Joana Raspall i Juanola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 193.145.230.9. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Barcelona té un clima Mediterrani amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el jet stream, en el que hauria de ser el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es ressent de les característiques d'un microclima urbà presentant fins a un màxim de 6
Línia 24:
| notes =
}}
'''Joana Raspall i Juanola''' ([[Barcelona]], [[1 de juliol]] de [[1913]]–[[Sant Feliu de Llobregat]], [[4 de desembre]] de [[2013]])<ref>{{GEC |id=0518575 |nom=Joana Raspall i Juanola |consulta=7 juliol 2013}}</ref><ref name="ara1">{{ref-publicació|títol=Mor Joana Raspall als 100 anys|publicació=Ara|data=4 desembre 2013|url=http://www.ara.cat/cultura/Joana_Raspall_0_1041495987.html}}</ref> fou una [[literatura catalana|escriptora]], [[lexicologia|lexicòloga]] i [[biblioteca|bibliotecària]] [[Catalunya|catalanacatalBarcelona té un]]. Estudià a l'[[Escolaclima SuperiorMediterrani]] amb diferents i interessants matisos. El primer de Bibliotecàries]],tot onés obtinguémotivat elper títolla seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el ''[[biblioteconomiajet stream]]'', ien el 1932que deshauria de laser revistael moment de l'any més plujós en l'Claror''àmbit iniciàmediterrani, unaa campanyasotavent, demanantcausant d'una bibliotecapoc infantilfreqüent apausa [[Santde Feliuprecipitacions dea Llobregat]],l'hivern ciutaten onel residícontext desmediterrani da l'aleshoreshivern, notable alguns anys. DurantD'altra labanda, es ressent de les característiques d'un [[Guerramicroclima Civil espanyolaurbà]] treballàpresentant fins a un màxim de bibliotecària6,9 tot°C contribuintde adiferència salvarentre moltsel exemplarscentre de llibresla catalansciutat dei la destrucció.perifèria, Desprési definalment, la guerraseva vasituació feral classesnord de catalàla alConca seuMediterrània domicilili particulardóna característiques peculiars, cosacom quela continuàbrevetat fentde anysla méssequera tardhidrològica ambi l'assessoramentaparició amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel sigui clar i bufi impetuós el vent de [[Òmnium Culturalmestral]]. AlEls Primerhiverns [[Congréssón curts, frescs i relativament secs, amb un mínim secundari de Culturaprecipitació Catalana]]infreqüent formàen partel context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça entre un i 5 dies, més freqüentment a la ponènciapart alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no s''Elassoleixen llibreels de10° teatredurant infantil'les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, quellargs comportài lacàlids creació(al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic [[llebeig]]. La màxima temperatura registrada a la col·leccióciutat va ser de 39,9 °C, al barri del [[teatreEl Raval|Raval]] 'i 39,8 °C a l'[[EdebéObservatori Fabra]], a uns 450 m d''altitud al [[Tibidabo]], i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona, la temperatura mínima va ser de -10 °C, registrada al mateix catalanaobservatori.
 
Barcelona té un [[clima Mediterrani]] amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el ''[[jet stream]]'', en el que hauria de ser el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es ressent de les característiques d'un [[microclima urbà]] presentant fins a un màxim de 6,9 °C de diferència entre el centre de la ciutat i la perifèria, i finalment, la seva situació al nord de la Conca Mediterrània li dóna característiques peculiars, com la brevetat de la sequera hidrològica i l'aparició amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel sigui clar i bufi impBarcelona té un [[clima Mediterrani]] amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el ''[[jet stream]]'', en el que hauria de ser el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es ressent de les característiques d'un [[microclima urbà]] presentant fins a un màxim de 6,9 °C de diferència entre el centre de la ciutat i la perifèria, i finalment, la seva situació al nord de la Conca Mediterrània li dóna característiques peculiars, com la brevetat de la sequera hidrològica i l'aparició amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel sigui clar i bufi impetuós el vent de [[mestral]]. Els hiverns són curts, frescs i relativament secs, amb un mínim secundari de precipitació infreqüent en el context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça entre un i 5 dies, més freqüentment a la part alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no s'assoleixen els 10° durant les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic [[llebeig]]. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, al barri del [[El Raval|Raval]] i 39,8 °C a l'[[Observatori Fabra]], a uns 450 m d'altitud al [[Tibidabo]], i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona, la temperatura mínima va ser de -10 °C, registrada al mateix observatori.
 
etuós el vent de [[mestral]]. Els hiverns són curts, frescs i relativament secs, amb un mínim secundari de precipitació infreqüent en el context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça entre un i 5 dies, més freqüentment a la part alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no s'assoleixen els 10° durant les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic [[llebeig]]. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, al barri del [[El Raval|Raval]] i 39,8 °C a l'[[Observatori Fabra]], a uns 450 m d'altitud al [[Tibidabo]], i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona, la temperatura mínima va ser de -10 °C, registrada al mateix observatori.Barcelona té un [[clima Mediterrani]] amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el ''[[jet stream]]'', en el que hauria de ser el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es ressent de les característiques d'un [[microclima urbà]] presentant fins a un màxim de 6,9 °C de diferència entre el centre de la ciutat i la perifèria, i finalment, la seva situació al nord de la Conca Mediterrània li dóna característiques peculiars, com la brevetat de la sequera hidrològica i l'aparició amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel sigui clar i bufi impetuós el vent de [[mestral]]. Els hiverns són curts, frescs i relativament secs, amb un mínim secundari de precipitació infreqüent en el context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça entre un i 5 dies, més freqüentment a la part alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no s'assoleixen els 10° durant les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic [[llebeig]]. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, al barri del [[El Raval|Raval]] i 39,8 °C a l'[[Observatori Fabra]], a uns 450 m d'altitud al [[Tibidabo]], i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona, la temperatura mínima va ser de -10 °C, registrada al mateix observatori.
 
Barcelona té un [[clima Mediterrani]] amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el ''[[jet stream]]'', en el que hauria de ser el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es ressent de les característiques d'un [[microclima urbà]] presentant fins a un màxim de 6,9 °C de diferència entre el centre de la ciutat i la perifèria, i finalment, la seva situació al nord de la Conca Mediterrània li dóna característiques peculiars, com la brevetat de la sequera hidrològica i l'aparició amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel sigui clar i bufi impetuós el vent de [[mestral]]. Els hiverns són curts, frescs i relativament secs, amb un mínim secundari de precipitació infreqüent en el context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça entre un i 5 dies, més freqüentment a la part alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no s'assoleixen els 10° durant les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic [[llebeig]]. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, al barri del [[El Raval|Raval]] i 39,8 °C a l'[[Observatori Fabra]], a uns 450 m d'altitud al [[Tibidabo]], i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona, la temperatura mínima va ser de -10 °C, registrada al mateix observatori.Barcelona té un [[clima Mediterrani]] amb diferents i interessants matisos. El primer de tot és motivat per la seva situació a sotavent del flux dominant dels vents de ponent, el ''[[jet stream]]'', en el que hauria de ser el moment de l'any més plujós en l'àmbit mediterrani, a sotavent, causant d'una poc freqüent pausa de precipitacions a l'hivern en el context mediterrani a l'hivern, notable alguns anys. D'altra banda, es ressent de les característiques d'un [[microclima urbà]] presentant fins a un màxim de 6,9 °C de diferència entre el centre de la ciutat i la perifèria, i finalment, la seva situació al nord de la Conca Mediterrània li dóna característiques peculiars, com la brevetat de la sequera hidrològica i l'aparició amb certa regularitat de la neu en situacions d'entrada freda que al sud de la ciutat es resol amb dies freds i ventosos, no és gens freqüent que mentre a Barcelona cauen ruixats de neu a Tarragona el cel sigui clar i bufi impetuós el vent de [[mestral]]. Els hiverns són curts, frescs i relativament secs, amb un mínim secundari de precipitació infreqüent en el context mediterrani. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes freguen els 13 graus. De mitjana, glaça entre un i 5 dies, més freqüentment a la part alta, Collserola, i als barris propers Besòs. I no s'assoleixen els 10° durant les entrades fredes i en dies coberts, entre uns 10 i 15 dies en tot el període hivernal. Els estius són relativament secs però amb humitat mitjana de l'aire elevada, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C perquè hi bufa el vent de mar cap a terra, el característic [[llebeig]]. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, al barri del [[El Raval|Raval]] i 39,8 °C a l'[[Observatori Fabra]], a uns 450 m d'altitud al [[Tibidabo]], i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona, la temperatura mínima va ser de -10 °C, registrada al mateix observatori.
 
[[Catalunya|ana]]. Estudià a l'[[Escola Superior de Bibliotecàries]], on obtingué el títol de [[biblioteconomia]], i el 1932 des de la revista ''Claror'' inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a [[Sant Feliu de Llobregat]], ciutat on residí des d'aleshores. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'[[Òmnium Cultural]]. Al Primer [[Congrés de Cultura Catalana]] formà part de la ponència ''El llibre de teatre infantil'', que comportà la creació de la col·lecció de [[teatre]] ''[[Edebé]]'' catalana.
 
Tot i que és més coneguda per l'obra [[poesia|poètica]] [[infància|infantil]], escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha [[teatre]], [[conte]]s i [[novel·la|novel·les]]. Va fer una campanya per iniciar una Biblioteca infantil a St.Feliu de Llobregat