|
En [[lògica]] s'anomena ''' sil·logisme hipotètic ''' a aquell tipus de [[sil·logisme]] o més aviat [[regla d'inferència]] que en la seva expressió planteja un cas [[hipòtesis|hipotètic]], per la qual cosa pot tenir termes [[validesa lògica|vàlids]] o no. AEn la [[lògica proposicional]] un sil·logisme hipotètic pot expressar una regla d'[[inferència]], mentre que aen la [[història de la lògica]] els '' sil·logismes hipotètics '' han estat una antelació de la [[teoria de les conseqüències]].
== En lògica proposicional ==
On <math>\vdash </math> representa l'[[asserció lògica]].
En un altrealtres termes, en aquest tipus d'arguments si A implica B, i B implica C, transitivament el primer (A) implica el tercer (C). Un exemple de sil·logisme categòric és el següent:
: Si no em desperto, no puc anar a la festa.
: Si no vaig a la festa, no em divertiràdivertiré.
: Aleshores, si no em despertdesperto no em divertiràdivertiré.
Noteu que el caràcter condicional facilita - encara–encara que no necessàriament-necessàriament– una possible [[fal·làcia]] (en el cas ja s'està implicant [→] gairebé absolutament una possible festa amb una possible diversió).
Els sil·logismes categòriccategòrics tenen l'avantatge de poder ser [[contrafactual|contrafacta]]: aquests poden tenir conclusions certes fins i tot si tenen premisses que es '' coneixen '' falses.
Exemples de premisses contrafacta que poden ser vàlidament utilitzades en un sil·logisme categòric:
* Si José de San Martín hauriahagués usat barba, haguéshauria tingut un aspecte elegant.
* Si Petrus Christus hagués pintat com un impressionista, haguéshauria estat un bon pintor.
== Vegeu també ==
| 