Mur d'Hadrià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Reverteixo edicions vandàliques |
||
Línia 1:
{{infotaula edifici}}
'''''Vallum Romanum''''' fou el nom genèric de les obres defensives romanes a l'illa de [[Britània]], de les quals queden moltes restes, comprenent les obres conegudes com a '''mur d'Adrià''' i '''mur d'Antoní'''. Aquests murs estaven formats essencialment per una construcció de pedra i uns terraplens de terra, amb forts o torres de vigilància cada certa distància. Foren declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] .
Es creu que el seu origen foren els forts i estacions romanes establertes pel governador [[Gneu Juli Agrícola]] a partir de l'any [[79]]. Agrícola va dominar part de la [[Caledònia]] després de la [[Batalla del mont Graupius]] el [[84]], derrotant completament els [[pictes]] dirigits per [[Calgaco]] el [[84 aC]]. Agrícola va establir les primeres estacions i forts i, tot i que en els següents anys els pictes estaven derrotats i van restar tranquils, els romans es van retirar a les terres més segures al sud de [[Britània]] i van deixar només les estacions aïllades al nord.
== El mur d'Adrià ==
Vers el [[120]], els pictes ja tornaven a estar en peu de guerra i van atacar les posicions romanes; [[Adrià]] va visitar l'illa i va decidir fixar el límit defensiu en un punt determinat i va triar una zona que, en part, constituïa una defensa natural amb la vall del [[riu Tyne|Tyne]] a l'est i una sèrie de turons fins al [[Solway Firth]], a l'oest. [[Deli Espartià]] descriu l'ordre d'Adrià de construir un mur, obra coneguda després com el ''mur d'Adrià''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Espartià |nom=Deli |enllaçautor=Deli Espartià |títol=Historia Augusta |llengua=llatí |editorial= |data= |pàgines=cap.10-11 |isbn=}}</ref> Les estacions del mur foren (nom antic i modern):
*''Segedunum'', [[Wallsend]]
*''Pons Aelii'', [[Newcastle upon Tyne|Newcastle]].
*''Condercum'', [[Benwell]].
*''Vindobala'', [[Rutchester]].
*''Hunnum'', [[Halton Chesters]].
*''Cilurnum'', [[Walwick Chesters]].
*''Procolitia'', [[Carrawburgh]].
*''Borcovicus'', [[Housesteads]].
*''Vindolana'', Little Chesters o Chesterholm.
*''Aesica'', Great Chesters.
*Magna (''Magnae''), Carvoran.
*''Amboglanna'', Birdoswald.
El mur va assegurar el domini romà i les terres romanes es van tornar a expandir vers el nord per la seguretat defensiva del mur. Vers el [[140]], els pictes tornaven a estar en guerra i atacaven les posicions romanes, i al sud del mur es van revoltar els [[brigantis]]. La revolta fou suprimida pel governador Lolius Urbicus, que també va rebutjar els atacants del nord.
[[Fitxer:Hadrians Wall map-ca.svg|thumb|right|300px|Mapa de situació del ''Vallum Romanum'', amb els murs d'Antoní i Adrià]]
== El mur d'Antoní ==
{{AP|Mur d'Antoní}}
En temps d'[[Antoní Pius]], es va ordenar la construcció d'un nou mur, el més al nord, que es va començar el [[142]]. Tenia uns 60 km (la meitat que el mur d'Adrià) i anava del [[Fiord de Forth]] a la desembocadura del [[Riu Clyde|Clyde]]. Fou construït per les [[Legió romana|legions]] [[Legió II Augusta|II Augusta]], [[Legió VI Victrix|VI Victrix]] i part de la [[Legió XXII Primigenia|XXII Primigènia]]. L'aliança dels pictes i els [[escots]] que van començar a dominar la regió al nord i oest del mur va posar en perill la dominació romana, que van acabar per retirar-se a la línia defensiva principal més al sud, el mur d'Adrià. Vers el [[154]], els romans van patir un fort atac dels pictes; alguns dels forts com Rough Castle, Castlecary i Balmuildy mostren els signes de la destrucció i del foc. Es van emetre monedes celebrant una victòria romana vers el mateix any o [[155]], però la victòria seria més el fet de rebutjar els atacants que no de derrotar-los. Durant el govern de Juli Verus a Britània ([[157]]-[[158]]) es va tornar a lluitar, i altre cop amb Calpurni Agrícola (governador del [[163]] al [[166]]). Segurament, fou en aquesta època que el mur es va abandonar (entre [[158]] i [[164]]).
Les invasions més importants van succeir entre el [[190]] i el [[200]], amb els pictes i escots dedicats al saqueig. Eutropi diu que [[Septimi Sever]] fou a l'illa vers el [[208]] i fins al [[211]], per veure la situació, i va ordenar construir un mur (''vallum'') de mar a mar, però es refereix a una reocupació i restauració del mur d'Antoní, que se sap que es va fer en aquesta època; per això, el mur fou anomenat llavors ''mur de Sever'' (''Vallum Severum''). Fou abandonat altre cop al cap de pocs anys (la data exacta no se'n sap).
[[Fitxer:Antonine.Wall.Roman.forts.jpg|thumb|300px|Mapa de situació dels llocs fortificats del [[mur d'Antoní]]]]
El mur d'Antoní va tenir els següents llocs fortificats (el nom modern es dóna quan l'antic no es coneix): ''Velvniate'' (fort), avui [[Carriden]]; [[Kinneil]]; [[Mumrills]]; [[Falkirk]]; Camelon''; [[Watling Lodge]]; [[Rough Castle]]; [[Seabegs]]; [[Castlecary]]; [[Westerwood]]; [[Croy Hill]]; [[Bar Hill]]; [[Mollins]]; [[Auchendavy]]; [[Kirkintilloch]]; [[Glasgow Bridge]]; [[Cadder]]; [[Wilderness Plantation]]; [[Balmuildy]]; [[Summerston]]; [[Bearsden]]; [[Castle Hill]]; [[Cleddans]]; [[Duntocher]] i [[Old Kilpatrick]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Adkins |nom=Lesley |cognom2=Adkins |nom2=Roy A. |títol=Handbook to Life in Ancient Rome |url=https://books.google.es/books?id=zGY1Sqjwf8kC&pg=PA103&lpg=PA103&dq=Kinneil;+Mumrills;+Falkirk;+Camelon;+Watling+Lodge&source=bl&ots=gqakfqgZHv&sig=gCagNe-ZrxZZXRIXZoL855auu1U&hl=ca&sa=X&ei=GqEcVdKhMs7TaOn5goAH&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Kinneil%3B%20Mumrills%3B%20Falkirk%3B%20Camelon%3B%20Watling%20Lodge&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2004 |pàgines=103 |isbn=0816074828}}</ref>
A més, hi va haver alguns forts al sud del [[Fiord de Clyde]] (''Clota Aestuarium''), a [[Bishopton]], [[Barochan Hill]], [[Lurg Moor]], [[Outerwards]] i ''Botis Insula'' ([[illa de Bute]]). Vora el [[Loch Lomond]] hi havia el fort de [[Drumquhassle]].
La ''[[Cosmografia de Ravenna]]'' ([[segle VII]]) esmenta l'antic nom de deu estacions o forts que no es poden identificar amb els noms moderns: ''Velunia, Volitanio, Pexa, Begesse, Colanica, Medio Nemeton, Subdobiadon, Litana, Cibra ''i'' Credigone''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=anònim |títol=Cosmographia et Guidonis geographica |url=https://books.google.es/books?id=eAZDAAAAcAAJ&pg=PA435&dq=Velunia,+Volitanio,+Pexa,+Begesse,+Colanica,+Medio+Nemeton,+Subdobiadon,+Litana,+Cibra&hl=ca&sa=X&ei=NTUeVdPzF8faaIajgsgE&ved=0CCcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Velunia%2C%20Volitanio%2C%20Pexa%2C%20Begesse%2C%20Colanica%2C%20Medio%20Nemeton%2C%20Subdobiadon%2C%20Litana%2C%20Cibra&f=false |llengua=llatí |editorial= |data= |pàgines=435 |isbn=}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Muralla llarga]]
* [[Hexamilion]]
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
[[Categoria:Focas|tortugues]]▼
{{Història militar de Roma}}
[[Categoria:Gg easy]]▼
{{Patrimoni de la Humanitat al Regne Unit}}
[[Categoria:Pringaos]]▼
{{Autoritat}}
[[Categoria:Muralles romanes]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat al Regne Unit]]
[[Categoria:Britània romana]]
| |||