Stanley Kubrick: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Barry Lyndon (1975): errada en el nom de Thackeray
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Barry Lyndon (1975): errada nom O'Neal
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 51:
 
=== ''[[Barry Lyndon]]'' (1975) ===
El treball de preproducció que havia fet per a ''Napoleó'' el va ajudar a establir les bases de la seva següent producció, ''[[Barry Lyndon]]'', el 1975, basada en la novel·la victoriana ''The Luck of Barry Lyndon'' de [[William Makepeace Thackeray|W. M. Thackeray]], publicada el [[1884]]. Narra la història de l'ascensió i caiguda d'un noi a l'Europa del {{segle|XVIII|s}} i és protagonitzada per [[Ryan O'NeallNeal]] i [[Marisa Berenson]]. Novament, l'extremada cura en el detall de Kubrick es fa palesa en el procés de la pel·lícula en què usà llibres d'art i documents de l'època per buscar localitzacions, crear objectes, cotxes i el vestuari que va ser confeccionat utilitzant com a models roba d'aquell segle. Es van seguir les tècniques de costura que es van emprar originàriament contractant 35 sastres que van treballar durant 6 mesos.<ref name=repetida_4>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubbl.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> Davant la insistència del director, els interiors es van rodar exclusivament amb la llum d'espelmes, gràcies a uns objectius especials de la casa [[Carl Zeiss]], amb una obertura màxima de f/0.7, que havia comprat a un conegut seu, i el disseny va ser inicialment realitzat per la NASA. Segons l'actriu Marisa Berenson,<ref>Paul Duncan. ''Stanley Kubrick'', Filmbild Fundus Robert Fischer München, Tashen 2003</ref> els actors, en algunes preses d'acostament, gairebé no es podien moure per no sortir de focus. Les tècniques d'emulsió i revelat actual van fer obsoleta aquesta [[tecnologia]].
 
La pel·lícula va ser filmada a [[Irlanda]] i a Anglaterra. A Irlanda, Kubrick va rebre algunes amenaces per part del grup terrorista [[IRA]] pel fet que els extres representaven soldats onejant la bandera britànica sobre sòl irlandès. La música que es va emprar va ser el resultat de la recopilació de totes les gravacions que conté composicions del segle XVIII que Kubrick va poder aconseguir. Però en veure que el seu caràcter era majorment festiu va recórrer també a [[Franz Schubert]] i el seu ''Trio in mi bemoll'', compost el [[1828]]; addicionalment, va afegir una partitura enregistrada per Leonard Rosenman per suplir la comanda del director.<ref name=repetida_4 /> Precedida d'una gran expectació a causa dels seus dos títols anteriors i el seu efecte en el públic, la pel·lícula va ser rebuda amb crítiques mixtes a mitjans dels setanta, i va fallar en la recaptació de taquilla inicial, tot i els 4 premis [[Oscar]] que va obtenir el 1975. Des de llavors, la pel·lícula ha guanyat prestigi dins del llegat del director pels seus èxits tècnics i artístics.<ref>[http://www.allmovie.com/cg/avg.dll?p=avg&sql=1:4004~T0 Barry Lyndon] a AllMovie.com</ref>