Obre el menú principal

Canvis

2 octets eliminats ,  fa 1 any
m
 
==Obra==
El suport que ha transmèstransmés el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elx més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de 1709.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gómez Muntané &Massip Bonet |nom=Maricarmen &Francesc |títol= Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709|url= https://www.academia.edu/4216545/El_Misteri_dElx-_Misterio_de_Elche|llengua= castellà | editorial=Tirant lo Blanch |data=2010 |isbn=9788498767391}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Massip Bonet |nom=Francesc |títol=La Festa d’Elx i els misteris medieval europeus |url= https://www.academia.edu/4210311/La_Festa_dElx_i_els_misteris_medievals_europeus |llengua= català | editorial=Ajuntament d’Elx |data=1991 |isbn=8477849080}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Quirante Santacruz |nom=Luis |títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro |url= http://books.google.cat/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA64&dq=El+Consueta&hl=ca&sa=X&ei=pBgMUYujK_SW0QXipYHoBg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=El%20Consueta&f=false |llengua= castellà | editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.63-64 |isbn=8437051495}}</ref>
 
===Jornada Primera===
També anomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença amb Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Passions i misteris | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b20ff62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Una volta al cadafal, s'enfila dalt del llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se amb el seu Fill, i tot d'una, s'obrenobrin les portes del cel per on davalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en vuit gallons en el seu descens, a l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-lai li lliura una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
 
[[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristesa.
 
Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portantque porta les claus del cel, es mostra sorprés pels esdeveniments. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres [[apòstol]]s (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden a l'andador i canten sorpresos per aquesta coincidència el cèlebre Ternari. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de [[Tomàs apòstol|Sant Tomàs]]) entonaranentonen una [[Salve]] a la Mare de Déu.
 
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant funeral.
===Jornada Segona===
 
També anomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els segueixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant alel seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.
 
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, tot seguit, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Baptisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
 
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obrenobrin. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes surtenixen fins a la porta de l'església per recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant perdó a l'Assumpta.
 
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], comença a baixar. Porta a les mans una corona daurada, la deixa caure amb una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobreix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "Visca la Mare de Déu!".
8

modificacions