{{ORDENA:Paraula Aguda}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
Una '''paraula aguda''' o '''mot agut'''<ref>{{GEC|0156672}}</ref> (o oxítona)<ref>{{GEC|0128770|Oxíton-a}}</ref> és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).<ref>[http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_04_02.htm Normes d'accentuació en català]</ref> En català porten [[Accent (lingüística)|accent]] gràfic les paraules agudes acabades en vocal, vocal +s, en, in, justament per marcar on cau l'accent, ja que no es pot predir (cada paraula té l'accent en una posició sense regles que la fixin) a diferència d'altres llengües, d'accent fix com el txec.
En [[francès]] la majoria de paraules o grups accentuals són aguts perquè tenen la tònica desplaçada cap al final. El mateix passa en turc o en àrab clàssic. Aquest predomini de paraules agudes fa que l'idioma tingui una melodia particular, recognoscible. En català les agudes són bastant nombroses, ja que molts mots llatins han perdut la terminació en l'evolució cap al català.
Una paraula aguda s'oposa a una [[paraula plana]] i a una esdrúixola quan la tonicitat és rellevant en aquell idioma.<ref>[http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/Accentuacio.htm#_Toc294720583 Accentuació] a aldeaglobal.net</ref>
== Vegeu també ==
* [[accent agut]] o oxíton
* [[paraula plana|accent pla]] o paroxíton ([[paraula plana]] o paroxítona)
* [[paraula esdrúixola|accent esdrúixol]] o proparoxíton ([[paraula esdrúixola]] o proparoxítona)
* [[Accentuació en català]]
== Referències ==
{{referències}}
▲{{ORDENA:Paraula Aguda}} <!--ORDENA generat per bot-->
