962]] va rodar ''[[Lolita (pel·lícula del 1962)|Lolita]]'' basant-se en la novel·la de [[Vladimir Nabokov]], que l'ajudà a escriure el guió. En el film, [[James Mason]] representa un home dominat per una passió incontrolable cap a una ardentatractiva i desinhibida adolescent. La pel·lícula, igual que la novel·la, va despertar les ires dels sectors més puritans dels Estats Units, fins al punt que alguns capellans exhortaven a no veure-la. La polèmica, tanmateix, va servir per a augmentar l'èxit comercial de l'obra.
 
Després d'aquest triomf, tant comercial com artístic, va abocar-se a projectes més arriscats i complexos. Així, el 1964 i ja deslligat de Harris, realitzà amb l'excel·lent col·laboració de [[Peter Sellers]] (interpretant fins a tres papers) ''[[Doctor Strangelove]]'' (''Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb''), una comèdia d'humor negre que parodiava el compromès tema de la [[cursa armamentista]] durant la [[Guerra Freda|guerra freda]]. La pel·lícula fou un altre èxit comercial, però en aquest cas la crítica se li va posar en contra, titllant-lo d'antiamericà. Això va fer que Kubrick traslladés la seva residència a [[Anglaterra]], prenent la decisió de no tornar a residir mai més als Estats Units.