Patrística: diferència entre les revisions

==Comunitat d'[[Alexandria]], [[Egipte]]==

 

==Origen==

[[Orígenes]] va escriure nombroses obres (unes 800) i encara que va incórrer en alguns errors greus, a causa de el seu intent de "explicar" orgànicament totes les dificultats que poguessin presentar-se davant la reflexió de les creences cristianes, en uns moments que el [[dogma]] no estava encara fixat per complet, no cap atribuir la seva actitud a afany polèmic o sensacionalista, sinó a un íntim desig de aprehender tota la veritat. Aquest afany comú a molts esperits [[cult]]s de l'època, va dur a polèmiques apassionades. De la passió que s'abocava en els escrits polèmics dels primers segles de la [[Església universal|Església]], podran donar idea les següents paraules de [[Zonaro]], referents a la persecució de [[Decio]]: "En aquest temps ([[250]]) també va ser dut [[Orígens]], com cristià, davant el tribunal dels perseguidores de l'Església, però no va rebre la corona, sens dubte per no considerar-lo digne d'ella Decio, a causa de la impiedad dels seus sentiments; i a pesar que va patir turments per la causa de la [[fe]], va perdre el seu rang de confessor. Ja hem dit que havent-li inspirat excessiva vanitat la grandesa del seu saber i la seva eloqüència, en comptes de seguir la doctrina dels antics Pares, va voler inventar una nova; va treure del fals tresor del seu cor execrables blasfemias contra els sagrats misteris de la [[Trinitat (religió)|Trinitat]] i de l'Encarnació i va sembrar les llavors de gairebé tots els errors que han aparegut després. Va ensenyar que el Fill únic de l'Etern Pare havia estat creat i que no participava de la glòria i substància divines. Va fer inferior a l'Esperit Sant al Pare i al Fill, assegurant que el Pare no va poder ser vist pel fill, ni el Fill per el [[Esperit Sant]]; de la mateixa manera que no pot ser-lo l'Esperit Sant pels àngels ni els àngels pels homes. Aquestes van ser les blasfemias de [[Orígens]] contra la santa i consubstancial Trinitat. Pel que es refereix al misteri de l'Encarnació, va tenir la impiedad de negar que el Salvador prengués en el seno de la Verge cos animat d'ànima racional: pretenent que el Verb estava unit a un ànima abans de la creació del món i que posteriorment es va encarnar amb aquella ànima, prenent un cos desproveït d'ànima intel·ligent i racional. Sosté també que el Senyor va abandonar el seu cos i que el seu regnat ha de concloure. Diu a més que el suplici dels dimonis és temporal i passat aquest se'ls restablirà en la seva primitiva felicitat, imaginant que els homes i els dimonis quedaran justificats dels seus pecats algun dia i que llavors tots es reuniran". (Zonaro, Historia Augusta: Decio)