Guerra de la Unió: diferència entre les revisions

resultat=Victòria [[Pere el Cerimoniós|reial]] |

bàndol1= [[Unió de València]] <br/> [[Unió d'Aragó]] |

general1=|

general2=|

La '''Guerra de la Unió''' (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la [[corona d'Aragó]] que mantingué enfrontats, d'una banda, les tropes dels fidels al rei [[Pere el Cerimoniós]] i, de l'altra, la coalició formada sota el nom d'''[[Unió d'Aragó]]'' i ''[[Unió de València]]'', que eren formades per alguns nobles i el [[braç popular]] de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes. Catalunya es mantingué fidel al rei.

 

 

Les classe populars, després d'un seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el Cerimoniós i la seva càrrega fiscal, que tenia per objecte finançar les seves conquestes exteriors.<ref>Agustín Rubio Vela, ''[http://books.google.cat/books?id=rvlLMeJF1DMC&pg=PA27&dq=%22Guerra+de+la+Uni%C3%B3%22&ei=MEGmSuGTH6q6ywTeqIWSCA&hl=ca#v=onepage&q=%22Guerra%20de%20la%20Uni%C3%B3%22&f=false Epistolari de la València medieval]'', p.27</ref> Al [[Regne d'Aragó]], les hostilitats bèl·liques començaren a principis del [[1348]], amb la [[Batalla de Mislata]], amb la victòria del rei. Aquest abolí, el 14 d'octubre del 1348, els [[privilegis de la Unió]], unes concessions atorgades pel rei Alfons II a la noblesa aragonesa i valenciana que dataven del [[1288]]. El rei explica en la seua crònica les raons per les quals va tractar, amb més benevolència que no pas pensava, la ciutat, que pensava cremar i omplir-la de sal per la seua rebel·lia, tal com se cita en el text: ''És ver que nós, per la gran rebel·lió que ens havien feta los de la ciutat, érem d'enteniment que la ciutat fos cremada e destruïda e arada de sal, per tal manera que jamés persona no hi habitàs.''